Yamasee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els yamasee eren una confederació multiètnica d'amerindis[1] que vivia a la regió costanera de l'actual costa nord de Geòrgia prop del riu Savannah i més tard al nord-est de Florida. Eren relacionats amb els tama, guale,[1] seminola, hitchiti,[2] i altres tribus muskogi.

Història[modifica | modifica el codi]

L'expedició d'Hernando de Soto de 1540 va viatjar a territori Yamasee, incloent-hi el poble d'Altamaha.[3]

En 1570, els exploradors espanyols van establir missions en territori yamasee.[2] El Yamasee van ser posteriorment inclosos en les missions de la província Guale. A partir de 1675 els yamasee s'esmenten regularment en els registres del cens de les missions espanyols de les províncies missioneres de Guale (costa centre de Geòrgia) i Mocama (actual sud-est de Geòrgia i nord-est de Florida). Els yamasee no s'aconvertiren massivament al cristianisme i es van mantenir una mica separats indis cristians de la Florida espanyola.[4]

Els atacs dels pirates a les missions espanyoles en 1680 van obligar als yamasee a emigrar de nou. Alguns es van mudar a Florida. Altres van tornar a les terres del riu Savannah, més seguress després de la destrucció dels Westo.[4]

En 1687 els espanyols van intentar enviar els yamasees a les Índies Occidentals com a esclaus, de manera que la tribu es van revoltar contra les missions espanyoles i els seus aliats nadius, i es van traslladar a la colònia britànica de la província de Carolina del Sud (actual Carolina del Sud). Van establir alguns llogarets, Pocotaligo, Tolemato, i Topiqui, al Comtat de Beaufort (Carolina del Sud).[2] El cens de 1715 elaborat per John Barnwell comptà 1.220 yamasees vivint en deu viles vora l'actual Port Royal (Carolina del Sud).[5]

Durant anys, els yamasee i els colons de Carolina organitzaren caceres d'esclaus contra els indis aliats dels espanyols i atacaren San Agustín.[6][7] En 1715 els yamasee s'uniren en una guerra intertribal contra els britànics,[2] desencadenant la Guerra Yamasee, que no acabaria fins al 1717. Moltes tribus s'aliaren amb els yamasee.[8] El governador britànic Charles Craven derrotà els yamasee a Salkechuh (Saltketchers, Salkehatchie) al riu Combahee. La tribu va ser impulsat a través del riu Savannah de nou a la Florida espanyola.[2]

Posteriorment els yamasee van emigrar al sud de la zona al voltant de San Agustín i Pensacola, on es van aliar amb els espanyols contra els britànics. En 1727 els britànics van atacar assentaments de la tribu i mataren la major part d'ells. Alguns supervivents es van unir a la tribu seminola, altres es van unir als hitchiti i van desaparèixer dels registres històrics.[2] Segurament desaparegueren com a unitat quan la banda Okhawala, juntament amb els Isty-seminole, formats per esclaus negres fugits, s'integraren en els seminola després de la guerra del 1835-1842.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Steven J. Oatis i altres historiadors descriviren els yamasee com a una amalgama multiètnica de nombroses restes de grups amerindis, inclosos els guale, La Tama, apalachee, coweta, i Cussita Creek, entre altres. L'historiador Chester B. DePratter descriví les viles yamasee de l'antiga Carolina del Sud com les Ciutats Baixes, formades majoritàriament per parlants d'hitchiti, i Ciutats Altes, formades principalment per indis guale.[9][10]

Llengua[modifica | modifica el codi]

El nom "yamasee" potser ve del muskogi /yvmvsē/, que vol dir "calmat, tranquil"; o potser del catawba /yį musí:/, literalment "poble ancià".[11]

Hi ha pocs registres de la llengua yamasee. En part es conserva en obres del missioner Domingo Báez. Diego Peña va dir en 1716-1717 que els Tuskegee també parlaven yamasee.[12]

Hann (1992) afirma que el yamasee està relacionat amb les llengües muskogi. Això es basava en un informe colonial que una yamasee va espiar dins d'un poble hitchiti perquè podia entendre hitichiti i no fou detectat com a Yamasee. Francis Le Jau va declarar en 1711 que els yamasee entenien els creek. També van assenyalar que molts indis a tota la regió utilitzaven el muskogi i el shawnee com a lingua franca. En 1716-1717, Diego Peña va obtenir informació que van mostrar que el yamasee i els hitchiti-mikasuki es consideraven llengües separades.[13]

Evidències concloents suggereixen que la llengua yamasee era similar al Guale basant-se en tres peces d'informació:

  • Una còpia d'un cens de les missions de Florida de 1681 estableix que el poble de Nuestra Señora de la Candelaria de la Tama parlaven "la llengua de Guale, i Yamassa";
  • Un resum de dues cartes de 1688, enviades pel governador de la Florida, esmenta els presoners d'"ydioma Yguala y Yamas, de la Prova de Guale"; i
  • els Guale anomenaven als Cusabo Chiluque, que probablement està relacionat amb la paraula muskogi čiló·kki "Meitat Roja."[13]

Els documents espanyols no són els originals i poden haver estat editats en una data posterior. El nom chiluque és probablement un préstec lingüístic. Sembla també haver estat absorbits pel timucua. Per tant, la connexió del yamasee amb muskogi no se suporta.[13]

Un document en un arxiu colonial britànic indica que els yamasee originalment parlaven cherokee, una llengua iroquesa, però havien après un altre idioma. (Anderson & Lewis 1983 p. 269).

