Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (nascut vers 691, mort 759 o 760), (en àrab يوسف بن عبد الرحمن الفهري, Yūsuf ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Fihrī), fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756). Era besnét del conqueridor Ucba ibn Nafi i per tant d'origen quraixita [1]

Després de viure a Kayrawan, algunes disputes amb el seu pare Abd al-Rahman el van fer emigrar a l'Àndalus quan va pujar al govern d'Ifriquiya Bixr ibn Safwan al-Kalbí (720/721-727/728). Va ser nomenat valí d'Arbuna (Narbona) i llavors es va aliar amb Mauront,[2] prenent la ciutat d'Avinyó el 734. Quan el 740 Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí substituí Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí com a valí de l'Àndalus fou deposat en el comandament d'Arbuna, essent substituït per Abd-ar-Rahman ibn Àlqama.[3]

Va ser nomenat valí de l'Àndalus per instigació d'As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí el 746/747, rebent el suport de les diverses faccions; però el consens va durar poc temps. Les fonts el presenten com a manipulat per as-Sumayl que figurava com el seu lloctinent però tenia el poder efectiu. La seua política favorable als kaysites va provocar la revolta dels kalbites sota el comandament del destituït valí Abu-l-Khattar, derrotats en la batalla de Secunda (747). Els combats es van aturar per la gana que patia el país, i Yússuf va aconseguir imposar-se i va ser prou fort per desfer-se d'as-Sumayl al que va enviar com a governador de la Marca Superior amb residència a Saragossa (749); ixo no va agradar a As-Sumayl que ho va considerar un desterrament dissimulat, però va obeir i va anar a la seu del seu govern, on per dues vegades va ser assetjat pels rebels mudarites (però no kaysites), la primera vegada el el 754 dirigits per Amr al-Abdari i al-Hubab ibn Rawaha al-Zhuri.[4] En situació desesperada as-Sumayl va demanar ajut a Yusuf al-Fihri però aquest no va poder o no va voler fer res. As-Sumayl va recórrer als àrabs del seu djund de Kinnasrin i del djund de Damasc que van reunir junts un contingent de 400 cavallers entre els quals 30 clients omeies; de camí a Saragossa se'ls van unir altres homes i quan es van acostar els assetjant es van retirar (meitat del 754). As-Sumayl i els seus aliats van anar llavors a Còrdova i mentre els rebels mudarites van retornar a Saragossa que van ocupar (just al sortir el governador i els seus aliats). Yússuf va acollir a as-Sumayl com el seu lloctinent i aquest va evitar recriminar-li la seva actuació, i el 755 as-Sumayl i Yusuf al-Fihri van decidir marxar a Saragossa per combatre als rebels; en acostar-se a Saragossa la primavera del 755 els habitants van entregar als dos caps rebels (que foren executats) i es van rendir. Durant aquesta campanya els omeies van sol·licitar (per segon cop, la primera vegada havia estat en el viatge entre Saragossa i Còrdoba l'any anterior) el suport d'as-Sumayl al projecte del príncep omeia Abd al-Rahman ibn Muawiya de desembarcar a l'Àndalus. As-Sumayl inicialment es va mostrar d'acord però després s'ho va repensar i va manifestar que només admetria la presència del príncep omeia per gaudir a l'Àndalus d'un exili daurat, però sense cap participació al poder. Durant el retorn de Saragossa a Còrdova es va saber que Abd al-Rahman havia desembarcat a Almuñécar, i as-Sumayl se li va oposar juntament amb el valí Yússuf al-Fihrí, i es va manifestar partidari d'actuar ràpidament abans que el príncep es pogués reforçar, però Yusuf, considerant que les seves tropes estaven cansades, va decidir continuar el camí a Còrdova i enviar una ambaixada al príncep amb regals i una oferta d'aliança matrimonial.

Vegeu: del 754 i el 755.[5]

Abd-ar-Rahman va fer aliança amb els kalbites i fracassats els intents d'acord, la lluita fou inevitable i el príncep va derrotar a Yússuf i as-Sumayl el 14 de maig del 756 a la batalla d'al-Musara prop de Còrdova. Yússuf i as-Sumayl van fugir a Toledo.

Uns mesos després els dos homes es van entregar a l'Armilla (Granada) contra la promesa de salvar la vida i conservar els béns (juliol del 756). Es van instal·lar llavors a Còrdova, però els partidaris de Yusuf van incitar a aquest a una nova revolta; va fugir de la capital i es va dirigir a Mèrida on se li van unir els seus partidaris i van avançar cap a Còrdova però pel camí fou derrotat pel governador omeia de Sevilla Abd al-Malik ibn Umar ibn Marwan; va fugir altre cop cap a Toledo on fou assassinat segurament el 759; els assassins foren suposadament dos dels seus esclaus o bé els habitants d'un llogaret pel que va passar i que volien acabar amb la guerra.[6]



Precedit per:
Thawaba ibn Salama al-Judhamí
valí de l'Àndalus
747-756
Succeït per:
Abd-ar-Rahman I, emir omeia de Còrdova


Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. La línia era Ucba, el seu fill Abu Ubayda, el seu fill Abd al-Rahman, i el seu fill Yússuf, Abd al-Rahman i el seu germà Habib van acompanayar a Mussa ibn Nusayr en la conquesta de l'Àndalus i el primer va restar a la península on fou lloctinent d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr mentre Abd al-Rahma, i més tard també Habib, van tornar a Ifriquiya
  2. Geary, Patrick J. Before France and Germany (en anglès). Oxford University Press, 1988. 
  3. Ramón d'Abadal i Vinyals, Ramon; Sobrequés i Callicó, Jaume. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.27. ISBN 978-84-7283-083-7. 
  4. Setges de Saragossa
  5. (castellà) Ingenieros del Rey, Yússuf ibd al-Rahman al-Fihrí (746 - 756)
  6. Enciclopèdia de l'Islam, XI, 385 i 386