Ynys Enlli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ynys Enlli
Gwynedd, Gal·les
Gwynedd dins de Gal·les
Ynys Enlli

Ynys Enlli (Nom d'origen gal·lès, Ynis illa, Enlli del gran corrent o de les marees. Bardsey Island en anglès) és una illa davant de l'extrem sud de la península de Llŷn, en el comtat de Gwynedd, al nord de Gal·les. L'illa acull un monestir fundat per Sant Cadfan en el segle VI.

Ynys Enlli des del Mynydd Mawr

Té una extensió de 180 hectàrees i el seu punt més alt és el cim del Mynydd Enlli, amb 167 metres d'alçada.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població permanent són menys de deu persones, que s'amplia considerablement els mesos d'estiu amb visitants que s'estan en segones residències. Residències en condicions dificultoses: No hi ha subministrament elèctric fix (però si plaques solars), i moltes cases s'il·luminen amb espelmes i llums de gas; el 2001 la xarxa telefònica va arribar a l'illa, però encara està en condicions molt precàries.

L'illa pertany, i és gestionada, pel Bardsey Island Trust, que l'adquirí el 1979 gràcies a les aportacions recollides en subscripció pública. Anteriorment, durant molts anys i fins al 1972 havia estat propietat de la família Newborough (de Glynllifon, vora Caernarfon). En un moment de màxima ocupació, l'illa acollia una població de 92 persones, segons el cens del 1851. En el 1925 el darrer "Rei" d'Enlli, Love Pritchard ("Rei" era un títol honorífic atorgat per Lord Newborough als successius líders de la comunitat), impulsà l'abandó de l'illa per part dels habitants en cerca d'una existència menys soferta. El 1935 els habitants havien disminuït fins a 33, i aquest descens portà al tancament de la petita escola municipal el 1953.

Història[modifica | modifica el codi]

A banda d'algunes tombes i restes celtes (i anteriors), les primeres referències conegudes de l'illa són del segle V, quan sant Cadfan hi constituí una primera comunitat monàstica. Les ruïnes que es conserven, però, són de l'Abadia de Santa Maria (Santes Fair), de l'orde agustinià, segle XIII. A l'Edat Mitjana, Enlli esdevingué un focus de pelegrinatge, especialment popular pels creients que anaven a morir i ser enterrats a l'illa. Les creences de l'època eren que tres pelegrinatges a Enlli n'equivalien un a Roma, i que els fidels que hi fossin enterrats tindrien la salvació eterna; d'aquesta forma s'originà la tradició dels vint mil sants que jeuen a Ynys Enlli. Sant Deiniol i Saint Dubricius estigueren enterrats a l'abadia abans de ser traslladats a les catedrals de Bangor (Gwynned) i Llandaf respectivament. La llegenda conta també que el mag Merlí hi va ser empresonat en un taüt de cristall, i que aquest podria ser el mític Avalon de les històries artúriques, però el mateix es diu de molts altres llocs a prop del mar d'Irlanda.

Amb la dissolució del monaquisme britànic el 1537, l'illa passà a ser un focus de pirates i malfactors fins a l'establiment d'una comunitat de pagesos i pescadors a mitjan segle divuit. Un far de 30 metres d'alçada (d'entre els de planta quadrada, el més alt de Gran Bretanya) va ser acabat el 1821. Només una de les "crogloft" (cases) antigues ha sobreviscut, Carreg Bach, ja que la majoria de les cases actuals van ser construïdes en els anys 1870 pel terratinent Lord Newborough. L'edifici de construcció més recent és la capella, del 1875. Tots els edificis antics estan registrats i protegits pel Cadw, l'organisme governamental per a la protecció, conservació i promoció dels edificis antics i històrics de Gal·les.

Atractius turístics[modifica | modifica el codi]

Punts d'interès turístic són un campanar del segle XIII, diverses creus celtes, i una gran riquesa de fauna. Enlli és una Reserva Natural i lloc d'especial interès per a l'observació d'ocells, amb un centre especialitzat, el Bardsey Bird and Field Observatory, fundat el 1953.

Per encàrrec i quan la meteorologia ho permet, els visitants poden arranjar viatges en barca a i des de Pwllheli i Aberdaron, creuant l'Swnt Enlli, l'estret d'Enlli.

La Poma Ynys Enlli[modifica | modifica el codi]

Enlli ha produït una varietat de poma única, l'Afal Ynys Enlli. Se suposa que és una evolució de les pomeres que van introduir els monjos en el segle XIV, i que en el llarg aïllament ha desenvolupat característiques especials, com una immunitat a diverses infeccions. El 1998 va ser identificada i classificada i, en l'actualitat, els seus esqueixos es comercialitzen [1].

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Coord.: 52° 45′ 30″ N, 4° 47′ 20″ O / 52.75833,-4.78889