Yahya Jammeh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President Yajya Jammeh

El president de Gàmbia, Yahya (Abdul-Aziz Jemus Junkung) Jammeh va néixer el 25 de maig de 1965, fill de pares senegalesos. De jove va deixar els estudis i es va allistar a la Field Force (policia) de on va passar al nou exèrcit nacional. Enviat a Geòrgia i als Estats Units, al tornar va ser instructor a l'escola de formació de la Field Force. El 1989 va entrar al servei d'escorta del president i va participar en el contingent gambià enviat a Libèria, tornant a fer cursos a l'exterior (Turquia i Estats Units). El 22 de juliol de 1994 la prohibició d'una manifestació dels soldats que reclamaven les pagues endarrerides, va crear hostilitat a l'exèrcit i Jammeh, llavors tinent de 29 anys, que era conegut per oposar-se a aquestos retards, va encapçalar un cop d'estat que no va trobar resistència i el president Dawda Jawara fou enderrocat. Es va formar un Consell Provisional de govern de les Forces Armades del que fou nomenat president el 26 de juliol. La constitució fou suspesa i els partits prohibits, i es va anunciar el retorn a la democràcia el 1998, si bé, per pressions internacionals, es va escurçar dos anys.

Autoascendit a capità el 1994, el 1996 es va auto ascendir a coronel. El 8 d'agost de 1996 un referèndum va aprovar la nova constitució i és aixecar la prohibició de partits, però els tres principals (el Partit Progressista Popular de l'expresident Jawara, la Convenció Nacional, i el Partit Popular de Gàmbia) van seguir suspesos. Llavors va sortir de l'exèrcit, va formar el seu partit (l'Aliança per la Reorientació i la construcció patriòtica) i es va presentar com a candidat a les eleccions del 26 de setembre de 1996. El seu rival principal fou l'advocat Ousseynou Darboe, cap del Partit Democràtic Unit (centrista) que va obtenir el 35,3% dels vots mentre Jammeh va tenir el 55,8%. El 18 d'octubre de 1996 va prendre possessió com a president constitucional de la II República, i d'acord a la constitució, com a comandant en cap de les Forces Armades. El 2 de gener de 1997 es varen celebrar eleccions al parlament (per cobrir 45 dels 49 escons, ja que 4 escons eren de designació directe del president) i 33 varen ser pel seu partir (52,1% dels vots) i 7 per l'UDP (34% dels vots), obtenint la resta d'escons dos partits menors. La manca de suport occidental, que el consideren un dictador, el va fer buscar aliances amb Nigèria, Líbia, Taiwan, Cuba i l'Iran; el 2000 va anunciar la introducció de la llei islàmica. Aquest mateix any va fer front a dos intents de cop d'estat (gener i juliol) i a una manifestació d'estudiants (abril) la repressió de la qual va provocar una dotzena de morts.

El 18 d'octubre del 2001 es van fer noves eleccions presidencials que van suposar un resultat molt semblant al de 1996, eleccions que van ser reconegudes per la comunitat internacional i pel cap opositor Darboe, el qual no obstant va promoure el boicot a les legislatives del 17 de gener del 2002, amb la qual cosa el partit del president va obtenir els 45 escons.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yahya Jammeh