Yazid ben Mazyad al-Xaybani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Yazid ben Mazyad al-Xaybani fou ostikan d'Armènia vers el 787-788

Yazid va establir al país als Rabi'a que per almenys uns cents anys van ser els àrabs majoritaris.

Va coincidir amb el patriarca Hovab de Dwin durant el qual els àrabs van saquejar el monestir de Sant Gregori a Bagavan i van executar alguns monjos.

Li va succeir el 788 Abd al-Kadir al-Addaui

Va tornar a ser governador vers el 795-797. El 792 el capitost persa Ata al-Moqanna, amb el suport del seu clan i dels perses d'Armènia, s'havia revoltat contra l'ostikan a Bardaa i Beilakan, a la confluència de l'Araxes amb el Kura, havia matat el recaptador en cap de la regió, Abu Sabbah, i va quedar com a amo del territori. La seva revolta fou esclafada per Yazid vers el 796.

Yazid ben Mazyad al-Xaybani va governar per tecera vegada vers el 799-801

Vers el 799-800 el perill va venir dels khàzars que van asolar Geòrgia, i van ocupar Tbilisi. Un dels pocs que es va salvar del atac Khàzar a Geòrgia fou Vasak Bagratuni, perquè estava sota protecció directa de l'emperador bizantí amb el titol de curopalata (per a ell, el seu fill Adarnases, i el seu nét Ashot), i els khàzars tenien simpatia pels emperadors bizantins.