Yo, la peor de todas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaYo, la peor de todas
Fitxa
DireccióMaría Luisa Bemberg
Protagonistes
Assumpta Serna, Dominique Sanda, Héctor Alterio
ProduccióJosé Luis García i Lita Stantic
GuióMaría Luisa Bemberg i Antonio Larreta
MúsicaLuis María Serra
FotografiaFélix Monti
MuntatgeJuan Carlos Macias
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, drama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0100990 Filmaffinity: 633488 Allocine: 11957 Rottentomatoes: m/i_the_worst_of_all Letterboxd: i-the-worst-of-all Allmovie: v144407 TCM: 443305 TMDB.org: 123763 Modifica el valor a Wikidata

Yo, la peor de todas és una pel·lícula argentina de 1990, dirigida per María Luisa Bemberg i protagonitzada per Assumpta Serna, Dominique Sanda, Héctor Alterio, Lautaro Murua, Graciela Araujo, Alberto Segado, Gerardo Romano, Franklin Caicedo i Hugo Soto. Es va estrenar el 9 d'agost de 1990.

Argument[modifica]

Inspirada en l'assaig Las trampas de la fe, d'Octavio Paz, aquesta història narra els últims anys de la cèlebre i bellíssima Juana Inés de la Creu, coneguda a Mèxic com la Desena Musa, que es tancà als vint anys en un convent per poder estudiar. En aquesta època, el Virregnat de la Nova Espanya està fortament custodiat per la Corona d'Espanya i per l'Església Catòlica, dos poders moltes vegades enfrontats. Tota la vida de Sor Juana està marcada per aquestes dues forces. Els virreis la protegeixen. L'Església desaprova a una monja que no solament ensenya cant a les seves alumnes, sinó que també es dedica a la gastronomia, la poesia, el drama, la filosofia i la teologia. Tampoc veu amb bons ulls els apassionats sonets dirigits a la virreina, la dolça Marquesa de la Llacuna, María Luisa Manrique de Lara i Gonzaga. Sor Juana paga molt car el seu fervor poètic i més encara el seu atreviment teològic. En tornar a Espanya els virreis, queda sola davant del seu confessor, Qualificador de la Inquisició, el pare Antonio Núñez de Miranda, i de l'arquebisbe de Mèxic, don Francisco de Aguiar y Seixas y Ulloa, un misògin fanàtic. Però serà el bisbe de Puebla, monsenyor Manuel Fernández de Santa Cruz, qui li posa un parany, en el qual Sor Juana cau amb la ingenuïtat dels innocents. El cercle es va tancant sobre ella. Finalment, acaba renegant de les seves veus, de la seva immensa força creadora, del seu talent.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]