Youssef Chahine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYoussef Chahine

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) يوسف جبرائيل شاهين Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
El Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióCollège Saint Marc
Victoria College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProducció cinematogràfica, interpretació, direcció i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, productor de cinema, guionista de cinema, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –  2004 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc webyoussefchahine.us Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0149631 Allocine: 154 Allmovie: p84605 TCM: 800624 TMDB.org: 20023
Discogs: 5247077 Find a Grave: 28640241 Modifica el valor a Wikidata

Youssef Chahine (àrab: يوسف شاهين, Yūsuf Xāhīn) (Alexandria, 25 de gener de 1926 - el Caire, 27 de juliol de 2008) va ser un director de cinema egipci.[1]

Biografia[modifica]

Chahine va nàixer el 25 de gener de 1926, fill de pares libanesos. Son pare, catòlic, es va traslladar a Egipte. Respecte a la religió, Youssef Chahine no en va ser practicant de cap,[2] i responia «egipci» si li preguntaven sobre aquest tema.[3]

Des de ben jove es va sentir atret per les arts interpretatives, fins al punt de crear espectacles per a la seua família. Va començar la seua educació al Collège Saint Marc i després va acudir al prestigiós Victoria College d'Alexandria. L'any 1946 va convèncer sons pares per permetre'l viatjar a Hollywood per a estudiar com a actor al Pasadena Playhouse, als afores de Los Angeles, Califòrnia.

Quan va retonar al seu país, però, es va centrar en la direcció, i va entrar al sector cinematogràfic de la mà del cineasta Alvise Orfanelli. Chahine va dirigir la seua primera pel·lícula l'any 1950, Baba Amin. A l'any següent realitza Nile Boy, per la qual és convidat al Festival de Canes, i el 1954, fa debutar Omar Sharif amb Sira’ fi-l-Wadi. Amb al-Ikhtiyar (L'elecció, 1970) obté el Tanit d'or del Festival de Cinema de Cartago. Tres anys més tard duu a terme la primera co-producció egipcio-algeriana amb The Sparrow, en la qual mostra la seua opinió política al voltant de la Guerra dels Sis Dies.

Va guanyar l'Os d'Argent-Premi Especial del Jurat a la 29a edició de la Berlinale, el festival de cinema de Berlin amb ''Alexandria... Why? (1978).[4] La cinta és la primera part d'una nissaga de caràcter autobiogràfic, que es completa amb An Egyptian Story (1982), Alexandria, Again and Again (1990) i Alexandria...New York (2004).

Sobre la seua tasca, Youssef Chahine va assenyar que «realitzava les pel·lícules per a mi mateix. També per a la meua família. També per a Alexandria. També per a Egipte. Si al món àrab els agrada, ahlan wa sahlan (‘benvingut siga’). Si els agrada a l'audiència forana, doblement benvingut siga.»[5]

Cinematografia[modifica]

Les primeres pel·lícules de Chahine a Egipte[6] inclosa Raging Sky (1953), es van dur a terme mentre Farouk encara era rei i s'alçaven els enfrontaments entre els camperols i els terratinents gairebé feudals. Però la primera pel·lícula veritablement indicativa del seu estil i de les seues preocupacions va arribar a l'any 1958 amb Bab al-Hadid (Estació central del Caire).

El mateix Chahine interpreta el personatge central, Kenaoui,un home senzill que viu de la venda de diaris, una ocupació benèfica. Retalla fotos de dones de les revistes per a la cabina de l'estació on viu, però el focus de les seues frustracions sexuals és Hanouma (interpretada per popular actriu Rostom Hind), una venedora de llimonada lligada al porter i organitzador sindical Abou Serib (Farid Shawki). L'afecte de Hanouma, inconscientment, exacerba la frustració de Kenaoui i li crea una confusió que el portarà a la mort. El públic egipci, acostumat a melodrames més simples, va rebutjar la pel·lícula, i no es va projectar de nou en dues dècades.

