Yma Sumac
Biografia | |
---|---|
Naixement | Zoila Augusta Emperatriz Chávarri del Castillo 10 de setembre de 1922 Cajamarca, Perú Callao (Perú) |
Mort | 1 de novembre de 2008 Los Angeles, Estats Units Los Angeles (Califòrnia) |
Causa de mort | Càncer colorectal |
Sepultura | Hollywood Forever Cemetery |
Dades personals | |
Altres noms | Yma Sumac, Imma Summack |
Activitat | |
Ocupació | Cantant, actriu |
Activitat | 1942–2006 |
Gènere | Música del Perú, folk, òpera, Lounge, música de big band, jazz, jazz llatí, pop, mambo, exotica (en) , rock, balada i dance electrònic |
Estil | Música clàssica, Música ètnica, Música llatina, Exotica |
Instrument | Veu (soprano) |
Segell discogràfic | Odeon Records, Capitol Records |
Artistes relacionats | Compañía Peruana de Arte, Moisés Vivanco, Cholita Rivero |
Participà en | |
30 agost 1993 | Late Show with David Letterman |
Família | |
Cònjuge | Moisés Vivanco (1942–1958), divorci |
Fills | Papuchka Vivanco |
Premis | |
Lloc web | yma-sumac.com Pàgina oficial d'Yma Sumac |
|
Zoila Augusta Emperatriz Chávarri del Castillo (Ichocan, Cajamarca - Perú, 10 de setembre del 1922, † Los Angeles, Califòrnia - EUA, 1 de novembre del 2008), més coneguda com a Yma Sumac (transliteració del quítxua "ima sumaq", "que bonica"), fou una cantant soprano del Perú que aconseguí el registre de cinc octaves[1][2][3] en un moment en què el registre mitjà que assolia una cantant d'òpera era de dues octaves i mitja. Es diu que en la seva infància intentava imitar el cant dels ocells, tot iniciant així la seva passió pel cant. Va assolir fama en el món sencer tant pel seu alt registre com per la seva bellesa exòtica i l'aura màgica que va significar interpretar al cinema una sacerdotessa inca o verge del Déu Sol (Inti en quítxua). És l'única peruana que té el seu nom inscrit al Passeig de la Fama de Hollywood.
Registre vocal
El registre vocal d'Yma Sumac abasta les cinc octaves, sent la primera cantant a assolir aquest rang en la història de la música. La nota més alta de la peruana era d'un Mi7, produït en diversos concerts però mai escoltat en enregistraments, i la seva nota més baixa va ser un Mi2. Lata Mangeshkar o Mariah Carey han estat comparades amb ella, malgrat que aquesta última hagi arribat al Sol # 7, però amb ajuda del "registre de xiulet" o "flageolet". Yma Sumac té la particularitat única d'interpretar tots els papers de l'òpera, des de soprano de coloratura fins als greus d'un baríton amb ple domini i comoditat en tots els registres, sense l'ús de falset ni del "registre de xiulet". Yma Sumac fou també coneguda per ser l'única que va aconseguir fer la triple coloratura coneguda com "trino d'aus" en la cançó Chuncho, a més de superar Erna Sack en les notes altes i a Mado Robin amb el seu famós Re7.
Biografia
Els seus pares van ser Sixto Chávarri i Emilia del Castillo Atahualpa. La seva condició de descendent de l'emperador inca Atahualpa va ser certificada oficialment el 23 de maig de 1946 pel Govern del Perú. En el document, signat pel cònsol José Varela y Arias, diu:
«Certifico per aquest mitjà que al meu bon enteniment i en concordança amb les asseveracions d'autoritats en la història dels Inques i la història peruana en general, Imma Summack és una descendent de l'Inca Atahualpa».
Després que es descobrissin els seus dots de cantant als 13 anys d'edat, Yma Súmac es va traslladar a la ciutat de Lima. La seva primera aparició a la ràdio va ser el 1942. Es casà amb Moisés Vivanco, compositor i director de la banda de música, el 6 de juny del mateix any. Utilitzant el nom artístic d'Imma Sumack [3] va gravar com a mínim vuit cançons de folklore peruà a l'Argentina el 1944. En aquestes primeres gravacions per al segell discogràfic Odeón apareixia l'agrupació de Moisés Vivanco anomenada "Compañía Peruana de Arte" - un grup integrat per 46 nadius dansaires, cantants i músics. El 1946 Yma Sumac i Vivanco viatjaren a la ciutat de Nova York on ella va fer presentacions amb el Trio Inca Taky, conformat per Moisés Vivanco a la guitarra, Cholita Rivero (cosina d'Yma Súmac) cantant de contralt i ballant, i Yma Súmac com a soprano; fins que van aconseguir signar un contracte amb Capitol Records el 1950. El 2 de maig del 2006, després de 30 anys d'allunyament i amb 83 anys d'edat, va retornar a Perú per a rebre una sèrie de condecoracions del Govern d'aquest país i d'altres autoritats i organitzacions culturals. Gràcies a la iniciativa de la Asociación Cultural Romanza i gràcies a les gestions de Miguel Molinari, integrant de la Asociación Cultural de Artes Musicales Romanza, Yma Sumac va visitar Perú el maig del 2006. La soprano, de 84 anys, va romandre durant quinze dies al país, temps suficient per a visitar Cusco i el Machu Picchu. El dissabte 1 de novembre de 2008, Yma Sumac morí després d'una llarga batalla contra el càncer de còlon en un centre d'assistència a Los Angeles. Per instruccions de la soprano i dels seus parents més propers va ser inhumada a Hollywood, on havia passat seixanta anys de la seva vida.
