Zeybeks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un "efe" zeibek el 1880.

Els zeybeks o zeibeks foren uns muntanyesos grecs d'origen traci de l'Anatòlia occidental, especialment a les regions d'Izmir, Aydin i Manisa.[1] Del segle XVII al segle XX formaven bandes de guerrilla irregulars; abans de la república eren nombrosos a Isparta, Burdur, Afyon, Denizli, Aydın, İzmir, Manisa, Antalya, i l'àrea de Balıkesir i actuaven com a protectors dels habitants dels pobles contra els grans senyors, els bandits i els recaptadors.

Un grup de zeibeks. L'individu de la dreta no sembla ètnicament grec, ni tampoc turc.

El nom derivaria dels seus caps (en turc: efe), coneguts com a sagh beg ("home savi"),[2] pel que els seus soldats foren anomenats zeibeks o kızan.[3] La seva organització era tribal i democràtica, i les decisions es prenien en grup i per majoria; sobre les decisions preses el cap tenia plena autoritat per l'execució. les danses del zeybeks s'han conservat com element folklòric. La seva arma principal era l'espasa anomenada yatagan però al segle XIX i XX portaven també armes de foc. Després de la Primera Guerra Mundial, des de 1920 van combatre contra els grecs en la guerra de 1919-1922 i la seva guerrilla va permetre als turcs organitzar la defensa; després, molts es van integrar a l'exèrcit nacional.

Encara que eren més antics, no apareixen en documents oficials fins al segle XIX. Evliya Çelebi, el segle XVII, no els esmenta. Actualment, el nom ja no es dona a una comunitat diferència sinó a la vestimenta i a les danses tradicionals. La prohibició dels seus vestits tradicionals el 1838 va fer que es revoltéssin, però foren reprimits amb moltes dificultats i, de fet, els zeybeks van seguir portant els seus vestits. Es va tornar a intentar la prohibició el 1894, i encara el 1905 sense èxit.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Grecs
  2. Altres lingüistes també proposen sü beg ("cap militar") o zeyl-i beg ("adjunt d'un beg").
  3. kızan s'emprava pels nous reclutats sense experiència; segons l'Enciclopèdia de l'Islam, el kizan era l'adjunt de l' efe.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]