Iazidisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Yazidi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tawûsê Melek, l'àngel paó, divinitat principal del yazidisme

El yazidisme[1] (també transcrit iazidisme[2]) (en kurd yezidi, êzidî, yazdani, en àrab ایزدیان‎ ayziyan, en armeni Եզդիներ ezdiner, en rus Езиды ezidy) és una religió monoteista sincrètica practicada per certs kurds, que barreja antigues tradicions mitològiques regionals amb el mitraisme, el zoroastrisme, el cristianisme i l'islam. El centre de culte principal és Lalish, al nord-est de Mossul, on hi ha el mausoleu del xeic Adí ibn Mussàfir, el qual va influir de manera determinant aquesta religió i que és venerat com a sant.[3] Actualment els seus practicants (anomenats 'yazidites', 'yazidís' o 'ezidís') serien entre 900.000 i 300.000, segons les fonts,[4][5] i són presents principalment al nord de l'Iraq, Síria i sud-est de Turquia, amb comunitats al Caucas i amb una diàspora cada cop més important a Europa.[5] Els yazidites creuen en Déu com a creador del món, el qual va posar-lo sota la custòdia de set Éssers Sants (o àngels) dirigits per Tawûsê Melek, "l'àngel paó". També creuen en la metempsicosi i la reencarnació. Els seus llibres sagrats són el Kitêba Cilwe ('Llibre de la revelació') i el Mişefa Reş ('Escriptura negra').[6][4]

Sent una religió estrictament endogàmica i amb poques fonts escrites consultables, ha restat molt poc coneguda fins als anys 1990, donant peu a diverses llegendes i males interpretacions, reflectides a Occident pels primers exploradors europeus. La més recurrent és l'acusació de ser "adoradors del dimoni", el que ha provocat, per part de l'islam, nombroses persecucions i matances al seu encontre.[5][7]

Denominació[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom és confús: sembla que pot provenir de l'antic persa yazatà ('ésser diví');[5] aquest mot, en persa mitjà esdevé yazad o yazd, i en kurd yezid o yezdan. Diversos erudits, però, mantenen que el mot vindria més aviat del nom del califa omeia Yazid I, una figura divinitzada en questa religió.[5] D'altra banda, êzidî deriva d'Ezi ('divinitat' en kurd), i els seus practicants s'autoanomenen ezidís ( ئێزیدی êzidî o êzdî), excepte en algunes zones on es diuen dasinís.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Els yazidites fan remuntar els inicis de la seva religió fins a més de 6700 anys enrere, pretenent així que és la més antiga del món (llur any zero correspondria al 4750 abans de Crist).[4] En tot cas, l'origen del yazidisme sembla ser un llarg i complex procés de sincretisme provinent de creences de l'antiga Mesopotàmia, enriquides pel contacte de les següents religions com el zoroastrisme, el judaisme, el mitraisme, el cristianisme i l'islam. D'aquesta darrera prové el fet que veneressin els omeies i en especial Yazid ibn Muàwiya, considerat com una encarnació de la divinitat.[5]

Tomba del Xeic Adí

Al segle XII, un sufí àrab, Adí ibn Mussàfir o Xeic Adí, es va establir a la vall de Lalish, al Kurdistan, on es va trobar amb questa població i les seves creences ancestrals. Adí va fundar-hi una tariqa, l'adawiyya, i va recodificar diversos costums dels autòctons. Aquests van adherir a les seves ensenyances i el van considerar també com a una reencarnació de la divinitat, venerant-lo des d'aleshores com a un sant. El yazidisme actual és doncs una barreja d'aquelles antigues pràctiques amb el sufisme de l'adawiyya.

