Zohar
El Zohar (en hebreu זהר "esplendor"), escrit per Shimon bar Iojai al segle II, és, juntament amb el Séfer Ietzirà, el llibre central del corrent cabalístic.
Contingut [modifica]
Està comprès per exègesis (midraixim) bíblics, organitzats segons la porció setmanal de lectura de la Torà (las paraixot). El Zohar està dividit en tres cossos centrals: el Zohar original, els Camins de la Torà (Sitré Torà) i el Comentari Desaparegut (ha-Midraix ha-Neelam), i Re'ia mehimana.
El Zohar, o segon treball explicatiu de la Càbala, ha estat anomenat la "Bíblia" dels cabalistes. Fou escrit originalment en arameu per Rabi Xim'on bar Iohai, un amoraïta de la Misnà —encara que hom creu que, en realitat, l'autor seria Mošé ben Šem Tob de Lleó. La porció principal adopta la forma d'un comentari sobre el Pentateuc d'acord amb la seva divisió més moderna en cinquanta-dues lliçons setmanals. El seu títol, Zohar, (llum, resplendor) prové de les paraules del Gènesi 1:3 ("Que hi hagi llum") amb les quals comença. És un treball compilatori, pel qual encara podrien ésser trobats alguns fragments provinents de tractats antics. L'obra es divideix en diversos tractats i analitza els texts bíblics per extreure'n d'ells llur significat ocult. L'univers es reparteix entre els imperis de la llum i de les tenebres, cadascun d'ells compost per deu esferes.
