Dolores González Katarain
.jpg) Escultura Conjunció ternària 1 sobre 2, de Jorge Oteiza, col·locada en Ordizia (Guipúscoa) en homenatge a Dolores González Katarain, Nikolas Lekuona i Jose Sarriegi  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Dolores González Catarain 14 maig 1954 Ordizia (Guipúscoa) |
| Mort | 10 setembre 1986 (32 anys) Ordizia (Guipúscoa) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Primera dona dirigent d'ETA |
| Activitat | |
| Ocupació | Sociòloga |
| Membre de | Euskadi Ta Askatasuna (–1980) |
Dolores González Katarain, àlies Yoyes (Ordizia, Guipúscoa, 14 de maig de 1954 - 10 de setembre de 1986) fou una dirigent d'ETA, famosa per haver estat la primera dona dirigent d'ETA i la primera morta per la banda sota acusació de traïció.
Va ingressar en ETA a principis dels anys 70. Després de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organització José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala, a les mans del Batallón Vasco Español, va anar allunyant-se'n a poc a poc, disconforme amb l'anomenada "línia dura" que anava imposant-se. El 1980 surt d'ETA i s'exilia a Mèxic, on treballà per a les Nacions Unides. El 1985, com que no hi havia cap causa judicial oberta contra ella, decideix tornar al País Basc. El govern espanyol va presentar aquest fet com una acollida a les mesures de reinserció que llavors existien, encara que pròpiament no va ser així. Acusada de traïció, va ser assassinada a trets per Antonio López Ruiz, Kubati, mentre passejava per les festes de la seva localitat natal amb el seu fill Akaitz, de tres anys.
Qui va ordenar el seu assassinat va ser, pel que sembla, Francisco Mujika Garmendia, Pakito, originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia. No ha estat aclarit per què va tornar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria. Pel que sembla, va pactar el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe, probablement amb la condició que es fes discretament perquè no pogués ser utilitzat amb fins propagandístics. No obstant això, la reinserció de qui durant anys havia estat la militant més buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussió mediàtica. El setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el títol "El retorn de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat per molts analistes com detonant de la seva condemna a mort. Per altra banda, Txomin havia perdut bona part del seu poder en l'organització en ser deportat a Algèria per les autoritats franceses.
Incorporació a ETA[modifica]
Va ingressar a ETA a principis de la dècada de 1970 i va entaular una relació sentimental amb Joxe Etxeberría, Beltza, que va morir a Algorta quan va fer explosió la bomba que portava.
Yoyes s'encarregava de dirigir un comando de membres no fitxats format per dones i va planejar dinamitar un autobús en què viatjaven membres de la Guàrdia Civil.[1] El 1978 formava part del Comitè Executiu de la branca militar. Un any més tard, la policia francesa la va detenir i va ser confinada en una presó del sud-est de França.[2]
Exili a Mèxic i abandonament de l'organització[modifica]
Després de l'assassinat el 1978 del dirigent de l'organització José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala, a les mans del Batalló Basc Espanyol, va anar allunyant-se'n gradualment, disconforme amb la "línia dura" que anava imposant-se. El 1980 va eixir d'ETA i es va exiliar en Mèxic, on va estudiar Sociologia i Filosofia, treballant per a les Nacions Unides. En 1984, va viatjar a París on va obtenir l'estatut de refugiada política.
L'agost de 1985, com que no hi havia cap causa judicial oberta contra ella i segons allò que s'ha disposat per la "Llei d'Amnistia" de 1977, gràcies a l'ajuda d'un amic en el Ministeri d'Economia, va entrar en contacte amb el dirigent socialista, i director de la Seguretat de l'Estat, Julián Sancristóbal Iguarán i va decidir tornar al País Basc pactant també el seu retorn amb el dirigent etarra Txomin Iturbe amb la condició que es fera discretament perquè no poguera ser utilitzat amb fins propagandístics.[3]
No obstant això, la reinserció de qui durant anys havia estat la militant més buscada no podia deixar de ser utilitzada ni de tenir repercussió mediàtica; el govern espanyol va presentar este fet com una acollida a les mesures de reinserció que llavors existien i el setmanari Cambio 16 va publicar un ampli reportatge amb el títol "La tornada de l'etarra" i la fotografia de Yoyes en portada, considerat com a detonant de la seua condemna de mort.