Durant el període de la dominació mongola i seljúcida, la religió es va expandir ràpidament; al cap de només dues generacions, la comunitat, dirigida per Hàssan ibn Adí, havia crescut prou com per entrar en conflicte obert amb l'atabeg de Mossul, el qual va fer matar Hàssan el 1246. Pel que sembla, l'oprobi dels musulmans més ortodoxos envers la comunitat ja va començar a aquesta època, considerant que es venerava d'una manera excessiva al Xeic Adí i a Yazid[5] (l'islam ortodox no aprova cap tipus de veneració excepte envers Déu).

Al segle XIV un nombre important de tribus de la Turquia oriental van abraçar les creences yazidites, incloent els emirs de la Jazira. Els líders musulmans van començar a percebre el moviment com una amenaça greu i van atacar-lo militarment; el 1414 va tenir lloc una batalla durant la qual es va destruir la tomba del Xeic Adí. Després de la batalla de Txaldiran (1514), però, la influència del yazidisme es va fortificar; els otomans van nomenar un dels seus adeptes "emir dels kurds" i, a la dècada del 1530, emirs yazidites dominaven la província de Soran. No obstant això, amb el pas del temps, el seu poder va anar disminuint a causa de les conversions forçades a l'islam i de les persecucions religioses cada cop més nombroses.[5] Tot i així, es va establir una dinastia de mirs (emirs) que a la fi de l'Imperi Otomà encara gaudia d'una forta influència en certs territoris.

Al segle XIX, les persecucions es van accentuar arran de les reformes Tanzimat (1839-1876), que van exacerbar l'ambient d'intolerància religiosa fins a culminar amb les matances a gran escala de les minories cristianes. Els yazidites van ser intensament perseguits, sobretot per certs líders tribals kurds sunnites com ara Mohammed Beg de Rowanduz (1832) i Bedir Khan Beg (1840), així com per funcionaris otomans, com Omar Wahbi Paixà (1893). Tot això va provocar una certa solidaritat entre aquestes minories perseguides; per exemple, els yazidites de Sinjar van protegir armenis durant el genocidi de 1915-1916.[5]

A causa d'aquesta situació, durant el segle XIX i principis del segle XX, molts yazidites van fugir cap a Geòrgia i Armènia. A la segona meitat del segle XX, la major part dels que vivien a Turquia van fugir cap a Alemanya, i en la dècada del 1990, molts intel·lectuals iraquians d'aquesta confessió també hi van anar, jugant un paper actiu en l'organització de la diàspora. A la mateixa època, una part dels yazidites iraquians va donar suport a la lluita dels kurds; a la revolució de 1991 es va poder veure algun grup yazidita amb una bandera amb els colors kurds: verd, vermell i groc (horitzontal, de dalt a baix). Però en general, després es van considerar no sols un grup religiós, sinó un grup ètnic separat dels kurds. Com altres pobles del Kurdistan els yazidites, com a col·lectiu, va adoptar una bandera nacional, vermella i blanca vertical amb un gran sol de 24 rajos (12 llargs i 12 més curts, alternativament) al centre. El vermell representa la sang dels màrtirs; el blanc la pau i la igualtat i el groc la font de la vida i la llum del poble.

Característiques religioses[modifica | modifica el codi]

Les dues característiques claus i interrelacionades del yazidisme contemporani són la preocupació per l'ortopraxi i la creença en la metempsicosi. Per tal de respectar escrupolosament les normes que regeixen tots els aspectes de la vida, la pràctica hi és més important que l'estudi de les escriptures, el dogma o la professió de fe personal. Aquesta pràctica s'expressa per un sistema de castes, estrictes lleis alimentaries, la preferència tradicional de viure exclusivament entre yazidites i l'observació de diversos tabús. La creença en la metempsicosi és crucial: els yazidites creuen que els set Éssers Sants es reencarnen periòdicament en forma humana (kassa, concepte similar al dels avatars hindús); això no només reforça el sistema de castes, ja que els membres de les castes religioses dominants serien els descendents de les més recents manifestacions dels Éssers Sants i del Xeic Adí i els seus companys, sinó que afavoreix el sincretisme quan s'afirma que figures d'altres tradicions eren manifestacions primerenques de kasses.[5]

