Zeleste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Zeleste va ser una històrica sala de concerts de Barcelona inaugurada l'any 1973. Actualment desapareguda, ha estat substituïda per la sala Razzmatazz i traslladada al barri del Poblenou. Va ser el punt central del moviment musical dels anys 70 conegut com a rock laietà.

Història[modifica | modifica el codi]

Al començament, es va pensar en el nom Celeste, la núvia de l'elefant de contes Babar. La Sílvia Guvern, encarregada de crear el logotip, va demanar el seu fill de cinc anys que escrivís el nom, i el nen el va escriure amb Z. Així, en origen, el nom Zeleste volia ser infantil, tot i que amb el temps es va tendir a veure més aviat com a provocació i rebel·lia.

La sala Zeleste estava ubicada al barri del Born, al costat de l'església Santa Maria del Mar -el nom també hi tenia a veure amb això- aprofitant uns magatzems tèxtils. En aquella època no era una sala gran ni tenia un gran escenari; la importància es basava en l'opció musical, diferent a la típica proposada pel franquisme i que apostava per èxits internacionals i figures locals com Gato Pérez, Sisa i el showman Carles Flavià entre d'altres. També es va fer un lloc important com a sala de concerts de jazz, per la qual van passar figures com Bill Evans, Stan Getz, Machito, Gerry Mulligan o Carles Benavent, i on Tete Montoliu va gravar tres discs en directe. A la sala Zeleste és on es va fer el primer festival de música hindú de Barcelona.[1]

En aquells anys setanta, amb la proximitat de la sala Zeleste del carrer Argenteria (a l'època, Plateria) amb la Via Laietana, aquesta sala va ser una de les que va propiciar el rock laietà, precursor o iniciador del rock català, i va organitzar amb Pebrots el Festival Canet Rock durant tres anys.[2] S'hi van crear formacions com la Companyia Elèctrica Dharma i l'Orquestra Plateria (1974). La sala era un referent no només a Barcelona sinó a tota Espanya.

Amb els anys vuitanta hi va arribar la movida madrilenya i el pop espanyol, en una època en què a Catalunya es feia més aviat un altre tipus de música, més hippy i de cançó, i aquest moviment madrileny era vist com a hortera. Però també hi tocaven bandes de rock, punk i mods, com ara Loquillo, Los Rebeldes i El Último de la Fila.

L'any 1986 es tanca el local del carrer Plateria per obrir-ne un de nou i molt més gran al carrer Almogàvers de Poblenou. La nova Zeleste s'ubica en l'espai abans ocupat per dues fàbriques de catifes i estampats. Aleshores aquesta manté bastant l'aspecte de fàbrica o loft, amb tres sales diàfanes i molt grans que poden arribar a tenir més de 3.000 persones en total. La sala principal tenia una capacitat d'unes 2.000 persones, això va convertir Zeleste en una de les poques sales de concerts grans a Barcelona (sense arribar als macro-concerts que es puguin fer a l'estadi, per exemple) i que per tant oferia la possibilitat d'acollir concerts de formacions de gran èxit. Alguns dels que hi han passat són Paul McCartney, Yoko Ono, James Taylor, Oasis, Pj Harvey, Tricky, Sugarcubes, Björk, Siouxie, Bauhaus, Juan Luis Guerra, Els Pets, Sopa de Cabra, Blur, Radiohead, Sangtraït, etc.

L'any 2000 Zeleste té un deute d'uns 780.000€ amb la Seguretat Social més un deute bastant menor, d'uns 36.000€, de lloguer, però suficient per a fer-los fora del local.

El mateix any 2000 la sala reneix amb nous propietaris, uns quants canvis cosmètics i un nou nom: es funda la nova sala Razzmatazz.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.