Yacón
Smallanthus sonchifolius  | |
|---|---|
 Arrels de Yacón | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Millerieae |
| Gènere | Smallanthus |
| Espècie | Smallanthus sonchifolius (Poeppig i Endlicher) H. Robinson |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Polymnia sonchifolia |
| Sinònims | Polymnia sonchifolia Poeppig and Endlicher
|
El Yacón (Smallanthus sonchifolius, Sinònim: Polymnia edulis, P. sonchifolia) és una espècie de planta perenne que tradicionalment es cultiva a la part nord i central dels Andes des de l'Equador fins a l'Argentina per les seves arrels tuberoses dolces i cruixents. La seva textura i gust és molt similar a la de la jícama i la diferència principal entre elles és que el yacón té un lleuger gust resinós similar a les de la planta del gènere Viola, aquest gust potser es deu a la inulina. Les arrels estan compostes principalment d'aigua i fructooligosacàrids.
A l'Equador de forma comuna li diuen, d'una manera que resulta confusa, "jícama" la qual planta no pertany a la mateixa família que el yacón el qual està més emparentat amb la nyàmera i el gira-sol (tots tres són asteràcies). El yacón té rizomes perennes als quals s'uneixen les seves arrels tuberoses comestibles. Del rizoma en surten els brots aeris de la planta els quals desapareixen si les condicions són massa fredes o massa seques.
Les arrels tuberoses comestibles poden arribar a pesar un kg i els fructooligosacàrids que contenen no es metabolitzen en el tracte digestiu i per tant contenen un baix valor calòric A més els fructooligosacàrids tenen un efecte prebiòtic
Les plantes de yacón poden arribar a fer 2 m d'alt i produeixen petites flors no gaire vistoses. No és una planta sensible al fotoperíode al contrari que altres plantes cultivades natives dels Andes (ulluco, oca) i mashua).
El yacón es cultiva tradicionalment a altituds mitjanes dels Andes i fins al segle XXI no era gaire conegut fora de la seva distribució tradicional en zones de població indígena predominant.
Cultiu[modifica]
Es pot cultivar des dels subtròpics a zones de clima temperat amb només lleugeres glaçades. Es propaga per les seves arrels o rizomes i es planten en terra ben adobada a principi de primavera dins l'època lliure de glaçades. És una planta vigorosa com ho és també la nyàmera.
Amb les primeres glaçades de finals de tardor o principi d'hivern els brots aeris es moren i ja es poden recollir les arrels les quals es poden conservar en el frigorífic o enterrades prou fons a la terra perquè no siguin afectades per les glaçades.
Fulles de yacón[modifica]
Les fulles de yacón contenen certa quantiat d'àcids protocatechuic, clorogènic, cafeic i àcid ferúlics, que proporcionen a les infusions de les seves fulles propietats prebiòtiques i antioxidants (pels fenols naturals).[1]
Ús religiós[modifica]
En l'Imperi Inca el yacón es consumia en les seves celebracions religioses. En la cultura mochica també era un menjar per a ocasions especials. En la ceràmica dels Moches apareix representat el yacón i de vegades s'incorporava figures d'aquesta planta en els seus enterraments.[2]
.JPG)
Referències[modifica]
- ↑ K. Valentova K, L Cvak, A Muck, J lrichova, V Simanek «Antioxidant activity of extracts from the leaves of Smallanthus sonchifolius». Eur J Nutr., 42, 1, gener 2003, pàg. 61-62. DOI: 10.1007/s00394-003-0402-x. PMID: 12594543.
- ↑ Berrin, Katherine. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Larco Museum New York: Thames and Hudson, 1997.
Bibliografia[modifica]
- Graham Butler; Denys Rivera «Innovations in Peeling Technology for Yacon». International Potato Center, 2004. Arxivat de l'original el 2009-07-04 [Consulta: 25 gener 2013].
- S. Graefe, M. Hermann, I. Manrique, S. Golombek & A. Buerkert «Effects of post-harvest treatments on the carbohydrate composition of yacon roots in the Peruvian Andes» (PDF). Field Crops Research, 86, 2–3, 2004, pàg. 156–165. Arxivat de l'original el 2006-05-17. DOI: 10.1016/j.fcr.2003.08.003 [Consulta: 25 gener 2013].
- A. Grau, J. Rea. «Yacon. Smallanthus sonchifolius». A: M. Hermann and J. Heller (eds). Andean roots and tubers: Ahipa, arracacha, maca, yacon. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. 21. Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research, Gatersleben/International Plant Genetic Resources Institute, Rome, Italy, 1997, p. 199–242 [Consulta: 25 gener 2013].
- Plantilla:Citar conferencia
- I. Manrique, M. Hermann, T. Bernet. Yacon - Fact Sheet (PDF). International Potato Center, 2004. ISBN 92-9060-244-9 [Consulta: 25 gener 2013]. (Also available in Spanish.)
- I. Manrique & M. Hermann (2004). "El potencial del yacón en la salud y la nutrición". XI Congreso Internacional de Cultivos Andinos, Cochabamba, Bolivia [Consulta: 25 gener 2013]
- I. Manrique, A. Párraga & M. Hermann «Yacon syrup: Principles and processing». Series: Conservación y uso de la biodiversidad de raíces y tubérculos andinos: Una década de investigación para el desarrollo (1993-2003). International Potato Center, Universidad Nacional Daniel Alcides Carrión, Erbacher Foundation, Swiss Agency for Development and Cooperation, 8B, 2005. 31 pages. Available in Spanish [1].
- D. Rivera & I. Manrique. Zumo de Yacón - Ficha Técnica. International Potato Center, 2005. ISBN 92-9060-251-1 [Consulta: 25 gener 2013].
- J. Seminario, M. Valderrama & I. Manrique. El yacón: fundamentos para el aprovechamiento de un recurso promisorio. International Potato Center, Universidad Nacional de Cajamarca, Swiss Agency for Development and Cooperation, Lima, Perú, 2003. 60 p.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yacón |
- Yacón description from the Australian New Crops Newsletter Arxivat 2006-09-18 a Wayback Machine.
- Crops for the Future: Yacon (Smallanthus sonchifolius