Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Zayd ibn Alí)
Infotaula de personaZayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) زيد بن علي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement695 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Medina Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 740 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Kufa Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata (Mort en combat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaKufa Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, xiïsme i mutazilisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFiqh i tafsir Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióimam, muhàddith, mufàssir, alfaquí, teòleg, revolucionari Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWàssil ibn Atà Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbu-Hanifa an-Numan Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteZaydi Revolt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAlides Modifica el valor a Wikidata
FillsYahya ibn Zayd, Isa bin Zayd bin Ali (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAlí Zayn-al-Abidín Modifica el valor a Wikidata
GermansMuhàmmad al-Bàqir, Husain bin Ali bin Husain (en) Tradueix i Abdullah bin Ali bin Al Hussein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsMuhammad al-Mahruq (en) Tradueix (net) Modifica el valor a Wikidata

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnet del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme. Tenia un germà uns 18 anys més gran, Muhàmmad al-Bàqir, que a la mort del pare Alí Zayn-al-Abidín va encapçalar els husaynites i fou generalment reconegut com a imam xiïta (680-714). La seva mare fou Jaida, una esclava del Sind. Zayd va estudiar religió i va adquirir un estatus elevat entre els seus. El seu germà li va encarregar d'arranjar el litigi amb la branca hasanita sobre les fundacions pietoses instituïdes per Ali ibn Abi-Tàlib. Abd Allah ibn al-Hasan (i després el seu fill Muhammad al-Nafs al-Zakiyya) acusava a Zayd d'aspirar al califat al que no tenia dret per ser fill d'una esclava no àrab; en revenja Zayd va difondre difamacions sobre una tia d'Abd Allah amb el governador de Medina Ibrahim ibn Hisham (724-732); aquestes baralles internes desqualificaven la família del Profeta i Zayd va decidir retirar-se del conflicte. Quan el governador Khalid ibn Abd al-Malik al-Kasri (732-738) fou substituït per Yusuf ibn Umar (738) el deposat va dir sota tortura que Zayd s'havia quedar amb dipòsits que no li pertanyien, cosa que Zayd i altres implicats van negar; el califa els va enviar a confrontar amb el seu acusador, Yusuf ibn Umar i aquest va retirar l'acusació. Yusuf però volia que Zayd abandonés l'Hedjaz; quan finalment Zayd va marxar a al-Qadisiyya els xiïtes de Kufa li van pregar de retonar i li van prometre suport; durant quasi un any va contactar amb les tribus de la regió de Kufa i es va casar dues vegades. De dotze a quinze mil homes li van prestar jurament i va reunir partidaris a Bàssora, Madain, Wasit, Mossul, Rayy i Gurgan. Finalment Zayd va iniciar la revolta a Kufa abans de la data prevista; només tres-cents homes primer van respondre a la crida, que finalment foren com un miler. El califa va enviar un exèrcit i durant tres dies es va combatre a Kufa. Zayd fou mort al tercer dia d'una fletxa al cap; el dia més probable és el 7 de març del 740.

Bibliografia[modifica]