El 1963 roda El Nasser Salah Ed-Din (Saladin, El Victoriós), una èpica pel·lícula de tres hores en Cinemascope, que narra la història d'aquest soldà del segle xii el qual, en obrir-se el film, s'està preparant per alliberar Jerusalem dels croats ocupants. Va ser escrita per Naguib Mahfouz i el poeta i escriptor progressista Abderrahman Cherkaoui; estableix un paral·lelisme entre Saladí i el president Nasser, líder del panarabisme. Saladí es mostra com una persona educada i pacífica en un moment se li demana per donar ajuda mèdica clandestina de Ricard Cor de Lleó, ferit per una fletxa, i després li diu: "La religió és de Déu i la Terra és per a tots ... Garanteixo a tots els cristians de Jerusalem els mateixos drets què gaudeixen els musulmans"." Chahine era molt conscient de la dimensió de la propaganda que implícitament dibuixava al president Nasser com un modern Saladí, tot afirmant que "les meves pròpies simpaties estaven amb el panarabisme, que jo encara hi crec". La raó principal per la que va fer la pel·lícula era per demostrar que una producció èpica amb un petit pressupost, segons els estàndards del cinema mundial. A partir d'aleshores, només va realitzar pel·lícules de color.[7]

Una novel·la de Cherkaoui, serialitzada el 1952, va formar la base de The Earth (La terra, 1968), film que destaca especialment per la imatge del camperol -"etern 'condemnat de la terra' "- que va trencar amb "la ridícula imatge que el cinema havia donat (fins llavors) d'ell" (Khaled Osman). A això va seguir una col·laboració més amb Mahfouz a The Choice (1970), aparentment la història de la investigació d'un assassinat que implica dos germans bessons, però amb el tema de fons de l'esquizofrènia intel·lectual. El 1972 va destacar amb una de les seues millors pel·lícules, The Sparrow. Un periodista i un jove oficial de policia es reuneixen durant la investigació de casos de corrupció. Ells i altres persones de l'esquerra passen per la casa de Bahiyya, el nom del qual representa la idea de la pàtria i s'invoca en la cançó de Cheikh Imam al final de la pel·lícula. Després de l'anunci de Nasser de la derrota en la guerra i la consegüent dimissió del mandatari, Bahiyya còrre pel carrer seguit per una multitud cada vegada més gran, al crit de "No! Hem de lluitar. No podem acceptar la derrota!". La producció va ser una co-producció entre Egipte i Algèria, com el film de 1976 The Return Of The Prodigal Son (El retorn del fill pròdig), una "tragèdia musical".

En 1971 va ser membre del jurat en el 7è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[8]

En Alexandria, Why? (Alexandria, per què?, 1978), Yehia, un jove estudiant del Victoria College, està obsessionat amb marxar a Hollywood i dedicar-s'hi al cinema. És l'any 1942, i els alemanys estan a punt d'entrar a Alexandria, una opció vista com a preferible a la presència dels britànics. En An Egyptian Story (Una història d'Egipte, 1982), com a resultat d'una operació de cor, fa un repàs de la seva vida: moments dels propis films de Chahine es reprodueixen en contra de la seva autobiografia i el context històric social. La memòria és una element molt important en el treball més recent de Chahine -ja siga de "la ciutat de la meua infància, l'Alexandria d'entreguerres, tolerant, secular, oberta a musulmans, cristians i jueus" o d'un passat més llunyà: tal com s'evoca a Adieu Bonaparte (1985), basada en els aspectes culturals de l'expedició napoleònica a Egipte de 1798. "Fora d'aquest meravellós enfrontament es va produir un renaixement de la consciència egípcia, del seu passat... que pertany a la humanitat".

L'any 1992 Jacques Lassalle se li va apropar per a dirigir una peça de la seua elecció per a Comédie-Française: Chahine va triar l'adaptació del Caligula d'Albert Camus, que va resultar un gran succés. Eixe mateix any va començar a escriure The Emigrant (1994), una història que s'inspira en el personatge bíblic de Josep, fill de Jacob.[9] El film va crear una controvèrsia a Egipte entre l'ala progressista i els fonamentalistes que s'oposaven a la representació de personatges religiosos a les pel·lícules.

El 1997, 46 anys i 5 invitacions més tard, el seu treball va ser reconegut en el Festival de Cinema de Canes amb un premi per la seva trajectòria en ocasió del 50è aniversari del festival.

Durant la seva llarga carrera Chahine produït diverses pel·lícules, entre elles Chafika et Metwal d'Aly Badrakhan.

Controvèrsies[modifica]

