Zeferí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Zeferí I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zeferí Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
198/19920 de desembre de 217
Zephyrinus.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Zephyrinus
Nascut Dades desconegudes
Mort 20 de desembre de 217
Roma, Imperi Romà
Sant Zeferí
Enterrament Catacumbes de Cal·lixt (Roma)
Canonització Antiga
Festivitat 20 de desembre
26 d'agost fins 1969

Sant Zeferí (?, ? - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/[1]199[2] i 217.

Va ser escollit com a successor i consagrat com a bisbe a la mort de Víctor I. Descrit per Hipòlit de Roma al Philosophymena com un home simple sense educació; Zeferí no havia tingut grans estudis, s'havia dedicat absolutament a l'administració pràctica de l'Esgléisia i no pas a l'aprenentatge teològic.[1]

La posició dels cristians havia estat favorable durant els primers anys del govern de l'emperador Septimi Sever (193-211), però va anar empitjorant, vers el 202 es promulga l'edicte de persecució que prohibí la conversió al Cristianisme amb penes molt severes. Zeferí, tan aviat com va ser elevat a la seu romana, va fer cridar a Roma el confessor Calixt, el qual vivia a Antium i havia rebut una pensió mensual de Víctor I, i l'afavorí convertint-lo en el vigilant del cementiri de Via Àpia i, poc després, el feia diaca de Roma i el seu conseller personal.[1]

Durant el seu pontificat va haver fortes polèmiques sobre la doctrina trinitària. Els seguidors de Teodot de Bizanci havien estat excomunicats pel predecessor de Zeferí i van formar una comunitat herètica independent a Roma liderada per un altre Teodot, el canvista, i Aselepodot. Natalis, un confessor de Roma que havia estat torturat per la seva fe durant la persecució, va ser persuadit per aquests homes per convertir-se en bisbe de la seva secta a canvi d'un estipendi de 170 denaris al mes. Posteriorment, Natalis va tenir suposadament visions als seus somnis, a les quals no va fer cas inicialment, però espantat, finalment, va decidir fer penitència, es va cobrir amb cendres i es va llançar als peus del bisbe romà. Va confessar i va demanar que li permetés estar en la comunió de l'Església, petició acceptada per Zeferí.[1]

Vers el 215, Sabel·li de Líbia, originari de Líbia, va defensar que el Fill i l'Esperit Sant no eren sinó manifestacions de l'únic Déu. Zeferí va mostrar-se clement amb els seguidors de Sabel·li i els va afavorir.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Zephyrinus» (en anglès). Catholic Encyclopedia. Wikisource, 1913. [Consulta: 30 març 2014].
  2. 2,0 2,1 «Zeferí». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 març 2014].


Precedit per:
Víctor I
Papa
198/199217
Succeït per:
Calixt I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zeferí