El 17 d'octubre van acabar les negociacions per al seu retorn, i finalment, l'11 de novembre de 1985, va arribar a Espanya amb el seu marit i el seu fill, i es va instal·lar en Sant Sebastià. Al cap de poc, escriu en el seu diari:
| « | Molts són culpables d'esta injustícia, massa! N'hi ha altres que no però són impotents davant d'ella. Hi ha també molt de silenci còmplice. Molta por en la gent abans que res, davant de la seua pròpia llibertat... quanta merda! (...) El mite d'ETA, la hidra sagnant que ens tenalla: En este mite, la persona de carn i ossos que és un substrat, no existeix més que com a tal substrat, no és humana. | » |
No ha sigut aclarit per què va tornar Yoyes, conscient sens dubte del perill que corria, ella mateixa havia manifestat:
| « | Em moriré i és millor una mort ràpida, encara que siga violenta, però no puc morir-me ara. | » |
No obstant això, no va emetre declaracions públiques al seu retorn, intentant passar inadvertida.
Assassinat[modifica]
Quan va tornar a Espanya, la banda terrorista va celebrar una consulta urgent per a decidir què feien amb ella. El seu contacte en la banda, "Txomín", líder amb el qual Yoyes havia contactat per al seu retorn, havia sigut deportat per França a Algèria, no podent intercedir per ella, i la cúpula etarra es va reunir novament per a prendre mesures enfront de l'antiga dirigent, dolguts per les duríssimes crítiques que esta els continuava fent. En esta reunió, De Juana Chaos, llavors un dels qui posseïen més poder d'influència en la cúpula etara, va afirmar que ell no tenia cap dubte, i que si se la trobava, la matava.
Ja existien altres precedents, com l'assassinat de "Pertur" i el més pròxim de 1984, quan ETA va acabar amb un altre "penedit", Miguel Francisco Solaun, que en el seu dia fou considerat el cervell de la fuga de presos de l'organització de la presó de Basauri en 1968 i que posteriorment es va negar a perpetrar un atemptat contra unes cases de la Guàrdia Civil.[4]
Acusada Yoyes de traïció, Francisco Mujika Garmendia, "Pakito", originari com Yoyes de la localitat d'Ordizia, va ordenar la seua mort i va ser assassinada a trets per Antonio López Ruiz, "Kubati", mentre passejava durant les festes de la seua localitat natal amb el seu fill de tres anys.
El ple municipal de la ciutat va decidir suspendre les festes en senyal de repulsa a un atemptat "feixista i totalitari", sense que el germà de Yoyes, regidor d'este ajuntament per Herri Batasuna, condemnara l'assassinat de la seua pròpia germana.[5] Per la seua banda dirigents pròxims a l'entorn d'ETA van justificar el seu assassinat.[6]
Kubati va ser detingut el novembre de 1987, quan trucava des d'una cabina de Tolosa, dins d'una operació que la Guàrdia Civil va denominar amb el nom del fill de Yoyes. Hui en dia (2008) roman a la presó.[7]
Yoyes en l'actualitat[modifica]
En l'actualitat Yoyes continua sent una icona mediàtica.[8][9] considerant-se la seua mort un punt d'inflexió en la societat basca i en ETA, en el moment en què diversos sectors de la dita organització s'estaven replantejant el futur de la seua activitat, aconseguint ETA acabar amb el goteig de reinsercions.[10]
Ha sigut definida com una dona «molt admirada» i «compromesa, amb clarividència política» i també per «la seua condició de dona» en una organització liderada majoritàriament per hòmens.[11]
Filmografia[modifica]
Documental "Yoyes" del programa "Documentos TV" de TVE.[12]
En la pel·lícula biogràfica Yoyes dirigida en la seva opera prima per la directora navarresa Helena Taverna el 1999,[13] Ana Torrent interpreta el paper de Dolores González[14] i se suggerix que eren els serveis secrets espanyols els que realment estaven darrere d'eixos reportatges i notícies i que aquells tenien com a objectiu crear tensions i debilitar al món d'ETA, encara a costa de la mort de la pròpia "Yoyes".
