Zoé Valdés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaZoé Valdés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Zoé Milagros Valdés Martínez Modifica el valor a Wikidata
2 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de l'Havana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, poetessa, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaZoé Valdés Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Pereira Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webzoevaldes.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0883856 Modifica el valor a Wikidata

Zoé Valdés és una escriptora cubana d'ascendència xinesa que va néixer a l'Havana el 2 de maig de 1959 any del triomf de la revolució castrista. Ha escrit poesia, novel·la i guions de cinema. Té la nacionalitat espanyola i francesa.[1]

Biografia[modifica]

Zoé va estudiar pedagogia però no va acabar aquesta carrera. Va matricular-se a la Facultat de Filologia de l'Havana que tampoc va acabar. Va estudiar a l'Alliance Française París i també Economia i Art. De 1984 al 1988 va treballar a la delegació de Cuba a la UNESCO (París) i durant uns mesos a l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba a la capital francesa. Durant uns anys fou cap de Redacció i sots-directora de la revista “Cine Cubano “(1990-1995). També fou guionista de l'Institut Cubà d'Art i Indústria Cinematogràfiques (ICAIC). El 22 de gener de 1995 s'exilià a París on va establir la residència. Dissident de l'actual règim cubà. Ha rebut diversos premis relacionats amb la literatura i el cinema. S'ha casat en tres ocasions. [2]

L'avi xinès de Zoé Valdés[modifica]

En la seva novel·la La eternidad del instante, guanyadora del III Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella Zoé Valdés, en el capítol 20, recrea la història del seu avi, per part materna, Mo Ying. En tercera persona narra com Ying va arribar a Mèxic procedent de Guandong i es va veure obligat a canviar de nom i es dirà Maximiliano Megía. Més endavant arribà a l'Havana. L'àvia, d'origen irlandès, l'abandonà amb cinc fills per dedicar-se al teatre. Amb uns 45 anys l'avi va deixar pràcticament de parlar.[3]

Obres[modifica]

  • 1982.- "Respuestas para vivir"
  • 1986.- "Todo para una sombra"
  • 1986.- "Vagón para fumadores"
  • 1993.- "Sangre azul"
  • 1995.- "La nada cotidiana",
  • 1996.- "Vagón para fumadores"
  • 1996.- "Cólera de ángeles"
  • 1996.- "La ira"
  • 1996.- "Te di la vida entera"
  • 1997.- "Café nostalgia"
  • 1997.- "La sombra de La Habana"
  • 1997.- "Los poemas de La Habana"
  • 1998.- "Traficantes de belleza"
  • 1999.- "Cuerdas para el lince"
  • 1999.- "Los aretes de la luna"
  • 1999.- "Querido primer novio"
  • 2000.- "El pie de mi padre"
  • 2000.- "Milagro en Miami"
  • 2002.- "Breve beso de la espera"
  • 2002.- "Los misterios de La Habana"
  • 2003.- "Lobas de mar"
  • 2003.- "Luna en el cafetal"
  • 2004.- "La eternidad del instante"
  • 2005.- "Cuentos de La Habana"
  • 2006.- "Bailar con la vida"
  • 2007.- "La cazadora de astros"
  • 2008.- "El ángel azul"
  • 2008.- "La ficción Fidel"
  • 2009.- "Anatomía de la mirada"
  • 2009.- "Una novelista en el Museo del Louvre"
  • 2010.- "El todo cotidiano"
  • 2013.- "La mujer que llora"

La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.

Referències[modifica]

  1. «Zoé Valdés». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 15 febrer 2016].
  2. web de Zoé Valdés
  3. Valdés ¡Libertad, Zoé; Vida!, Verdad y. «Mi sangre china en ‘La eternidad del instante’.» (en castellà), 21-12-2013. [Consulta: 26 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoé Valdés


Premis i fites
Precedit per:
Juan Carlos Arce
Los colores de la guerra
Premi Fernando Lara
2003
Succeït per:
Mercedes Salisachs
El último laberinto
Precedit per:
Almudena de Arteaga
Capricho
Premi Azorín
2013
Succeït per:
Ramón Pernas
Hotel Paradiso