Creences[modifica | modifica el codi]

Vista del complex de Lalish

Els yazidisme és una religió monoteista i, segons els seus practicants, eminentment no-dualista. S'hi explica que Déu, únic, etern i intangible, va crear el món, però que després va confiar-ne el desenvolupament exclusiu a set Éssers Divins (els 'Grans Àngels' o heft sirr, 'Set Misteris'), el més important dels quals és Tawûsê Melek ('Àngel Paó'). Aquests éssers són emanacions del Déu Únic i no pas criatures separades d'Ell. Igualment, es considera que el mal no s'oposa a Déu sinó que prové únicament de l'home, el qual té la llibertat d'evitar-lo o no.[4]

El món, doncs, va ser creat per Déu en forma d'una perla blanca i va romandre concentrat i estàtic durant 40.000 anys. Després d'això, va esclatar i va començar a desenvolupar-se vers la matèria. És durant aquest procés que van anar apareixent els set àngels que, sota la direcció de Tawûsê Melek, es van ocupar de l'evolució i van crear Adam. Des daleshores, l'Àngel Paó segueix tenint cura de la humanitat.[4]

Pel yazidites, els set Grans Àngels corresponen als set dies de la creació i als set colors de l'arc de sant Martí, i s'anomenen Ezraïl, Cibraïl, Mikaïl, Derdaïl, Semqaïl, Azazil (o Tawûsê Melek) i Esrafil.[4] Aquests s'han anat encarnant amb diferents aparences i a través de diferents personatges. Així, Xeic Adí seria el darrer kassa del propi Tawûsê Melek i el seu Company, Xeic Hàssan i un grup conegut com els 'Quatre Misteris' (Xamsaddín, Fakraddín, Sajjaddín i Nasreddín), fills d'un cert Mir Ezdinà, correspondrien als kasses recents dels altres àngels.[5][4]

Els yazidites també creuen en la reencarnació de les ànimes menors i, com en el yarsanisme, utilitzen la metàfora "canviar de camisa" (kirās gehorrin) per descriure el procés,[5] procés que permet que les ànimes es millorin de vida en vida.[8]

Pràctiques[modifica | modifica el codi]

El yazidisme és una religió bàsicament de transmissió oral i l'idioma utilitzat és principalment el kurmanji (dialecte kurd del nord). Els seus practicants es consideren els descendents d'Adam, però no d'Eva (d'on haurien eixit la resta de pobles i religions), el que justifica llur comportament tancat sobre si mateix ("Hom no es converteix al yazidisme, es neix yazidita"). Practiquen el bateig, la circumcisió i altres pràctiques properes a l'islam com el dejú, pregar cinc cops al dia i efectuar un pelegrinatge.[7]

Els yazidites tenen una organització social complexa: estan dividits en clans i tribus però, sobretot, segons un sistema de castes amb funcions socials sancionades religiosament. Aquestes castes són endogàmiques: està prohibit casar-se entre membres de diferents castes i encara menys amb estrangers; si es transgredeixen aquestes prohibicions, hom és exclòs de la comunitat.[7][4] Aquest càstig és considerat com a terrible, ja que implica la fi de la reencarnació i que l'ànima no es podrà millorar més.[8]

Aquest antic sistema de castes va ser revisat per Xeic Adí, que en va establir les regles actuals. Les tres castes principals són les dels xeics, els pirs i els mirids. Les dues primeres son de caràcter sacerdotal, mentre que la tercera engloba la resta de la comunitat. Els membres de la casta dels xeics serien els descendents dels companys de Xeic Adí i es poden identificar per l'origen àrab dels epònims tribals. Els pirs, d'acord amb els epònims dels seus clans, són d'origen kurd i provindrien dels primers seguidors locals d'Adí. A més d'això, hi ha una sèrie de càrrecs polítics i religiosos que depenen de la pertinença a una casta, però les seves funcions promouen l'intercanvi i la interrelació entre elles: al cim de la jerarquia hi ha el Príncep o Mir (emir); després hi ha el Xeic Baba, equivalent yazidita del "Papa", i per sota hi ha les classes sacerdotals compostes pels faquirs, els qewels i kotxeks.[7][4]