Referències[modifica]
- ↑ Hoy es complixen 20 anys de l'assassinat: "Yoyes havia intentat rebentar un autobús de la Guàrdia Civil en la carretera de Martutene a Donostia amb quasi 100 quilos de Goma-2" (article d'El Mundo, 2006).
- ↑ L'assassinat que va marcar una inflexió Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine. (Diario de Noticias de Álava, 2006)
- ↑ El 'mite Yoyes' sobreviu a ETA Arxivat 2009-07-05 a Wayback Machine. La seua insubmissió va estar a més adornada amb un goteig lent i discret, però ferm i sonor, de crítiques públiques a l'actuació i deriva de l'organització armada, així com a la postura seguidista i poc política d'HB. Les seues catilinàries contra els qui anys abans eren els seus correligionaris van prendre carta de naturalesa en el llibre "Des de la meua finestra", publicat a mitjan anys 80. (Deia, 2008)
- ↑ Solaun, el precedent de l'assassinat de 'Yoyes' Arxivat 2009-08-11 a Wayback Machine. D'esta manera, Solaun va refer la seua vida treballant per a una empresa de construccions, que va ser l'encarregada de fer 105 habitatges en el barri Arene d'Algorta que, posteriorment, van ser comprades en la seua totalitat pel Ministeri d'Obres Públiques per a cedir-les a la Guàrdia Civil. ETA va aprofitar esta situació per a fer xantatge a l'exmembre i obligar-lo a col·laborar en un atemptat en eixe mateix edifici. Així, va col·locar una important càrrega explosiva que seria activada una vegada inaugurat el nou quarter i amb els membres de la Guàrdia Civil dins. No obstant això, eixa càrrega mai va ser explosionada perquè, segons pareix, Solaun no va connectar els explosius al transformador elèctric que havia de fer-los esclatar. El 18 de novembre de 1981 es va descobrir la dinamita en un sostre fals de l'edifici i, deu dies després, va ser detingut junt amb altres set persones acusades d'estar involucrades en el fallit atemptat... Va ingressar en la presó de Carabanchel, on els milis la van expulsar del seu entorn. Posteriorment, la van traslladar a Sòria i allí els presos d'ETA militar li van propinar una forta pallissa. El nom de Solaun va aparèixer publicat en diversos mitjans informatius després que ell enviara una carta al jutge mostrant-se contrari a la lluita armada i amb la intenció d'acollir-se a la via de la reinserció iniciada per Bandrés. Per això, després de la pallissa va ser traslladat a la presó de Nanclares d'Oca i va rebre amenaces d'ETA fins que al novembre de 1982 se li va concedir l'indult
- ↑ Fa 20 anys: ETA assassina YOYES en presència del seu fill Arxivat 2009-08-12 a Wayback Machine. (La Voz de Salamanca, 2006)
- ↑ Iñaki Aldekoa: "Un exèrcit no pot permetre's el luxe de la traïció dels seus militants i molt menys dels seus generals". Iñaki Esnaola: "Yoyes no era Santa Tereseta del Nen Jesús". Ambdós posteriorment abandonarien ETA.
- ↑ 'Kubati' no podrà eixir demà de presó, com estava previst, en aplicar-li l'Audiència Nacional la 'doctrina Parot' Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine. L'assassí de Yoyes, que compta amb més de 1.000 anys de condemnes, compliria els 30 anys de presó al novembre de 2017 ... López Ruiz va ser detingut l'11 de novembre de 1987 en l'interior d'una cabina telefònica, a Tolosa, acusat de ser el responsable del "comando Goyerri Costa". Ha sigut condemnat a 1.076 anys de presó, entre altres per l'assassinat de Dolores González Catarain "Yoyes" ... L'agost de 1994, va reconèixer que la por li impedia manifestar públicament la seua oposició a la "lluita armada", per temor que li "fiquen un tret". No obstant això, dies més tard va negar en una carta difosa a través dels mitjans de comunicació que ell haja qüestionat la lluita armada, ... "No desitge ni el vostre perdó, ni la vostra comprensió, ni els vostres graus penitenciaris, ni el segon, ni el tercer", va sentenciar en aquell moment.
