Yafúrida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Yafúrides (o Yufírides), també hiwàlides, foren una dinastia que va governar al Iemen (847-998), contemporanis del primer principat zaydita a Zabid. El nom correcte és yufírides i no el més habitual (tot i que erroni) yafúrides, tal com explica al-Hamdani, el erudit iemenita del segle X i contemporani de la dinastia.

Segurament fou sota el seu domini quan es va construir la gran mesquita de Shibam-Kawkaban sobre una mesquita ja existent. Pertanyien a la tribu dels Banu Hiwal (Dhi Hiwal) de Shibam-Kawkaban (a uns 40 kms al nord-oest de Sanaa) i van aprofitar per obtenir el poder durant les lluites entre dues faccions i aprofitant la debilitat creixent dels governadors abbàssides a la meitat dels segle IX, sota Yufir ibn Abd al-Rahman al-Hiwali (837-872); el 837 va derrotar al governador abbàssida Himyar ibn al-Harith. Va controlar els territoris entre Sada i al-Djanad (prop de Taizz), però formalment van reconèixer la sobirania abbàssida dels quals es van considerar governadors sent reconegut vers el 848. Va abdicar ja vell i malalt, el 872, en el seu fill Muhammad.

Muhammad ibn Yufir (872-882) li va succeir; el 876 va fer el pelegrinatge a la Meca i va deixar el govern al seu fill Ibrahim que després va conspirar per assassinat a Muhammad (i al seu germà Ahmad) durant una visita a Shibam, i els dos van morir (886). Això va provocar l'aixecament de diverses tribus; Ibrahim es va retirar a Shibam. El califa va enviar al Iemen a Ali ibn al-Husayn per ajudar a Ibrahim (886-892) a mantenir el poder però aquest no va poder arribar fins al 895; no obstant llavors va poder pacificar la regió a l'entorn de Sanaa on els yufírides van retornar al final del segle IX o començament del X dirigits aleshores per Asad ibn Abi Yufir (892-922) mentre un imam de nom Murtada ibn Hadi aila- l-Hakk agafava el control de Zabid i Sada (897). Asad va continuar la lluita al front dels seus partidaris i va dominar una part del país. En aquest temps també van actuar al país els dais fatimites ismaïlites Mansur al-Yaman i Ali ibn Fadl, que van reunir forces importants i van avançar cap al nord fins a Sanaa. Al-Hadi va morir el 911 i els dos fatimites es van esvair el 915. Asad ibn Ibrahim al-Yufiri va poder restablir el control yufírida a Sanaa fins a la seva mort el 955. Un yufírida, Ahmed Nasir ibn al-Mansur, hauria conquerit Aden abans de morir el 933.

Quan Asad ibn Ibrahim va morir no va deixar instruccions per la successió i van esclatar lluites. Sanaa es va perdre davant l'imam zaydita de Zabid que dominava la Tihama i el darrer sobirà yufírida Abd Allah ibn Kahtan ibn Abd Allah, va morir a Ibb el 997 després de recórrer la Tihama i el sud del Iemen. Aquesta data marca el final efectiu de la dinastia.

Referència[modifica | modifica el codi]

Enciclopèdia de l'Islam, IX, 440 i XI 371-372.