Yves Klein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alliberament de 1001 globus blaus, «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París, en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957).

Yves Klein (Niça, 28 d'abril de 1928 - París, 6 de juny de 1962) va ser un artista francès considerat com a una important figura dintre del moviment Neo-Dadà entre d'altres.

Biografía[modifica | modifica el codi]

Klein va néixer a Niça. Els seus pares, Fred Klein i Marie Raymond, també van ser pintors. Des de l'any 1942 fins al 1946 Klein va estudiar a l'Escola Nacional de la Marina Mercant, i a l'Escola Nacional de Llengües Orientals, va practicar el judo, de fet va assolir el 4t dan i utilitzava les tècniques apreses per pintar. En aquesta època, va començar la seva amistat amb Arman i Claude Pascal, i va començar a pintar. Klein va compondre la seva primera simfonia monòtona l'any 1947. Entre els anys 1948 i 1952, va viatjar a Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i Japó. L'any 1955 va fixar la seva residència permanent a París, on li van dedicar una exposició individual al "Club des Solitaires". Les seves pintures monocromàtiques van ser objecte d'exposicions a la Galeria Cloette Allendy i la Galeria Iris Clert, a París, el 1946. Klein va morir a París d'un atac al cor una mica abans del naixement del seu fill.

Obra[modifica | modifica el codi]

Monocromes[modifica | modifica el codi]

Blau Klein Internacional (IKB, =PB29, =CI 77007)

La majoria dels seus primers treballs eren pintures monocromàtiques en una àmplia varietat de colors. A la fi dels anys 50, els monocroms de Klein se centraven en un color blau intens, que va patentar com l'International Klein Blue o Blau Klein (ara també anomenat blau style per grans firmes de moda que han decidit també de posar-li aquest sobrenom) Internacional (IKB, =PB29, =CI 77007). Yves pintava el cos de gent i els llençava a terra contra un paper mitjançant tècniques de judo.

A molts dels seus treballs, Klein cobria amb pintura blava a una sèrie de models femenines i les estampava contra el llenç deixant així la imprompta del cos nu de les models sobre la tela, fent-les servir com si fossin «pinzells vivents». Aquest tipus de treball rep el nom d'«Antropometria». Altres pintures que segueixen aquest mateix mètode de producció inclouen els «enregistraments» de pluja que Klein feia conduint sota la pluja a 110 quilòmetres per hora amb un llenç.

Klein i Arman en van estar tots dos implicats contínuament en els corrents creatius, tal com nou realisme. Tots dos de Niça, els dos van treballar plegats durant el transcurs d'algunes dècades i Arman fins i tot va donar nom a un dels seus fills en honor d'Yves Klein. La creació d'aquestes pintures va ser concebuda de vegades en una classe de performance un esdeveniment succeït l'any 1960, per exemple, va fer que una audiència vestís formalment mentre en tocaven una The Monotone Symphony l'any 1949.[1][2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Monotone Symphony» (en anglés). [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  2. «Yves Klein (1928-1962) Monotone Symphony». [Consulta: 28 de novembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yves Klein