Recerca[modifica | modifica el codi]

El Yamasee Archeological Project es va posar en marxa el 1989 per estudiar els jaciments dels pobles yamasee a Carolina del Sud. El projecte espera per rastrejar els orígens del poble i l'inventari dels seus artefactes. El projecte ha trobat una dotzena de llocs, dels quals dos, Pocosabo i Altamaha són ara al Registre Nacional de Llocs Històrics.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Green et al 13
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 "Yamasee Indian Tribe History." Access Genealogy. (retrieved 20 Nov 2010)
  3. Green et al 14-15
  4. 4,0 4,1 Gallay, Alan. The Indian Slave Trade: The Rise of the English Empire in the American South, 1670-1717. Yale University Press, 2003, p. 73–74. ISBN 978-0-300-10193-5 [Consulta: 14 juliol 2012]. 
  5. Gene et al 14
  6. Gallay, Alan. The Indian Slave Trade: The Rise of the English Empire in the American South, 1670-1717. Yale University Press, 2003, p. 127–134. ISBN 978-0-300-10193-5 [Consulta: 14 juliol 2012]. 
  7. Oatis, Steven J. A Colonial Complex: South Carolina's Frontiers In The Era Of The Yamasee War, 1680-1730. University of Nebraska Press, 2004, p. 47. ISBN 978-0-8032-3575-5 [Consulta: 14 juliol 2012]. 
  8. Ramsey, William L. The Yamasee War: A Study of Culture, Economy, and Conflict in the Colonial South. University of Nebraska Press, 2008, p. 101–103. ISBN 978-0-8032-3972-2 [Consulta: 14 juliol 2012]. 
  9. Dr. Chester B. DePratter, "The Foundation, Occupation, and Abandonment of Yamasee Indian Towns in the South Carolina Lowcountry, 1684-1715", National Register Submission, National Park Service
  10. Oatis, Steven J. A Colonial Complex: South Carolina's Frontiers in the Era of the Yamasee War, 1680-1730. University of Nebraska Press, 2004. ISBN 0-8032-3575-5. 
  11. Bright, William. Native American placenames of the United States. University of Oklahoma Press, 2004, p. 578. ISBN 978-0-8061-3598-4 [Consulta: 11 abril 2011]. 
  12. Hudson 1990
  13. 13,0 13,1 13,2 Goddard 2005

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Anderson, William L. and James L. Lewis (1983) A guide to Cherokee documents in foreign archives. p. 269.
  • Goddard, Ives. (2005). The indigenous languages of the Southeast. Anthropological Linguistics, 47 (1), 1-60.
  • Green, William, Chester B. DePratter, and Bobby Southerlin. "The Yamasee in South Carolina: Native American Adaptation and Interaction along the Carolina Frontier." Another's Country: Archaeological and Historical Perspectives on Cultural Interactions in the Southern Colonies. Tuscaloosa, AL: University of Alabama Press, 2001. ISBN 978-0-8173-1129-2.
  • Hudson, Charles M., Jr. (1990). The Juan Pardo expeditions: Explorations of the Carolinas and Tennessee, 1566-1568. Washington, D.C. Smithsonian Institution Press.

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • Anderson, William L. and James L. Lewis (1983) A guide to Cherokee documents in foreign archives.
  • Boyd, Mark F. (1949). Diego Peña's expedition to Apalachee and Apalachicolo in 1716. The Florida Historical Quarterly, 16 (1), 2-32.
  • Boyd, Mark F. (1952). Documents describing the second and third expeditions of lieutenant Diego Peña to Apalachee and Apalachicolo in 1717 and 1718. The Florida Historical Quarterly, 32 (2), 109-139.
  • Hann, John H. (1991). Missions to the Calusa. Gainesville: University of Florida Press.
  • Hann, John H. (1992). Political leadership among the natives of Spanish Florida. The Florida Historical Quarterly, 71 (2), 188-208.
  • Hann, John H. (1994). Leadership nomenclature among Spanish Florida natives and its linguistics and associational implications. In P. B. Kwachka (Ed.), Perspectives on the Southeast: Linguistics, archaeology, and ethnohistory (pp. 94–105). Athens, GA: University of Georgia Press.
  • Hann, John H. (1996). The seventeenth-century forebears of the Lower Creeks and Seminoles. Southeastern Archaeology, 15, 66-80.
  • Hudson, Charles M., Jr. (1997). Knights of Spain, warriors of the sun: Hernando de Soto and the South's ancient chiefdoms. Athens, GA: University of Georgia Press.
  • Sturtevant, William C. (1994). The Misconnection of Guale and Yamasee with Muskogean. International Journal of American Linguistics, 60 (2), 139-48.
  • Waddell, Gene. (1980). Indians of the South Carolina lowcountry, 1562-1751. Spartansburg, SC: The Reprint Company.
  • Worth, John E. (1995). The struggle of the Georgia coast: An eighteenth-century Spanish retrospective on Guale and Mocama. Anthropological papers of the American Museum of Natural History (No. 75). New York.
  • Worth, John E. (1998). The Timucuan chiefdoms of Spanish Florida (Vols. 1 & 2). Gainesville: University of Press of Florida.
  • Worth, John E. (2000). The Lower Creeks: Origins and early history. In B. G. McEwan (Ed.), Indians of the Greater Southeast: Historical archaeology and ethnohistory (pp. 265–298). Gainesville: University Press of Florida.
  • Worth, John E. (2004). Yamasee. In R. D. Fogelson (Ed.), Handbook of North American Indians: Southeast (Vol. 14, pp. 245–253). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]