Zenetes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana

Els zenetes, zenates o zanates (en amazic Iznaten, també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen; en àrab زناتة, zanata) són un dels grans grups tribals dels amazics. Van dominar el Magreb al segle X i dels segles XIII al XVI. Viuen principalment a Tunísia, Algèria i el Marroc.

Haurien format part de les tribu Libu esmentades pels antics egipcis, i dels meshwesh. Tàcit als seus Annals esmenta als cinithii que vivien al sud de la província d'Àfrica i diu que no eren una simple tribu sinó un poble nombrós. Modernament també se'ls associa amb el gètuls de l'època romana; els garamants podrien haver estat tanmateix zenetes.

Al segle VIII la majoria dels berbers foren kharigites i van participar en la revolta de Maysara. Al-Masudi al segle IX els situa en el segon rang entre 27 grups berbers. Al segle X al-Bakri diu que dominaven el Magreb central amb centre a Tlemcen, però també a Tahart i a Sigilmasa (que van dominar des de 976/977). Llavors el subgrup dels Maghrawa era el que tenia el major poder amb els Ibn Atiya, els Banu Khazar i els Banu Ifran. Abu Yazid, L'Home de l'Ase, era un zeneta que va dirigir la gran revolta contra els fatimites que tenien el suport dels berbers sanhadja; els zenetes es vfan desplaçar a l'oest i van estar sovint vinculats als omeies de Còrdova.

Al meitat del segle XI els zenetes van ser substituïts pels sanhadja almoràvits (1150-1147) i després pels masmudes almohades (1130-1269). Els zenetes foren ocasionals aliats dels almoràvits i dels almohades. A l'enfonsament d'aquesta darrera dinastia els Banu Wasin zenetes van reprendre la iniciativa política amb la dinastia dels abdalwadites de Tlemcen (1248-1554) i els Banu Marin de Fes (1235-1465); tot i ser dues dinasties del mateix origen es van enfrontar repetidament; un tercer grup zeneta, els Banu Wattas, van formar la dinastia wattàsida a la caiguda dels benimerins. Foren el darrer grup zeneta a tenir el poder.

Els intents àrabs de donar als zenetes origen àrab basant-se en les seves pròpies genealogies no mereix ser considerat, ja que la filiació patrilineal és incompatible amb l'organització social i política dels parentius berbers. No obstant, fins i tot el berber Ibn Khaldun va contribuir a difondre l'erroni origen àrab dels zenetes; Ibn Khaldun assegurava que parlaven una llengua pròpia dins els berbers; el seu ancestre epònim segons Ibn Khaldun fou Madghacen; el mausoleu de Madghacem (del segle I aC), el més antic mausoleu zeneta (a la moderna Algèria, a Madghis, prop de Batna) correspondria a un antic rei númida; eren coneguts per la seva habilitat com a cavallers; la paraula catalana "genet" i la castellana "jinete" deriven de "zeneta".

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III