Ibn al-Lihyaní

Abd-al-Wàhid Zakariyyà ibn al-Lihyaní, o simplement Ibn al-Lihyaní, fou emir de l'emirat hàfsida

Ibn al-Lihyaní fou un xeic almohade, visir de l'emir hàfsida Abu-Assida Muhàmmad (II) (1294-1309). A la mort d'aquest, amb suport d'altres xeics, i contra el tractat signat amb la branca de Bejaïa, va proclamar emir a Abu-Yahya Abu-Bakr (I) aix-Xahid però aquest fou enderrocat al cap de 17 dies pel seu parent Abu-l-Baqà Khàlid (I), emir de Bugia.

Ibn al-Lihyani va reagrupar forces i va buscar més suports, donant un cop d'estat el 1311 fent-se amb el poder i proclamant-se emir. Inicialment es va beneficiar de la benevolència d'Abu-Yahya Abu-Bakr (II), germà de l'emir derrocat Abu-l-Baqà Khàlid, revoltat a Constantina i que el 1312 es va apoderar de Bejaïa.

Va fer front als atacs dels abdalwadites de Tlemcen (1313 a 1315) i a partir del 1315 o 1316 als d'Abu-Yahya Abu-Bakr (II) de Bejaïa. El 1317 pressionat per l'exèrcit de Bejaïa, va evacuar l'Ifriquiya deixant el comandament i el títol d'emir al seu fill Abu-Darba Muhàmmad.