El ritual més important és el pelegrinatge anual de sis dies de durada a la tomba de Xeic Adí a Lalish, al nord de Mossul. Aquest mausoleu conté santuaris dedicats als diversos kasses i dos rierols sagrats que es diuen Zamzam i Kaniya Sipi (el rierol blanc). Un yazidita ha d'anar a Lalish almenys una vegada a la vida i aquells que habiten la regió procuren anar-hi un cop l'any, especialment durant el Festival de l'assemblea, que se celebra cada tardor. Durant aquesta celebració, els yazidites es banyen al riu, renten figures de Tawûsê Melek i encenen una multitud de llums sobre les tombes de Xeic Adí i d'altres sants. També se sacrifica un bou, el que simbolitza l'arribada de la tardor i serveix per implorar pluja durant l'hivern, de manera que a la primavera següent la vida reneixi.[5] L'any nou se celebra a la primavera, amb diversos rituals festius on no hi manquen els ous decorats.[5]

Escriptures[modifica | modifica el codi]

Malgrat ser una religió de la pràctica i oral, el yazidisme compta a diversos texts sagrats. Els més importants són el Kitêba Cilwe ('Llibre de la revelació', en àrab Kitab al-Jilwà) i el Mişefa Reş ('Escriptura negra', en àrab Maixaf Raix), però també hi ha els himnes als kasses (Qwels), poesia sagrada (Bayts), súpliques (Duas) i relats o històries (Chîrok).[7] Aquestes obres semblen provenir de ben antic, però aparentment van romandre ocultes o fins i tot algunes d'elles sense escriure fins a principis del segle XX.[5]

El Mişefa Reş (el nom del qual provindria del Mont Negre, on hauria estat escrit) explica la creació de l'univers i parla dels set Grans Àngels, de l'origen dels yazidites i de les lleis que han de seguir. El Kitêba Cilwe seria un compendi de les ensenyances de Xeic Adí.[4]

Els yazidites[modifica | modifica el codi]

Yazidita amb vestimenta tradicional

Els yazidites són kurds d'origen que viuen a l'Iraq a la regió de Mossul, amb algunes comunitats en regressió a Armènia, Geòrgia, Turquia i Síria. El gruix dels yazidites viu a l'Iraq on el seu nombre s'estima a 200.000. Les principals comunitats són a Xekhan, al nord-est de Mossul, i a Sinjar, a al frontera siriana a l'oest de Mossul. Aquestes dues comunitats s'han disputat la preeminència al segle XX (la de Sinjar sent més conservadora). A Síria viuen a la comarca d'Al-Jazira i a les muntanyes Kurd-Dagh i es creu que podrien ser uns deu o quinze mil sense comptar els yazidites refugiats de l'Iraq. A Turquia el 1982 ja només hi havia uns 30.000 yazidites i el 2009 en quedaven menys de 500, havent emigrat quasi tots a Europa (especialment a Alemanya); els que queden viuen a Tur Abdín. També estan en regressió les comunitats de Geòrgia (de 30.000 el 1980 a 5.000 el 2000) i Armènia (uns 40.000 actualment); a Rússia el cens del 2002 donava 31.273 yazidites, la major part procedents de Geòrgia i Armènia emigrats els darrers anys. A Alemanya s'estima que n'hi viuen 40.000, procedents la majoria de Turquia, i a Suècia uns 4.000. A d'altres països europeus hi ha comunitats d'uns centenars, així com als Estats Units, al Canadà i a Austràlia, i en total serien uns 5.000. A tot el món es creu que són entre 300.000 i 900.000, segons les fonts[5][4]

