Zigomicosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zigomicosi
Classificació i recursos externs

Infecció fúngica periorbital.
CIM-10 B46
CIM-9 117.7
DiseasesDB 31329
MedlinePlus 000649
eMedicine med/1513 med/2026 oph/225 ped/1488
MeSH D020096

La zigomicosi és el terme més global que existeix per referir-se a les infeccions causades per fongs del fílum zigomicets. No obstant això, a causa que el fílum zigomicets ha estat identificat com polifilètic, i no és inclòs en els sistemes actuals de classificació fúngica, les malalties a les quals pot al·ludir el terme tradicional zigomicosi serveix per anomenar de manera específica altres micosis, incloent mucormicosi[1] (de l'ordre Mucorales) i basidiobolomicosi (de l'ordre Basidiobolus).[2] Tot i que rares, aquestes malalties fúngiques poden arribar a implicar risc vital i generalment afecten la cara i la cavitat orofaríngia.[3]

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Micrografia mostrant una infecció per zigomicets.

La zigomicosi és causada per espècies de dos ordres Mucorales i Entomophthorales, essent el primer el que produeix major quantitat d'infeccions[4] Aquestes malalties són conegudes com a "mucormicosi" i "entomophthoramicosi", respectivament.[5]

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

Les infeccions del tipus zigomicòtic són freqüentment provocades per fongs trobats a terra i en els vegetals en descomposició. La majoria de persones es veuen exposats a aquest tipus de fongs i l'ésser humà normalment pot combatre de manera adequada aquest tipus d'infeccions, però aquells individus amb alteracions immunològiques resulten més propensos a desenvolupar una possible infecció.[6][7][8] Aquests tipus d'infeccions també són comuns després de desastres naturals, com ara tornados i terratrèmols.[9][9][10]

Quadre clínic[modifica | modifica el codi]

La condició pot afectar el tracte gastrointestinal o la pell. En els casos no associats a lesions, usualment comença al nas ia les cavitats paranasals, sent una de les infeccions fúngiques de més ràpida disseminació[7] Símptomes comuns inclouen trombosi i necrosi del teixit tissular.[11]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament consisteix d'un atac intensiu de fàrmacs antifúngics, a més de cirurgia per remoure el teixit infectat.[12][13] El pronòstic varia segons l'àrea afectada i de les circumstàncies de l'hoste.[11]

Oomicosi en animals[modifica | modifica el codi]

El terme oomicosi es fa servir per a les infeccions produïdes per fongs de la classe oomicets[14] Aquelles infeccions són més comuns en animals, principalment en cavalls i gossos. Aquests agents són de l'ordre Heterokontophyta del regne protista, no sent fongs veritables. S'inclou la pitiosi (causada per Pythium insidiosum) y la lagenidiosi. La zigomicosi fue descrita en un gat, on la infecció fúngica de la via respiratòria superior va conduir a una malaltia respiratòria que va requerir l'eutanàsia de l'animal.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toro C, Del Palacio A, Alvarez C, et al.. «Cutaneous zygomycosis caused by Rhizopus arrhizus in a surgical wound» (en español; castilian). Rev Iberoam Micol, 15, 2,  1998, pàg. 94–6. 17655419.
  2. «Gastrointestinal Basidiobolomycosis -- Arizona, 1994-1999». [Consulta: 7 de juny de 2008].
  3. Nancy F Crum-Cianflone, MD MPH. «Mucormycosis». [Consulta: 19 de maig de 2008].
  4. Ribes JA, Vanover-Sams CL, Baker DJ. «Zygomycetes in human disease». Clin. Microbiol. Rev., 13, 2, April 2000, pàg. 236–301. 10.1128/CMR.13.2.236-301.200010756000100153.
  5. Prabhu RM, Patel R. «Mucormycosis and entomophthoramycosis: a review of the clinical manifestations, diagnosis and treatment». Clin. Microbiol. Infect., 10 Suppl 1, March 2004, pàg. 31–47. 10.1111/j.1470-9465.2004.00843.x14748801.
  6. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Mucormycosis». [Consulta: 19 de maig de 2008].
  7. 7,0 7,1 Auluck A. «Maxillary necrosis by mucormycosis. a case report and literature review» (PDF). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 12, 5,  2007, pàg. E360–4. 17767099.
  8. Ettinger, Stephen J.;Feldman, Edward C.. Textbook of Veterinary Internal Medicine. 4th. W.B. Saunders Company, 1995. 
  9. 9,0 9,1 http://www.physorg.com/news/2011-06-aggressive-fungus-joplin-tornado-victims.html
  10. Staff Springfield News-Leader (10 de juny de 2011) "Aggressive fungus strikes Joplin tornado victims" Seattle PI, Hearst Communications Inc.
  11. 11,0 11,1 Spellberg B, Edwards J, Ibrahim A. «Novel perspectives on mucormycosis: pathophysiology, presentation, and management». Clin. Microbiol. Rev., 18, 3,  2005, pàg. 556–69. 10.1128/CMR.18.3.556-569.2005160206901195964. Plantilla:PMC
  12. Spellberg B. «Recent Advances in the Management of Mucormycosis: From Bench to Bedside». Clinical Infectious Diseases, 48, 12,  2009, pàg. 1743–1751, v. 10.1086/599105194354372809216.
  13. Grooters A. «Pythiosis, lagenidiosis, and zygomycosis in small animals». Vet Clin North Am Small Anim Pract, 33, 4,  2003, pàg. 695–720, v. 10.1016/S0195-5616(03)00034-212910739.
  14. «Merck Veterinary Manual». [Consulta: 4 d'abril de 2009].
  15. Snyder KD et al (2010) Imaging diagnosis--tracheobronchial zygomycosis in a cat. Vet Radiol Ultrasound 51(6):617-620 Pubmed