Yul Brynner
| Yul Brynner | ||
|---|---|---|
Yul Brynner a Els deu manaments |
||
| Nom real: | Iuli Boríssovitx Bríner | |
| Naixença: | 11 de juliol de 1920 Vladivostok (República de l'Extrem Orient) |
|
| Defunció: | 10 d'octubre de 1985 (als 65 anys) Nova York, Nova York (EUA) |
|
| Nacionalitat: | ||
| Cònjuge/s: | Virginia Gilmore (1944-1960) Doris Kleiner (1960-1967) Jacqueline de Croisset (1971-1981) Kathy Lee (1983-1985) |
|
| Premis Oscar | ||
| Millor actor 1956 - The King and I |
||
| Premis Tony | ||
| Millor actor - Musical 1951 - The King and I Premi Tony Especial 1985 - Trajectòria |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Yul Brynner a IMDb | ||
Yul Brynner (Vladivostok, 11 de juliol de 1920 - Nova York, 10 d'octubre de 1985), de nom veritable Iuli Boríssovitx Bríner (en rus Юлий Борисович Бринер), va ser un actor de cinema i de teatre nacionalitzat nord-americà d'origen rus.
Fou un actor-tipus de personatges virils, que es caracteritzava per la seva veu greu i el seu crani rapat al zero. Va destacar, entre d'altres pel·lícules, a The King and I (1956) de Walter Lang, Els deu manaments (1956) de Cecil B. DeMille, Els germans Karamàzov (1958) de Richard Brooks, El so i la fúria (1959) de Martin Ritt i Els set magnífics (1960) de John Sturges.
Biografia [modifica]
El seu pare, Borís Iúlievitx Briner, era un enginyer de mines fill d'un emigrant suís, Jules Bryner, i d'una mare amb ancestres buriats. La seva mare, Maria Dimítrievna (de soltera Blagovidova), filla gran d'un metge jueu convertit al cristianisme ortodox, era una intel·lectual que havia fet estudis de cant i d'actriu. Brynner tenia igualment una germana anomenada Vera.
El pare va abandonar la llar l'any 1927 i la mare va traslladar-se amb els dos infants a la ciutat de Harbin, a la Xina, on hi van romandre fins al 1934, any en què van instal·lar-se tots tres a París. Allà, Brynner va exercir diverses activitats artístiques: va començar a estudiar teatre, va treballar en un circ i, per a guanyar-se la vida, tocava la guitarra en diversos cabarets interpretant jazz gitano i cantant.
El 1941 va anar als Estats Units per continuar els estudis de teatre i ràpidament va començar a actuar a Broadway, on va utilitzar el nom artístic Youl Bryner. El 1949 va fer la seva primera aparició al cinema en la pel·lícula policíaca Port of New York, però va ser partir del 1951 que va tornar-se celebre gràcies a la interpretació del personatge del rei de Siam Mongkut, en l'obra de teatre musical The King and I. Per a aquest paper, que va representar al teatre 4.525 vegades durant la seva carrera, Brynner és va rapar els cabells, el que es va convertir a partir d'aleshores en el seu signe distintiu d'actor. I igualment gràcies a aquest paper va guanyar el premi Tony i l'Oscar al millor actor, en la versió cinematogràfica de l'obra realitzada l'any 1956. L'impacte d'aquest paper va llençar així la seva carrera al cinema, on va actuar sovint en drames històrics, però també en pel·lícules d'aventures i westerns.
Yul Brynner es va casar quatre vegades, va tenir tres fills i en va adoptar dos. Va ser un gran aficionat de la fotografia, va escriure dos llibres i va editar un disc de guitarra jazz, The Gypsy and I: Yul Brynner Sings Gypsy Songs. Sempre va restar misteriós pel que fa als seus orígens: sovint va afirmar que havia nascut a l'illa russa de Sakhalin, que era eixit de llinatge en part mongol (dient-se en realitat "Taidje Khan") i que també tenia sang japonesa i gitana. Aquests assumptes van ser desmentits pel seu fill Rock Brynner en una biografia escrita el 1989. Va morir d'un càncer de pulmó el mateix dia que moria Orson Welles.
Filmografia [modifica]
- Port of New York (1949)
- The King and I (1956)
- Els deu manaments (1956)
- Anastasia (1956)
- Els germans Karamàzov (1958)
- El bucaner (1958)
- The Journey (1959)
- The Sound and the Fury (1959)
- Salomó i la reina de Saba (1959)
- Tornaràs a mi (1960)
- El testament d'Orfeu (1960)
- Paquet sorpresa (1960)
- Els set magnífics (1960)
- No em diguis adéu (1961)
- Escape from Zahrain (1962)
- Taras Bulba (1962)
- Els reis del sol (1963)
- Vol des d'Ashiya (1964)
- Invitació a un pistoler (1964)
- Morituri (1965)
- Cast a Giant Shadow (1966)
- The Poppy Is Also a Flower (1966)
- Return of the Seven (1966)
- Triple Cross (1966)
- The Double Man (1967)
- 'The Long Duel (1967)
- Villa Rides (1968)
- The Picasso Summer (1969)
- The File of the Golden Goose (1969)
- La batalla del Neretva (1969)
- The Madwoman of Chaillot (1969)
- The Magic Christian (1969)
- Adiós, Sabata (1971)
- The Light at the Edge of the World (1971)
- Romance of a Horsethief (1971)
- Catlow (1971)
- Fuzz (1972)
- Night Flight from Moscow (1973)
- Westworld (1973)
- The Ultimate Warrior (1975)
- Death Rage (1976)
- Futureworld (1976)
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yul Brynner |
- Yul Brynner a Internet Movie Database (anglès)
- Yul Brynner a Internet Broadway Database (anglès)
- Yul Brynner a TCM Movie Database (anglès)
- Yul Brynner a Allrovi (anglès)
- Yul Brynner a TV.com (anglès)
- Yul Brynner a Find A Grave (anglès)