  • A The Sparrow ataca la corrupció del seu país i la culpabilitza de la derrota d'Egipte a la Guerra dels Sis Dies.
  • A Cairo Station, tot i ser un clàssic del cinema egipci, també va sorprendre els espectadors per la simpatia amb què es representa una "dona caiguda" i per la violència amb què una altra és assassinada.
  • Durant els anys següents Chahine es va trobar cada vegada més en conflicte amb la indústria cinematogràfica suportada pel govern d'Egipte i les seves fortes restriccions polítiques al cinema. El 1964 es va exiliar voluntàriament al Líban, on hi va rodar dos musicals: Bayya al-Khawatim (Venedor d'anells, 1965) i Rim al-Dhahab (Arenes d'or, 1967). La primera va esdevindre en un dels millors musicals del cinema àrab i un èxit per a Yahine, mentre que la segona, a causa dels retrasos del rodatge i la fallida en taquilla, va suposar la fi de la seua etapa libanesa i el retorn a Egipte.[10][11]
  • Chahine sovint incloïa temes homosexuals o bisexuals a les seues produccions. Alexandria... Why? conta la història de dos homes, un egipci i un europeu, que s'enamoren durant la Segona Guerra Mundial. El cosí de Yehia és gai i compra a soldats britànics borratxos. A An Egyptian Story Yehia és un cineasta que marxa a Londres (tal com havia fet el mateix Chahine) per a una operació a cor ober; i hi té un breu afer amb un taxista.[12]

Malaltia i mort[modifica]

Chahine va ingressar a l'hospital cairota d'El Shorouq en un coma produït per una aparent hemorragia cerebral, el 15 de juny de 2008. L'endemà, va ser traslladat a París, en un vol d'emergència, i ingressat a l'Hospital Americà de Neuilly-sur-Seine, a l'oest de Paris. La seua neboda va assenyalar a AFP que es trobava «crític però estable».

El 7 de juliol de 2008, Youssef Chahine va morir a la seua llar del Caire.

Va ser honorat per la BAFTA per la seua contribució al cinema.[13]

Filmografia[14][modifica]

# Any Títol en àrab Transliteració (segons la pronunciació dialectal egípcia) Traducció a l'anglès Traducció al català Notes
1 1950 بابا أمين Bābā Amīn Papa Amin Pare Amín
2 1951 ابن النيل Ibn an-Nīl Son of the Nile Fill del Nil
3 1952 المهرج الكبير Al-moharrig al-kabīr The Great Clown El gran pallasso
4 1953 سيدة القطار Saydat al-Qitār Lady on the Train La senyora del tren
5 نساء بلا رجال Nisā blā rigal Women without Men Dones sense homes
6 1954 صراع فى الوادي Ṣirāʿ fi-l-wādī Struggle in the Valley Combat a la vall També coneguda com The Blazing Sun
7 شيطان الصحراء Xayṭān as-Saḥrāʾ The Desert Devil El dimoni del desert
8 1956 صراع فى الميناء Ṣirāʿ fi-l-mīnāʾ Struggle on the Pier Combat al port També coneguda com Dark Waters
9 1957 ودعت حبك Waddaʿtu hubba-ka Farewell to Your Love Vaig acomiadar el teu amor
10 إنت حبيبى Inta habībī You're My Love Tu ets el meu estimat
11 1958 باب الحديد Bāb al-Ḥadīd Cairo Station La porta de ferro
12 جميلة Jamīla Jamila, the Algerian Jamila
13 1959 حب إلى الأبد Ḥubb ilà-l-abad Forever Yours Un amor per sempre Inclosa al primer Festival de Cinema de Moscou.[15]
14 1960 بين ايديك Bayn Edayk In Your Hands Entre les teves mans
15 نداء العشاق Nidāʾ al-ʿUxxāq A Lover's Call La crida de ls enamorats
16 1961 رجل في حياتي Ragul fi-ḥayātī A Man in My Life Un home a la meva vida
17 1963 الناصر صلاح الدين An-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Salladin the Victorious Saladí el Victoriós Inclosa al 3r Festival de Cinema de Moscou.[16]
18 1964 فجر يوم جديد Fagr yūm gadīd Dawn of a New Day L'alba d'un nou dia
19 1965 بياع الخواتم Biyāʿ al-ẖawātim The Ring Salesman El venedor dels anells

També coneguda com Auliban, the Seller of Jokes.
Protagonitzada per l'estrella libanesa Fairuz.
Basada en un musical de 1964.

