Jiddisch

Jiddisch ייִדיש
Parlat a:	L'Argentina, EUA, Israel i d'altres, especialment d'Europa de l'Est
Regió:
Parlants:	3 milions (est. 1991)
Rànquing:	-
Classificació genètica:	Indoeuropea   Germànica     Occidental       Alt alemany         Jiddisch
estatus oficial
Llengua oficial de:	Suècia com a llengua minoritària, a Bielorrússia i a la Província autònoma dels Hebreus.
Regulat per:	YIVO
codis de la llengua
ISO 639-1	yi
ISO 639-2	yid
SIL	ydd
Visiteu el Portal:Llengües

El jiddisch (pronunciat iíddix) o judeoalemany (jiddish oriental: [ייִדיש], iídix, que volia dir jueu; anglès: Yiddish) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. S'escriu normalment en l'alfabet hebreu. Avui en dia, queden relativament pocs parlants de jiddisch en el territori original, però n'hi ha comunitats de parlants en molts altres països del món.

La seva filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.

Història

L'ètim jiddisch vol dir jueu (adjectiu) i hi ha qui considera que com a nom de la llengua prové de la transformació de jüdisch-deutsch, és a dir, judeoalemany. Salvant les distàncies es podria comparar la situació del jiddisch envers l'alemany amb la del sefardita envers el castellà. Els mecanismes d'aïllament d'ambdues comunitats van operar en el mateix sentit, conservant una llengua en l'àmbit familiar i transformant-la més o menys segons els casos. Quan en el segle X els jueus instal·lats a França s'estenen cap a Alsàcia adopten com a llengua una varietat alemanya que ràpidament es transforma, influenciada sobretot per l'hebreu, llengua que la comunitat jueva ja no parlava, però que era present en la litúrgia.

Els primers textos en jiddisch són del segle XIV. Les posteriors migracions jueves cap a l'est d'Europa estenen la llengua, la qual és molt parlada a Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia i Hongria.

Va ésser una de les moltes llengües oficials de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial els parlants de jiddisch van patir la diàspora, la qual cosa va fer que s'estengués cap als Estats Units i Llatinoamèrica, particularment a l'Argentina. És una llengua literària i el seu màxim exponent és l'escriptor estat-unidenc Isaac Singer, premi Nobel el 1978.

Avui dia el jiddisch i l'alemany són inintel·ligibles. S'estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. És una de les llengües oficials de Rússia i Bielorússia, però no ho és a Israel, on l'hebreu és l'única llengua jueva oficial.

S'escriu principalment amb l'alfabet hebreu, encara que assenyalant les vocals. També s'escriu amb l'alfabet llatí, segons la pronunciació del jiddisch de Lituània. La modalitat actualment normativitzada es basa en el jiddisch d'Ucraïna.

Parada d'autobús en jiddisch a Kiryas Joel, als Estats Units

Varietats i dialectes

Quan parlem del jiddisch ens referim habitualment a l'anomenat jiddisch oriental, tot i que existeix també una altra varietat, el jiddisch occidental, que correspondria a la població jueva que no va emigrar d'Alemanya. Es parlava abans de l'holocaust a Alemanya, Holanda, Suïssa, Alsàcia, Txèquia, Eslovàquia i l'oest d'Hongria. Ambdues varietats són inintel·ligibles entre elles. El jiddisch occidental és considerat avui en dia una llengua en vies d'extinció o ja extinta, a causa l'extermini nazi. Abans de la Segona Guerra Mundial era una llengua parlada per milers de persones.

Dialectes:

• Per al jiddisch occidental:
  • jiddisch sud-occidental (sud d'Alemanya, Suïssa i Alsàcia)
  • jiddisch mig-occidental (centre d'Alemanya i parts de l'antiga Txecoslovàquia)
  • jiddisch nord-occidental (nord d'Alemanya i Holanda)
• Per al jiddisch o jiddisch oriental:
  • jiddisch sud-oriental (Ucraïna i Romania)
  • jiddisch mig-oriental (Polònia i Hongria)
  • jiddisch nord-oriental (Lituània i Bielorússia)

Nombre de parlants

Les estimacions per al jiddisch occidental van d'entre uns centenars de parlants a llengua extinta. Les estimacions per al jiddisch són d'uns 4 milions per a l'Europa de l'Est, 250.000 per a Israel i els Estats Units, i 500.000 a la resta del món.

Hi ha comunitats importants de jiddisch-parlants a: Ucraïna, Romania, Polònia, Hongria, Lituània, Bielorússia, l'Argentina, Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Estònia, Letònia, Moldàvia, Panamà, Puerto Rico, Rússia, Sud-Àfrica, Uruguai i els Estats Units. Les ciutats amb més percentatge de jiddisch-parlants són: Cracòvia, Wroclaw, Varsòvia, Vílnius, Lviv, Txernivtsí, Odessa i Kýiv/Kíev S'estima que pràcticament el 100% dels jiddisch-parlants són bilingües amb altres llengües (anglès, rus, hebreu, ucraïnès, etc.)

