Zimri-Lim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tauleta de Zimri-Lim relatant una fundació a Terqa, museu del Louvre.

Zimri-Lim o Zimrilim fou rei de Mari vers 1775 a 1761 aC. Als documents ell mateix s'anomena com a fill de l'antic rei de Mari Yakhdun-Lim, però molts historiadors pensen que en realitat era el seu nét o el seu nebot. Fos com fos, va agafar la direcció de la noblesa amorrita de Mari deposada per Xamxi-Adad d'Ekallatum i es va haver de refugiar a Anatòlia sud-oriental; va rebre el suport del rei Sumu-epukh de Yamkhad (Alep), enemic de Xamxi-Adad i a la mort d'aquest vers 1775 aC va sortir cap a Mari amb els seus partidaris i segurament forces que li va deixar el rei d'Alep, i va ocupar Mari, eliminant a Yashmakhadad, el fill de Xamxi-Adad I, i retornant al tron dels seus ancestres. Zimri-Lim era de la nissaga reial de Mari i a més era rei dels bensimalites, una de les dues fraccions dels nòmades del país (en canvi només tenia poder sobre l'altra fracció, els benjaminites, en la seva condició de sobirà de Mari).

Va continuar amb l'administració de Yashmakhadad del que es va quedar amb l'harem incloent la seva esposa principal Dam-hurasi, la filla del rei de Qatna que amb això va esdevenir el seu aliat de fet, pero Zimri-Lim va mantenir la seva aliança amb Alep o Yamkhad i es va casar amb la filla del rei, anomenada Shibtu. La resistència dels partidaris de Xamxi-Adad fou eliminada. Els benjaminites que inicialment li van donar suport, no van tardar a enfrontar-se al rei. Vers el 1772 aC va fer una victoriosa expedició al Khabur, però va haver de tornar a corre-cuita perquè Eshunna, l'aliança de la qual havia rebutjat en favor d'Alep, havia fomentat la revolta dels benjaminites que es va produir en l'anomenat "any de l'Ah-Purattim" (vers 1772 aC), esclatant esclatar greus enfrontaments. Ziri-Lim va derrotar als rebels de manera decisiva a Dur-Yahdun-Lim, una fortalesa del districte de Saggaratum, lluita en la que el rei de Mari va tenir el suport de Qatna i de Babilònia. Després de la victòria es va apoderar de les ciutats de Mišlan i Samânum, als districtes de Mari i de Terqa, de les que va arrasar de manera preventiva les fortificacions. Els benjaminites no es van donar per vençuts i al final del quart any de regnat de Zimri-Lim (vers 1771 aC), la guerra es va reprendre. Els benjaminites tenien l'aliança de tribus del Zalmaqum i les tensions creixents entre Mari i Eshnunna, afavorien la seva resistència i al cinquè any la guerra s'havia fet general a tota la Mesopotàmia siriana. Diversos vassalls reials es van revoltar contra Zimri-Lim. Eshnunna va entrar directament en el conflicte i va enviar dos exèrcits contra Mari i els seus aliats, amb 15.000 homes cap al nord i 5.000 o 6.000 homes cap al sud. La intervenció de Babilònia al costat de Mari al final del conflicte va permetre a Zimri-Lim d'equilibrar les forces i va poder signar una pau en condicions acceptables. L'any següent els bensimalites que li donaven suport i els benjaminites, es van reconciliar i van estar en pau.

Quan el rei elamita Siwepalarhuhpak va atacar Eshunna, Zimri-Lim i Hammurabi de Babilònia (un altre adversari d'Eshnunna) li van donar suport. Els elamites van conquerir Eshunna. Llavors Zimri-Lim es va sentir segur per aquesta banda i es va dedicar a fer expedicions cap a l'oest en suport de Yamkhad, i se sap que va estar un temps a Ugarit. Estant allí va saber que els elamites estaven envaint el triangle del Khabur i Babilònia; llavors va forjar una nova aliança amb Hammurabi contra Elam. Shubat-Enlil va caure inicialment en mans dels elamites i Babilònia va estar seriosament amenaçada, però l'exèrcit de Mari amb el de Babilònia, i ajudats pel de Yamkhad, van rebutjar al darrer moment als elamites que en endavant van deixar de representar un perill.

Després d'això Zimri-Lin va teni un conflicte amb el rei de Yamkhad, que era Hammurani o Hammu-Rabi I (no s'ha de confondre amb Hammurabi de Babilònia), a causa dels dominis a Alakhtum o Alahtum (Alalakh) però el conflicte es va poder arranjar. Després d'això Zimri-Lim va donar suport al rei Hammurabi de Babilònia que estava en guerra contra Larsa.

Ishme-Dagan I, fill gran de Xamxi-Adad I, que havia conservat amb dificultats el tron d'Ekallatum, va atacar els dominis septentrionals de Zimri-Lim aprofitant que part de les seves tropes eren al sud de Mesopotàmia en suport d'Hammurabi contra Larsa. La victòria dels babilonis va permetre a Zimri-Lim retornar les tropes a Mari i rebutjar a l'atacant. Llavors van esclatar revoltes al Khabur que va sufocar amb dificultats.

Totes aquestes guerres i revoltes van afeblir el poder de Mari, mentre que el de Babilònia no parava d'ascendir després de l'eliminació dels elamites i de Larsa (amb l'ajut de Mari) i d'Eshunna, conquerida per Hammurabi vers el 1762 aC. Mari i Babilònia van quedar com els dos grans poders regionals. La causa del conflicte entre els dos estats són desconegudes però la situació aviat va evolucionar en favor de Babilònia i el seu rei Hammurabi. Mari fou capturada i saquejada i el seu palau destruït (vers 1759 aC) i encara que els babilonis no van restar a la ciutat, aquesta va quedar quasi abandonada. La part nord del regne de Mari va passar a Hammurabi I de Yamkhad, i a la vall de l'Eufrates es va formar un regne d'importància menors anomenat Khana (o Hana) amb capital a Terqa que va durar fins vers el 1625 aC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zimri-Lim Modifica l'enllaç a Wikidata