- ↑ Els fantasmes de Pertur i Yoyes aguaiten a Aralar: El corrent crític d'EH mesura les conseqüències d'eixir de l'entorn d'ETA. A Pamplona apareixen pintades contra Patxi Zabaleta, líder del corrent Aralar: «Patxi, no a la traïció, no a l'escissió». Aralar avançava cap a la ruptura amb EH. El dia anterior Zabaleta havia declarat a La Voz que la lluita d'ETA ja no era positiva per a Euskadi. Quaranta-huit hores després eixia al carrer un pamflet en què se li titllava de xantatgista. Julen de Madariaga, fundador d'ETA i ara en les files d' «els traïdors», parlava dies després de les pintades. «Era un missatge per a tots nosaltres. No sé si obra d'algun boig o d'algú manat per la Taula Nacional o per ETA». Soares Gamboa, l'etarra penedit, compte en la seua peculiar biografia: «ETA intimida els seus dissidents de moltes formes; des de l'amenaça directa, a les pintades en les parets elaborades per xavals de quinze anys o les sentències de mort enviades pels mateixos parlamentaris de HB... El dia en què ETA done llibertat d'elecció als seus militants es quedarà en quadro. Per això ha de mantindre el bloc encara que siga a costa de la por i la coacció física».». ("La Voz de Galicia", Maig 2001)
- ↑ Bono creu que Otegi té el «complex Yoyes»[Enllaç no actiu] perquè sap que «pot parlar fins a un cert límit», ja que si ho fa «amb més claredat i més fermesa ho mataran com van matar» a l'etarra Dolores González Katarain. ("La Raó", Setembre 2008)
- ↑ L'assassinat que va marcar una inflexió Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine. Xabier Euzkitze: "Va ser un punt d'inflexió per a aquells que volien seguir el camí de Yoyes"; en eixe aspecte, creu que l'atemptat contra l'exdirigent va complir el seu objectiu. Patxi Bastarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc: "L'autodissolució d'ETA politicomilitar no era del grat de què pensaven perpetuar la violència, però quan entre ells també hi ha gent que comença a abandonar eixe món, percebien un cert risc" considera que l'atemptat va complir la seua funció d'evitar fissures en l'escissió militar i mantindre la seua unitat ... Juan Infante: "l'atemptat va ser un avís molt seriós a la gent de l'escissió militar, ja que existia el perill que seguiren l'exemple de Yoyes"; ... de totes maneres, Infant no té constància que haguera molts ací que volgueren reinserir-se, encara que el govern de llavors pensara que el procés de reinserció anterior podria servir d'esperó per als milis. Kepa Korta, alcalde d'Ordizia quan es va produir l'assassinat: "gent que no estava enquadrada en cap organització posara una taula davall de l'ajuntament per a demanar firmes a favor d'un manifest en contra de l'assassinat era molt fort ... la duresa estava en el fet que la gent que no condemnava l'assassinat podien ser els teus veïns, amics o familiars" ("Diari de Notícies d'Alava", 2006)
- ↑ «Per atrevir-se a discrepar» (Arreplega opinions dels seus companys.) Yoyes assenyalava que la lluita armada estava «degenerant en quelcom terrible, dictatorial i mític, contrari als meus valors i sentires més profunds».("Diari Basc", 2006)
- ↑ Els millors fragments dels reportatges dedicats a la figura de l'exetarra "Yoyes" i Diana. El programa, que porta 22 anys en antena, emetrà en esta edició seqüències dels reportatges "Yoyes", premiat documental sobre la tristament famosa història de l'ex-etarra morta a les mans dels seus antics companys
- ↑ "Yoyes": Informació sobre la pel·lícula: càsting, equip tècnic, ...
- ↑ L'actriu Ana Torrent dona vida a una Yoyes compromesa i humana "És el personatge més difícil que he fet mai. No sols perquè era una dona real, i això implica menys llibertat i més condicionants, sinó també perquè era una dona amb molts matisos, militant, enamorada, mare", va reconèixer Torrent ... però, en un moment donat, es va intentar allunyar i oblidar per a abordar un personatge més de ficció, amb el qual recorre dos èpoques diferents de la vida d'esta dona, des de 1973 fins a la seua mort tretze anys més tard. "He descobert a una persona molt compromesa, molt treballadora i molt pensativa, que volia arribar a les seues pròpies conclusions sense ajuda de ningú, molt severa a vegades", va confessar Ana Torrent. El film Yoyes està dedicat al fill de Dolores, que en la pel·lícula era un infant.("El País")