Gramàtica

Pàgina del diccionari jiddisch-hebreu-llatí-alemany (en ordre de dreta a esquerra) d'Elies Levita.

El jiddisch és bàsicament alemany antic amb préstecs eslaus, anglesos i semítics. Presenta respecte de l'alemany un sistema gramatical simplificat.

• Les vocals alemanyes "a" són en jiddisch "o".
• Té tres gèneres i dos nombres.
• Posseeix la declinació genitiva, amb el morfema "-s".
• El verb manté l'estructura de l'alemany.
• Hi ha un article definit ("der" masculí, "di" femení i "dos" neutre) i un d'indefinit ("a/an").

Lèxic

(Com que el jiddisch s'escriu en alfabet hebreu, aquí utilitzarem també la transcripció fonètica de les paraules en alfabet llatí). A continuació donem la correspondència en jiddisch de diverses paraules catalanes, utilitzant una transcripció fonètica de les paraules jiddisch en l'alfabet llatí:

• on vu װוּ
• saber visn װיסן
• jueu yid ייִד
• noi yingl ייִנגל
• vi vayn װײַן
• no neyn נײן
• hora sho שעה
• porta tir טיר
• molt zeyer זײער
• un eyns אײנס
• dos tsvey צװײ
• tres dray דרײַ
• quatre fir פֿיר
• cinc finf פֿינף
• sis zeks זעקס
• set zibn זיבן
• vuit akht אַכט
• nou nayn נײַן
• deu tsen צען

Vegeu també

• klezmer, gènere de música jiddisch.
• Alfabet hebreu emprat en jiddisch

Bibliografia

• Baumgarten, Jean (transl. and ed. Jerold C. Frakes), Introduction to Old Yiddish Literature, Oxford University Press, Oxford, 2005, ISBN 0-19-927633-1.
• Cohen, David (Rabbi), Yiddish: A Holy Language, Mesorah Publications, New York, 2004 (in Hebrew).
• Estraikh, Gennady, Soviet Yiddish: Language Planning and Linguistic Development, Clarendon Press, Oxford, 1999, ISBN 0-19-818479-4.
• Fishman, David E., The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, 2005, ISBN 0-8229-4272-0.
• Fishman, Joshua A. (ed.), Never Say Die: A Thousand Years of Yiddish in Jewish Life and Letters, Mouton Publishers, The Hague, 1981, ISBN 90-279-7978-2 (in Yiddish and English).
• Frakes, Jerold C., Early Yiddish Texts 1100-1750, Oxford University Press, Oxford, 2004, ISBN 0-19-926614-X.
• Jacobs, Neil G., Yiddish: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2005, ISBN 0-521-77215-X.
• Katz, Dovid, Grammar of the Yiddish Language, Duckworth, London, 1987, ISBN 0-7156-2161-0.
• Katz, Dovid, Words on Fire: The Unfinished Story of Yiddish, Basic Books, New York, 2004, ISBN 0-465-03728-3.
• Kriwaczek, Paul, Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation, Weidenfeld & Nicolson, London, 2005, ISBN 0-297-82941-6.
• Lansky, Aaron, Outwitting History: How a Young Man Rescued a Million Books and Saved a Vanishing Civilisation, Algonquin Books, Chapel Hill, 2004, ISBN 1-56512-429-4.
• Liptzin, Sol, A History of Yiddish Literature, Jonathan David Publishers, Middle Village, NY, 1972, ISBN 0-8246-0124-6.
• Schaechter, Mordkhe, The Standardized Yiddish Orthography: Rules of Yiddish Spelling, 6th ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-25-0 (in Yiddish and English).
• Shandler, Jeffrey, Adventures in Yiddishland: Postvernacular Language and Culture, University of California Press, Berkeley, 2006, ISBN 0-520-24416-8.
• Weinreich, Uriel. College Yiddish: an Introduction to the Yiddish language and to Jewish Life and Culture, 6th revised ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-26-9 (in Yiddish and English).
• Weinstein, Miriam, Yiddish: A Nation of Words, Ballentine Books, New York, 2001, ISBN 0-345-44730-1.
• Wex, Michael, Born to Kvetch: Yiddish Language and Culture in All Its Moods, St. Martin's Press, New York, 2005, ISBN 0-312-30741-1.
• Wexler, Paul, Two-Tiered Relexification in Yiddish: Jews, Sorbs, Khazars, and the Kiev-Polessian Dialect, Berlin, New York, Mouton de Gruyter, 2002, ISBN 3-11-017258-5.

Enllaços externs

• Di Velt fun Yidish: Audio Stories
• Pàgina de Recerca de la Llengua Jueva: Yiddish
• Diccionari jiddisch on-line
• Internationale Medienhilfe (IMH) – Federació de Mèdia Jiddish i germano-alemanys d'arreu del món
• Judaeo-German - Jewish Encyclopedia
• Shtetl
• Yugntruf-Joventut pel Jiddisch
• Informació sobre Jiddisch a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ydd” (anglès)