Iang-Tsé

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Yang-tse)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu Iang-Tsé. Vegeu altres significats a «riu Blau».
Iang-Tsé

Drassanes a la vora del riu
Llargada 6.300 km
Altitud del naixement 6.621 m
Cabal mitjà 31.900 /s
Àrea conca 1.800.000 km²
Naixement Qinghai i Tibet
Desembocadura Mar de la Xina Oriental
Territoris de la conca Xina
Riu - Hidrologia - Rius del món


El Iang-Tsé (en xinès 扬子江, en pinyin Yángzǐ Jiāng, escolteu escolteu (?); en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé o Iang-Tse) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental, actualment conegut també com a Chang Jiang (en xinès 长江, en pinyin Cháng Jiāng, escolteu escolteu (?)), que vol dir el Gran Riu. En tibetà és anomenat Drichu (འབྲི་ཆུ་), o riu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut són els següents: Dangqu (当曲), Tuotuo (沱沱河), Tongtian (通天河), Jinsha (金沙江) i, finalment, Yangzi (扬子江), que es com se'n diu del tram final entre Yangzhou i Zhenjiang a la província de Jiangsu, prop de la desembocadura. Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A mès a mès, en els païssos castellanoparlants, a França i Itàlia, es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de Xina: el riu Groc.

És el tercer riu més llarg del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La seva conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.

És navegable en milers de quilòmetres; com a exemple, permet que la ciutat més gran de la Xina, Chongqing, que és a més de 1.000 km terra endins, hi tingui un port. Té una gran importància econòmica, com a via de comunicació, com a font de recursos naturals (pesca, mineria) i com a font d'aigua potable per als regadius i la població.

Actualment s'hi està construint la presa de les Tres Gorges, una de les obres d'enginyeria més grans que s'han fet mai i que està tenint un gran impacte econòmic, social, ecològic i polític.

Maqueta d'una de les Tres Gorges


[edita] Història

Els ports del Iang-Tsé son importants per l'origen cultural del sud de la Xina. L'activitat humana a l'àrea de les Tres Gorges es remonta 27 mil anys enrera, en l'origen del poble xinès. En el període de Primaveres i Tardors, Ba i Shu es trobaven al llarg de la part occidental del riu, que actualment abasta Sichuan, Chongqing i Hubei occidental; Chu es trobaven al llarg de la part central del riu, corresponent a Hubei, Hunan, Jiangxi, i al sud de Anhui. Wu i Yue es trobaven al llarg de la part oriental del riu, ara Jiangsu, Zhejiang, i Shanghai . Tot i que la zona del Riu Groc era més rica i més desenvolupada en aquell moment, el clima més suau i més pacífic entorn feien la zona del riu Iang-Tsé més apta per l'agricultura.

A partir de la Dinastia Han, la regió del riu Iang-Tsé va esdevenir cada cop més important en l'economia de la Xina. L'establiment de sistemes de rec (el més famós és el de Dujiangyan, al nord-oest de Chengdu, construït durant el Període dels Regnes Combatents) va fer l’agricultura molt estable i productiva. A començaments de la dinastia Qing, la regió anomenada Jiangnan (que inclou la part sud de Jiangsu, la part nord de Zhejiang, i la part sud-est de la Anhui), produïa entre la meitat i un terç dels ingressos de la nació.

Històricament, el Iang-Tsé es va convertir en la frontera política entre el nord de la Xina i sud de la Xina en diverses ocasions (vegeu Història de la Xina) a causa de la dificultat de creuar el riu. Moltes batalles van tenir lloc al llarg del riu, la més famosa és la Batalla dels Penya-segats Rojos a 208 dC, durant el període dels Tres Regnes.

Políticament, Nanjing va ser la capital de la Xina en diverses ocasions, encara que la major part del temps el seu territori només comprèn la part sud-est de la Xina, com el Regne de Wu en el període dels Tres Regnes, la Dinastia Jin, i països més petits en els períodes de les Dinasties del Nord i del Sud i de les Cinc dinasties. Només la Ming ocupà la major part de Xina i la seva capital a Nanjing, encara que més tard es va traslladar la capital a Pequín. La capital de la República de la Xina capital es trobà a Nanjing en els períodes 1911-1912, 1927-1937 i 1945-1949.

[edita] Ciutats més importants

Localització al llarg del riu de les ciutats importants i de la Presa de les Tres Gorges.

La conca del riu Iang-Tsé creua aquestes grans ciutats:

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Iang-Tsé
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Geografia