Dinastia Zhou
 |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ANTIGA | |||||||
| 3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
| Dinastia Xia 2100–1600 aEC | |||||||
| Dinastia Shang 1600–1046 aEC | |||||||
| Dinastia Zhou 1045–256 aEC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
| IMPERIAL | |||||||
| Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
| Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
| Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
| Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 |
||||||
| Jin Oriental | |||||||
| D. Meridionals i Septentrionals 420–589 |
|||||||
| Dinastia Sui 581–618 | |||||||
| Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
| 5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 |
||||||
| Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
| Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
| Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
| Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
| MODERNA | |||||||
| República de la Xina 1912–present | |||||||
| República Popular de la Xina 1949–present |
República de la Xina (Taiwan) 1945–present |
||||||
La dinastia Zhou (xinès: 周, pinyin: Zhōu) és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època. Fou la més llarga de totes les dinasties (1122 aC–256 aC) i va ser la darrera amb reis abans de l'aparició de les dinasties imperials.
En aquesta època van viure els grans pensadors xinesos de l'antiguitat, com Confuci i Laozi, i es va iniciar la literatura xinesa clàssica. També es va establir la doctrina del Mandat Celestial (xinès: 天命; pinyin: Tiānmìng) i del governant com a fill del cel que governava per dret diví.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El darrer governant de la dinastia Shang, Zi Zhou Tsin, fou enderrocat pel príncep de Pin Wu Wang a Wei, a la província de Shaanxi, el pare del qual havia estat empresonat. Wu fou proclamat sobirà, fundant la dinastia Zhou amb capital a Hao prop de Xi'an (després Chang'an).
Wu Wang era un guerrer de frontera però progressivament la seva dinastia va adoptar la civilització xinesa que pel mateix temps es va estendre fins al Iang-Tsé.
El sistema descentralitzat Zhou té semblances amb l'Europa medieval, amb un domini reial relativament petit (les comarques amb les ciutats d'Hao i Mig Feng i cap a l'est la comarca de Lo-i), i amb comarques concedides a la família reial i comarques concedides a altres famílies, en tots les casos hereditàriament. Després d'aquest senyors feudals que governaven la ciutat i una comarca (que començava als murs de la ciutat) venien els guerrers, seguits pels camperols i els esclaus domèstics. Amb el temps els feus van esdevenir semi-independents dels sobirans Zhou (vegeu la llista de feus més avall).
El sistema inicial es basava en les ciutats-estats i el control depenia més dels lligams familiars que dels vincles feudals. Els elements feudals van disminuir amb el temps i el govern va incrementar el seu control; les ciutats estats van esdevenir més centralitzades i van establir un sistema econòmic impersonal, que era més fàcilment taxat pel govern central, que al mateix temps tenia més control sobre les ciutats; això va esdevenir a la darrera part del període Zhou occidental.
El 771 aC la cort reial fou saquejada i el rei assassinat per invasors bàrbars aliats a senyors rebels. La capital es va traslladar més a l'est cap Lo-Yang (Lo-i), a la província d'Henan. Fins aquí la dinastia fou anomenada dels Zhou occidentals (1025-771 aC) i des del trasllat en endavant als Zhou orientals (770-221 aC).
A partir d'aquí els territoris delegats als senyors es van fer independents de fet (un centenar d'estats foren independents) però es va mantenir la ficció del reconeixement del sobirà per dret diví. Un gran creixement econòmic es va produir durant aquest temps en el que Xina va entrar a l'edat del ferro que va permetre desenvolupar tècniques d'irrigació i construir noves arades millors i més productives; també es va incrementar la població i van començar a sorgir els comerciants i negociants de tota mena; la seva existència feia necessària la millora dels camins, que eren transitats ara principalment per cavalls. Això va permetre als senyors estendre el seu territori (els territoris fronterers). Va sorgir la cavalleria militar. El poder de la dinastia es va anar reduint i la fragmentació es va accelerar.
La dinastia oriental es divideix en dos subperíodes: Període de Primaveres i Tardors (770-476 aC) tal com l'anomena una crònica històrica del seu temps; i el període dels Estats guerrers (475-221 aC).
En el primer període van sorgir una sèrie d'estats que formaven aliances sota l'hegemonia d'un dels reis (vegeu llista)
Durant el segon període es va desenvolupar la filosofia clàssica xinesa, amb l'aparició de les anomenades "Cent escoles de pensament". Destaca per sobre de totes la figura de Confuci, representant de la classe emergent d'administradors i consellers. També va sorgir l'escola taoista, explicada al llibre Dao De Jing, "El Clàssic del Camí i la Virtut" suposadament escrit per Laozi. Una tercera escola de filosofia fou el legalisme o legisme, que esdevindria la doctrina oficial de l'estat sota la següent dinastia (Qin).
Set estats o hegemonies van adquirir un poder per damunt d'altres (van subsistir Zhou i Lu com a estats de certa importància) i van lluitar pel poder fins que els Qin van enderrocar la dinastia i va conquistar els altres estats: Ch'in, Ch'u, Ch'i, Yen, Chao (abans Chin), Wei i Sung.
[modifica] Llistes
[modifica] Llista de feus
[modifica] De la família reial
|
|
|
Els mes grans eren els de Yen, Hsing, Chun i Chin; Lu i Han eren mitjans i la resta petits.
[modifica] D'altres famílies
|
|
|
|
|
|
[modifica] Llista d'estats
|
|
[modifica] Llista de sobirans
|
|
|
|
|||||||||||||
