Zeebrugge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zeebrugge
Antic Hôtel Résidence Palace
Antic Hôtel Résidence Palace
País
• Regió
• Província
• Municipi
• Divisió
Bèlgica Bèlgica
Flandes Flandes
Flandes Occidental
Bruges
Lissewege
Altitud 1 msnm
Població (2008)
  • Densitat
3.865 hab.
Coordenades 51° 19′ 40″ N, 3° 11′ 41″ E / 51.32778°N,3.19472°E / 51.32778; 3.19472Coord.: 51° 19′ 40″ N, 3° 11′ 41″ E / 51.32778°N,3.19472°E / 51.32778; 3.19472
Codi postal 8380

Zeebrugge és un nucli de la ciutat de Bruges a la província de Flandes Occidental de Bèlgica. El 2007 tenia 3886 habitants.

El poble[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant-Donaci
Estació Zeebrugge-Dorp

El poble s'ha creat a l'inici del segle XIX quan soto la iniciativa del rei Leopold II vers la fi del segle XIX, l'aleshores jove estat belga volia crear-se un port marítim amb accés directe al mar, per tal d'evitar les perpètues disputes amb els Països Baixos sobre l'ús de l'Escalda. El barri més antic es trobava prop del port, el quarter balneari va desenvolupar-se més tard.

Zeebrugge és dividit en tres barris: el barri de la platja, el barri de l'estació i el del centre. Els barris se separen per a les infraestructures llargues: el port, el ferrocarril, tres canals (el Boudewijnkanaal, el Leopoldkanaal i l’Schipdonkkanaal), el tranvia de la costa i la carretera costanera «Koninklijke Baan» (N34) i la (N31) que connecata el port a la xarxa d'autopistes de Bèlgica. Al centre es troba el port turístic i l'antiga subhasta de peix. El barri de la platja és un típic poble balneari de la costa del mar del Nord.

Durant la Primera Guerra Mundial a la Diada de Sant Jordi 1918 una batalla important tingué lloc a Zeebrugge, generalment anomenat Saint George's Day, en anglès com que els britànics eren la força aliada principal, tot i que a l'esquadra britànica hi havia mariners catalans.[1] Cada any, aquesta diada està commemorat i el poble conté diversos monuments militars.

El port[modifica | modifica el codi]

El port de Bruges-Zeebrugge és el segon port marítim de Bèlgica,[2] després del port d'Anvers. Té un paper important, entre altres, per a la importació de gas natural, l'exportació de cotxes, les armes[3] i per a les múltiples connexions de noli regulars amb el Regne Unit i Irlanda.

El tràfic de passatgers va minvar-se. Després de l'obertura del chunnel, les connexions amb Dover o Felixtowe van tancar-se. Encara es manté cada dia una connexió amb Kingston-upon-Hull a Anglaterra i el dilluns, dimecres i divendres amb Rosyth, un port al nord d'Edimburg a Escòcia. Al 6 de juny de 1987, el transbordador «The Herald of Free Entreprise» (trad.: "El capdavanter de la lliure empresa") va submergir en sortir del port i 193 persones van trobar la mort.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eugeni Cortade, Catalunya i la gran guerra, Volums 125-126 de Episodis de la Història, 1969, pàgina 70
  2. «Zeebrugge». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Vicenç Fisas Armengol, Les armes de la democràcia: exportacions espanyoles d'armament, 1980-1987, Fundació J. Bofill, 1988, pàgina 151, 168 i 218, ISBN 9788474103786
  4. Joan Barril i Cuixart, Les terres promeses (Premi Sant Joan 2010), El Balancí, Edicions 62, 2010, pàgina 230