Distincions
- Orden del Sol del Perú en el grau de Comendador per l'Estat Peruà.
- Medalla Jorge Basadre per la Universidad Nacional Mayor de San Marcos.
- Las Palmas Artísticas del Ministeri d'Educació del Perú.
- Medalla d'Honor de la Cultura Peruana de l'Instituto Nacional de Cultura.
- La Medalla de la Ciudad per la Municipalidad Metropolitana de Lima.
Discografia
- Voice of the Xtabay (1950), Capitol Records CD-244 (78rpm set)
- Flahooley (1951), Capitol DF-284 (78rpm set)
- Legend of the Sun Virgin (1952), Capitol DDN-299 (78rpm set)
- Inca Taqui (1953), Capitol L-243 (10 "LP)
- Voice of the Xtabay & Inca Taqui, (1955) Capitol W-684 (both on one 12 "LP)
- Mambo! (1954), Capitol T-564 (10 "LP)
- Legend of the Jivaro (1957), Capitol T-770 (12 "LP)
- Fuego del Ande (1959), Capitol T-1169 (Monophonic); ST 1169 (Stereo) (mono and stereo versions were separate recordings) (12 "LP)
- Recital(1961), EDE-073 (12 "LP) - reissued on CD, ESP-DISK '4029 (2006)
- Miracles (1971), London XPS 608 (12 "LP) - reissued on CD asyma Rocks!(1998), JOM-1027-2
- "I Wonder" de Stay Awake: Various Interpretations of Music from Vintage Disney Films, 1988 (una de Various artists)
Filmografia
- Secret of the Incas (1954)
- Omar Khayyam (1957)
Primers enregistraments el 1944
|
|
|
|
Influència
- Bernard Lavilliers reconeix les influències musicals "llatines" dels discs d'Yma Sumac que els seus pares li havien donat a la dècada dels 50.
- Yma Sumac és citada per la cantant Vanessa Paradis, a Joe le taxi de 1987.
- El cantant espanyol Guille Milkyway l'esmenta a l'àlbum La revolución sexual, concretament a la seva primera cançó, titulada: La nueva Yma Sumac.
Referències
- ↑ Ellen Highstein: 'Yma Sumac (Chavarri, Emperatriz)' Grove Music Online, ed. L. Macy. (Accessed 8 August 2006)
- ↑ Clarke Fountain, "Yma Sumac: Hollywood's Inca Princess (review). All Movie Guide, reproduced in the New York Times. 1992. [1]
- ↑ David Richards, "The Trill of a Lifetime; Exotic Singer Yma Sumac Meets a New Wave of Fans." The Washington Post, March 2, 1987, STYLE; PAGE B1. Accessed August 6, 2006, via Lexis Nexis, [2]
Fonts
- "Yma Sumac Becomes Citizen". New York Times, July 23, 1955, p. 10.
- "Yma Sumac's Divorce Final". New York Times, May 21, 1958, p. 39.
- "Yma Sumac... the Voice of the Incas". Fate (revista), Vol. 4, No. 8, Novembre-Desembre del 1951
- Four Octave Inca, Pathfinder, November 11, 1950. Retrieved 16 Oct 2005. A piece contemporaneous with the release of Voice of the Xtabay.
- Cusihuamán, Antonio: Diccionario Quítchua Cuzco-Collao, 2001, Centro de Estudios Regionales Andinos "Bartolomé de Las Casas". ISBN 9972-691-36-5
- Limansky, Nicholas E.: Yma Sumac - The Art Behind the Legend (2008), YBK Publishers, Nova York.
- Dalton, Andrew. 3 de novembre del 2008.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yma Sumac |
- Pàgina oficial de Yma Sumac
- Yma-Sumac.com
- Yma Sumac recibe la Orden del Sol en el grado de Gran Comendador Video
- Homenajes por parte del Gobierno y autoridades del Perú durante mayo del 2006
- Chuncho Video Clip
- Yma Sumac, "el ruiseñor de los Andes"