Zoè Porfirogènita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mosaic amb Constantí IX, Jesús i Zoè

Zoè Porfirogènita -Ζωή- (vers 978 - juny del 1050) fou coemperadriu bizantina del 1028 al 1050 pels seus matrimonis successius amb Romà III, Miquel IV i Constantí IX. Era la filla de Constantí VIII i d'Helena.

El seu pare va morir el 15 de novembre del 1028 després de tres anys de regnat. El mateix Constantí la va casar amb Romà III Argir prefecte de Constantinoble el 12 de novembre del 1028 (tres dies abans de morir), quan ja tenia uns 50 anys i ja no va poder tenir fills. Romà no la va estimar i la mateixa Zoè estava enamorada d'un cortesà de nom Miquel, germà del ministre principal Joan l'Eunuc.

L'11 d'abril de 1034 Romà fou trobat mort al bany i es va sospitar (amb molta probabilitat) de la intervenció de Zoè i el seu amant. El mateix dia Zoè va decidir casar-se amb Miquel i ho va anunciar al senat l'endemà; el marit va esdevenir l'emperador Miquel IV. Fou un bon espòs però va tenir allunyada la seva dona del poder per decisió de Joan l'Eunuc. Zoè va intentar eliminar a Joan sense èxit el 1037 o 1038.

Més endavant el matrimoni va adoptar un nebot: Miquel, fill d'una germana de Miquel IV. Portava una vida molt desordenada i escandalosa, i de fet Miquel estava a punt de desheretar-lo quan va morir el desembre de 1041. El poble el detestava i els nobles demanaven a Zoè d'assolir el poder. En un primer moment Zoè va accedir, però se'n va penedir pocs dies després i es va retirar altre cop, deixant que el nebot del seu difunt marit fos proclamat com a Miquel V. Miquel el primer que va fer fou desterrar Zoè i Joan l'Eunuc, i va fer també altres actes imprudents. A l'abril va esclatar una revolta popular en què els rebels assaltaren el palau imperial. Immediatament Miquel va fugir amb el seu germà Constantí, i es van refugiar al convent de Studa on ambdós van agafar l'hàbit monàstic. Zoè i la seva germana Teodora foren proclamades co-emperadrius el 21 d'abril del 1042.

L'11 de juny Zoè es va casar altre cop (per tercera i última vegada segons obligava la llei i el costum) amb Constantí IX Monòmac a qui van entregar l'administració de l'Imperi conservant el títol, d'acord amb la seva germana. Zoè va morir el juny del 1050.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoè Porfirogènita