Yaël André
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967  (56/57 anys)àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | directora de cinema, productora de cinema |
   | |
Yaël André (Brussel·les, 1967) és una directora de cinema, productora de cinema i guionista belga nascuda a Brussel·les el 1967.[1]
Vida i obra[modifica]
Yaël André va passar la seva infància al Marroc i després va anar a viure a Brussel·les, a on va estudiar Filosofia i Guió. Després de graduar-se va anar a viure a Berlín, a on va treballador de documentalista en la història del cinema documental d'Alemanya Oriental, al mateix temps que va començar a treballar en els seus propis films i instal·lacions en vídeo.[1]
Estil[modifica]
Segons ella mateixa, Yaël André és admiradora de Jacques Tati, Buster Keaton i del cinema burlesc primitiu,[2] el seu cinema es caracteritza per una barreja de ficció i d'imatges documentals [3] i segons Philippe Simon, de Cinergie, per l'ús de la improvisació i de l'humor.[4]
Obres[modifica]
- 1991: La Poésie du verre d'eau.
- 1995: Sida et nutrition.
- 1998: Histoires d'amour.[5]
- 2002: Bureau des Inventaires systématiques de la mémoire résiduelle.[6]
- 2003: Les Filles en orange.[7]
- 2006: Portrait d'une rue avec ses habitants.
- 2007: Chats errants (Zones temporaires d'inutilité).[8]
- 2008: Conversations avec Yaël André con Vincent Dieutre, 2008[9][10]
- 2013: Quand je serai dictateur.[11]
- 2013: Mes entretiens filmés, 2013[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Yaël André». film festival rotterdam. [Consulta: 2 juny 2014].
- ↑ Yaël André entrevistada per Richard Olivier, "Yaël André" in Big Memory Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine., a RTBF, abril del 2012. (francès)
- ↑ «Pour moi, la distinction "fiction-documentaire", ça n'a aucun intérêt», Yaël André entrevistada per Richard Olivier Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
- ↑ Philippe Simon, Quand je serai dictateur de Yaël André a Cinergie, juliol de 2013.
- ↑ Fitxa tècnica i crítica feta per Philippe Simon a Cinergie cinergie.be, juny de 1998.
- ↑ Fitxa tècnica i crítica feta per Philippe Simon a Cinergie [1], desembre de 2003.
- ↑ Fitxa tècnica feta per Philippe Simon a Cinergie [2], juny de 2003.
- ↑ Fitxa tècnica feta per Philippe Simon a Cinergie Idem, marc de 2007.
- ↑ [3] Canal+
- ↑ [4] Arxivat 2013-08-06 a Wayback Machine. Centre Pompidou
- ↑ compte-rendu par Philippe Simon de Cinergie [5], juliol de 2013.
- ↑ «Yaël André». IMDb. [Consulta: 2 juny 2014].