Zarra
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el municipi. Vegeu altres significats a «Telmo Zarraonaindía». |
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Vall de Cofrents | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall de Cofrents Requena |
||||
| Gentilici | Sarrí, sarrina | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 49,70 km² | ||||
| Altitud | 605 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
492 hab. 9,9 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 05′ 30″ N 1° 04′ 36″ O | ||||
| Distàncies | 130 km de València 6 km de Aiora |
||||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 AEZ, 2 PP i 1 PSPV Juan José Rubio Navarro (AEZ) |
||||
| Codi postal | 46621 |
||||
Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Un relleu abrupte amb le serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme, de 49,2 km².
Taula de continguts |
[edita] Història
Hi ha deixalles del neolític a la cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme. Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull; fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.
[edita] Llocs d'interés
L'únic edifici digne d'esment és l'església de Santa Anna, del segle XVIII.
[edita] Altres dades
S'hi parla castellà. En 2005 hi havia un cens de 472 habitants. La batlia la deté el PSPV que en 2003 va traure 5 regidors per tan sols 2 del PP.
Els segles XVIII-XIX tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important la'portació de la ramaderia: ovelles, pollastres i porcs, i la de l'apicultura, més de 200 ruscs. D'indústria no hi ha cap.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
