Zogú I d'Albània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zog I, Skanderbeg III
Zogú I d'Albània

Regne
26 de desembre de 1922 – 25 de febrer de 1924
Precedit per Xhafer Bej Ypi
Succeït per Shefqet Vërlaci
Hereu Leka Zogu

Regne
1 de febrer de 1925 com President, 6 de gener de 1925 com Primer Ministre – 1 de setembre de 1928
Precedit per Càrrec nou, Iliaz Bej Vrioni
Succeït per Establiment de la monarquia, Koço Kota

Regne
1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1928
Precedit per Nou càrrec
Succeït per Establiment de la monarquia

Regne
1 de setembre de 1928 – 7 d'abril de 1939
Precedit per Establiment de la monarquia
Succeït per Víctor Manuel III d'Itàlia

Regne
1 de febrer de 1925 – 1 de setembre de 1939

Batejat Ahmet Muhtar Zogolli
Naixement 8 d'octubre de 1895
Castell de Burgajet, Imperi Otomà
Defunció 9 d'abril de 1961 (als 65 anys)
Suresnes, París, França
Consort Géraldine Apponyi de Nagyappony
Dinastia Dinastia Zogu
Pare Xhemal Pasha Zogolli
Mare Sadijé Toptani
Signatura Zogu Signature.svg

Coat of arms of the Albanian Kingdom (1928–1939).svg

Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.

Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.

Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es féu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.

Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.

El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu hagué de refugiar-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.


Precedit per:
Vacant de 1920 a 1925, anteriorment
Sulejman Bej Delvina
President de la República
1925–- 1928
Succeït per:
Rei d'Albània
'Zogú I'
Precedit per:
President de la República
'Ahmed Zogú'
Rei d'Albània
1928–- 1939
Succeït per:
Cap provisional de la comssió administrativa
Xhafer Ypi


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zogú I d'Albània