Zayyan ibn Mardanix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ?- †Tunis,1270) fou el darrer emir de Balansiya

Nét d'Abu al-Hajjaj, conegut també com a "Zahhèn" o Çaèn, va ser el darrer rei musulmà de València. Va fer fora del càrrec de governador a l'almohade Abū Zayd el 1229, qui havia arribat a un acord de vasallatge amb el rei Jaume I, cosa que li havia de facilitar a aquest darrer la conquesta del Regne de València.[1]

Des de l'Emirat de Mursiyya, el rebel antialmohade Muhàmmad ibn Hud, ja havia assetjat la ciutat de València pressionant a Abū Zayd perquè l'abandonara, però l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara. Tot aquest desorde en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.

L'aliança de Jaume I i Abū Zayd[modifica | modifica el codi]

Article principal: Conveni de Calataiud

El Conveni de Calataiud, signat entre Jaume I i Abū Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'Onda, creient que Zayd Abu Zayd els havia traït en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de València i es va traslladar a Sogorb, cap al nord on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de València al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei.

Jaume I començà la conquesta del Regne de València assetjant Borriana, el juliol de 1233, el setge de la qual havia durat dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Peníscola, Castelló de la Plana, Borriol, les Coves de Vinromà i Vilafamés. En aquell moment quasi tot el Regne al sud de Borriana estava en poder de Zayyan, llevat dels castells de Sogorb, Aiòder, Almenara, Arenós, Cirat, Llíria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

Tres anys després de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera de 1236 es conquistà i fortificà el Puig, posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nord a Balansiya. Zayyan aplegà un gran exèrcit per tal de reconquistar-lo, però fou vençut en la batalla del Puig de Santa Maria el 20 d'agost de 1237, on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida. En aquesta batalla va morir son oncle Bernat Guillem d'Entença. Després d'aquesta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de València (Balansiya).

El setge de Balansiya[modifica | modifica el codi]

En 1238, Jaume I va assetjar la ciutat de València ajudat per nobles catalano-aragonesos i pel propi Zayd Abu Zayd. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al Grau de València per posar setge formal a la ciutat, i establí el seu lloc de comandament a Russafa. Nombrosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al setge, després de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel Papa Gregori IX en febrer de 1237.

Zayan, en veure's envoltat de tropes cristianes, demanà ajut als sobirans musulmans, però només Abu Zakariya, emir hàfsida de Tunis, l'escoltà i envià a València un estol de dotze naus, que arribaren el 17 d'agost de 1237 a Balansiya, però no gosaren desembarcar, perquè la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.

Després de cinc mesos de setge, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només suportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor maquinària de setge. Zayyan es rendí i entregà a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingué el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat el penó de la conquesta, la senyera reial d'Aragó i Catalunya. El dissabte 9 d'octubre de 1238 Jaume I féu l'entrada oficial a la ciutat.

En els acords de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del Xúquer i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar amb Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de Cullera, cap a Tunis, on moriria anys més tard.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Abū Zayd
emir de Balansiya
12281238
Succeït per:
integrat a la Corona d'Aragó


Enllaços[modifica | modifica el codi]