Yahya ibn Ibrahim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Yahya ibn Ibrahim (en àrab يحيى بن إبراهيم, Yaḥyà ibn Ibrāhīm) fou durant la primera meitat del segle XI un cap berber de la tribu Gudala que va promoure el moviment religiós musulmà dels almoràvits.

La federació Sanhadja, agrupava un bon nombre de tribus com ara els Gudala, Lamta, Masufa i sobretot els Lamtuma que nomadejaven pel Sàhara Occidental, ocupant l’actual Mauritània fins als rius Senegal i Níger. A principis del segle XI eren musulmans però en llur apartat territori, mantenien unes pràctiques religioses no completament ortodoxes.

En aquest context, l’emir de la federació, Yahya ibn Ibrahim, va peregrinar a la Meca (vers 1035) i va tornar amb el propòsit d’adoctrinar el seu poble en l’ortodòxia islàmica. Al passar per Kairuan es va entrevistar amb el prestigiós alfaquí Abu-Imran Al-Fasí, que li va recomanar un antic alumne de nom Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí. Aquest era un ascètic personatge, format en l’escola jurídica malikí que en arribar al Sàhara va començar la seva tasca d'adoctrinament sense massa èxit, però amb el suport polític i moral de Yahya.

Yahya ibn Ibrahim, no va trigar molt a morir. El va succeir al capdavant de la confederació Sanhadja, Abu Zakariyya, de la tribu Lamtuna. Abd-Al·lah es va retirar amb un petit nombre de deixebles.


Precedit per:
Creadors del moviment
líder almoràvit
(amb Abd-Al·lah ibn Yassín)

10381045
Succeït per:
Abd-Al·lah ibn Yassín
amb Yahya ibn Úmar