Yvonne Loriod

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Yvonne Loriod
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 20 de gener de 1924 Houilles (Seine-et-Oise)
Lloc d'origen França França
Defunció 17 de maig de 2010
Gènere(s) Clàssic
Ocupació Pianista
Instruments Piano
Discogràfiques ADES - FORLANE - EMI
Influències Messiaen-Boulez
Artistes relacionats Olivier Messiaen espòs i compositor

Yvonne Loriod (Houilles, Seine-et-Oise, França, 20 de gener de 1924 - Saint-Denis, París 17 de maig de 2010) fou una pianista francesa.

Des de la infància inicià els estudis musicals i amb molts pocs anys realitzà diverses aparicions en públic. Fou deixeble, en el Conservatori de París, d’en Jean-Pierre Calvet, Frank Ciampi, Georges Caussade i d’Olivier Messiaen, amb el qual es casaria alguns anys més tard. A través del seu marit coneixeria als grans compositors francesos de la seva època, entre ells Pierre Boulez i Darius Milhaud.

Va estrenar la major part de les obres del seu marit, que li dedicà partitures com “Visions de l’Amen” (1943) o “Vint mirades del Nen Jesús” (1945). També va estrenar obres d’altres contemporanis seus, com Boulez, Serge Nigg, André Jolivet Charles Chaynes. De fet, el seu repertori habitual predominaven sobretot les obres de compositors del segle XX, encara que també interpretava habitualment obres de compositors com Wolfgang Amadeus Mozart o Ludwig van Beethoven.

Entre 1967 i 1989 fou professora en el Conservatori de París. També va desenvolupar la seva activitat docent en altres ciutats, com Karlsruhe i Darmstadt. A més va realitzar gires de concerts en països com Alemanya, Àustria, Estats Units, etc...

Germana[modifica | modifica el codi]

La seva germana Jeanne Loriod (1928-2001), també fou una celebrada intèrpret, en aquest cas d’un instrument electrònic anomenat “onde Martenot”, amb el qual va estrenar nombroses obres de compositors francesos de la segona meitat del segle XX. També va exercir com a professora del Conservatori de París.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Isaac Albéniz: Iberia n.º 1,3,5,8,12, ADES
  • Manuel de Falla: Noches en los jardines de España, amb l’Orquestra de l’Òpera de París dirigida per Manuel Rosenthal ADES
  • Olivier Messiaen: Quatuor pour la fin du monde, Tèeme et Variations per a violí i violoncel, amb Poppen (violí), Fischer-Dieskau (violoncel) EMI
  • Olivier Messiaen: Turangalila Symphonie, Trois petites Liturgies de la presence Divine, amb Loriod, Froment i l’Ensemble Instrumentale de Grenoble dirigida per Sam Cardon FORLANE

Bibliografia[modifica | modifica el codi]