20 1966 رمال من ذهب Rimāl min ḏahab Golden Sands Arenes d'or
21 1967 عيد الميرون ʿId al-Mairūn The Feast of Mairun La festa d'al-Mayrun Curtmetratge
22 1968 الناس والنيل An-nās wa-n-Nīl Those People of the Nile La gent i el Nil
23 1969 الأرض Al-arḍ The Land La terra
24 1970 الإختيار Al-iẖtiyār The Choice L'elecció
25 1972 سلوى الفتاة الصغيرة التى تكلم الأبقار Salwà al-fatā aṣ-ṣaġīra allatī tukallam al-abqār Salwa the Little Girl who Talks to Cows Salwa, la petita noia que parlava a les vaques Curtmetratge
També coneguda com Salwa
26 1973 العصفور Al-ʿasfūr The Sparrow El pardal
27 انطلاق Inṭilāq Forward We Go Sortida Documental
28 1976 عودة الابن الضال ʿŪdat al-ibn aḍ-ḍāl Return of The Prodigal Son El retorn del fill pròdig
29 1978 إسكندرية... ليه؟ Iskandariyya... līh? Alexandria... Why? Alexandria.... per què?
30 1982 حدوتة مصرية Ḥaddūta miṣriyya An Egyptian Tale Una història egípcia
31 1985 وداعًا بونابرت Widāʿan Bonābart Adieu Bonaparte Adéu Bonaparte
32 1986 اليوم السادس Al-yawm as-sādis The Sixth Day El sisè dia
33 1989 إسكندرية كمان وكمان Iskandariyya kamān wa-kamān Alexandria Again and Again Alexandria més i més
34 1991 القاهرة منورة بأهلها Al-Qāhira menawwara bi-ahli-hā Cairo as Told by Chahin El Caire vist per la seva gent Documental televisiu
35 1994 المهاجر Al-mohāgir The Emigrant L'emigrant
36 1997 المصير Al-maṣīr The Destiny El destí
37 1998 كلها خطوة Kollu-ha Ḫaṭwa It's Only a Step Tot és una passa Short film
38 1999 الآخر Al-āẖar The Other L'altre
39 2001 سكوت ح نصور Sokūt ḥa-nṣawwar Silence, We're Rolling Silenci, rodem
40 2002 11, سبتمبر 11, sabtambar September, 11th 11, setembre També coneguda com 11'09"01 Eleven Minutes, Nine Seconds, One Image
41 2004 إسكندرية-نيويورك Iskandariyya-New York Alexandria-New York Alexandria-Nova York
42 2007 هي فوضى..؟ Hiya fawḍà..? Is This Chaos..? És un caos...? Premiere al Festival de Cinema de Venècia

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Encyclopædia Britannica: Chahine, (Gabriel) Youssef, Egyptian filmmaker». Britannica.com. [Consulta: 17 febrer 2012].
  2. ↑ «Middle East Broadcasting Corporation. Article by Tarek El-Shennawy. 27 July 2009». Mbc.net. [Consulta: 17 febrer 2012].
  3. ↑ Elaph Newspaper Article by Adnan Hussein. Issue# 3007. 18 June 2008.
  4. ↑ «Berlinale 1978: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 14 agost 2010].
  5. ↑ «Breaking News, UAE, GCC, Middle East, World News and Headlines – Emirates 24/7». Business24-7.ae, 12-02-2012. [Consulta: 17 febrer 2012].
  6. ↑ «Harvard Film Archive: Youssef Chahine, the Cosmopolite of Egyptian Cinema». Hcl.harvard.edu. Arxivat de l'original el 2018-08-30. [Consulta: 17 febrer 2012].
  7. ↑ Farid, Samir.Youssef Chahine: A life in cinema Arxivat 2012-02-12 a Wayback Machine.. Al Ahram Weekly. 2006-08-06.
  8. ↑ «7th Moscow International Film Festival (1971)». MIFF. Arxivat de l'original el 2014-04-03. [Consulta: 22 desembre 2012].
  9. ↑ Elley, Derek «The Emigrant». Variety, 21-11-1994 [Consulta: 26 agost 2008].
  10. ↑ «Chahine, Youssef (1926–) – PERSONAL HISTORY, BIOGRAPHICAL HIGHLIGHTS, PERSONAL CHRONOLOGY:, INFLUENCES AND CONTRIBUTIONS, TRIUMPH AND NO ALIBIS, THE WORLD'S PERSPECTIVE – JRank Articles». Encyclopedia.jrank.org, 25-01-1926. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2012. [Consulta: 17 febrer 2012].
  11. ↑ «Al-Ahram Weekly | Culture | Youssef Chahine: A life in cinema». Weekly.ahram.org.eg, 06-08-2008. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2012. [Consulta: 17 febrer 2012].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://entertainment.anayou.com/celebrities/news/gossip/29438
  13. ↑ «Egyptian film legend Chahine dies». BBC News, 27-07-2008 [Consulta: 27 juliol 2008].
  14. ↑ «Chahine's page at IMDB». Us.imdb.com. [Consulta: 17 febrer 2012].
  15. ↑ «1st Moscow International Film Festival (1959)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-01-16. [Consulta: 28 octubre 2012].
  16. ↑ «3rd Moscow International Film Festival (1963)». MIFF. Arxivat de l'original el 2014-03-29. [Consulta: 1r desembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Youssef Chahine
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Youssef_Chahine&oldid=33196236»