La qüestió de l'ètnia[modifica | modifica el codi]

Hi ha hagut diversos intents de definir la identitat ètnica dels yazidites com a diferent de la resta de kurds musulmans. El cas més espectacular és quan el govern baasista a l'Iraq els va declarar com a àrabs. De fet, a part d'alguns clans de parla àrab, les comunitats yazidites parlen kurmanji com a llengua materna i les seves pràctiques culturals són totalment kurdes. Així, la majoria es consideren com a kurds i, a l'Iraq, el Govern a la Regió Autònoma kurda així ho estipula. Al Caucas, però (especialment a Armènia), ser "kurd" s'associa amb la pràctica de l'islam, pel que molts yazidites van afirmar pertànyer a una ètnia a part per a emfatitzar que professen una altra religió. Amb tot, la politització de la qüestió kurda a Turquia i la influència del PKK han fet que molts d'aquests yazidites s'hagin redefinit a si mateixos com a kurds. A la diàspora, l'ètnia no es discuteix però sí l'origen de la religió: en el discurs nacionalista, el yazidisme és considerat com la "fe kurda original", una visió que distingeix els kurds dels àrabs i els turcs; a vegades també se la presenta erròniament com una forma de zoroastrisme o com un "culte dels àngels"; al Caucas, la hipòtesi d'orígens babilònics es veu afavorida. Aquestes diferents interpretacions estan estretament vinculades amb les expressions d'identitat i amb els diversos climes polítics imperants.[5]

Persecucions[modifica | modifica el codi]

Pels cristians i els musulmans, el rol de demiürg de la divinitat principal d'aquesta religió, Tawûsê Melek, ha estat sovint assimilat amb el de Llucifer o Satanàs. Segons la pròpia mitologia yazidita, aquesta confusió es presta efectivament,[5][4] però l'Àngel Paó s'hi presenta com un ésser bo que obeeix la voluntat expressada per Déu, i no pas algú que el vol contradir o desafiar; a més, els yazidites consideren que el mal en tant que tal no existeix (no tenen cap mot equivalent a "dimoni" o "diable"), sinó que depèn exclusivament del comportament humà.[4]

Basant-se en aquesta comprensió satànica del yazidisme, a més del fet de no considerar els seus practicants com a 'gent del llibre' i de no apreciar gens que venerin Yazid ibn Muàwiya, l'islam els ha perseguit de manera regular, provocant matances i destruccions dels indrets sants, fins al punt que, segons els propis yazidites, se n'han exterminat més de 20 milions al llarg del temps.[5][4]

Aquestes persecucions es van intensificar notablement sota l'Imperi Otomà, quan es va establir que "si un musulmà mata un yazidita serà recompensat per 72 verges a l'altre món."[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Transcripció recomanada per l'IEC per la transcripció simplificada de mots en àrab (el mot prové de Yazid o Yazatà, ambdós amb y). És usat en alguns mitjans de comunicació catalans com a El Punt Avui[1]
  2. Transcripció utilitzada a Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs (UAB, 1997), i en certs mitjans de comunicació catalans (notícia a l'Ara [2])
  3. Spät, Eszter. The Yezidis. 2a ed. (en anglès). Londres: Saqi, 1985. ISBN 0-86356-593-X. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 «Les Ezidis» (en francès). Les Ezidis en France. [Consulta: 12/08/2014].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 «Yazidis» (en anglès). Encyclopaedia Iranica, 20/07/2004. [Consulta: 12/08/2014].
  6. Espinet, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. UAB, 1997, p. 24. ISBN 84-490-0867-0. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Gantus, María Eugenia. «Yazidismo» (en espanyol). UNAM Universidad Nacional Autonoma de México. [Consulta: 20/08/2014].
  8. 8,0 8,1 «Who, What, Why: Who are the Yazidis?». BBC News, 07/08/2014.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres moviments religiosos propis dels kurds:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iazidisme