Zona abissal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Classificació marina de les zones segons la profunditat.

Es denomina zona abissal o zona abissopelàgica un dels nivells, en aquest cas el de més profunditat, en què està dividit l'oceà segons la profunditat. És per sota de la zona batipelàgica i per damunt de l'hadopelàgica i correspon a l'espai oceànic entre 3.000 i 6.000 metres de profunditat. Es tracta per tant d'una zona fosca on la llum solar no hi arriba.

A la biologia marina, el terme de fauna abissal bentònica, que és la fauna que es presenta lligada al fons oceànic es presenta escassa i amb trets particulars. Dins d'aquesta disciplina el terme de fauna abissopelàgica fa referència a la descripció d'una mena determinada d'ambient o hàbitat natural, amb certes espècies d'animals marins.

La paraula abissal prové d'"abisme", és a dir, un lloc fosc i al fons. Regió de temperatures fredes, pressió hidrostàtica extremadament elevada, falta de nutrients i absència total de llum. Un cau abissal es forma quan la placa oceànica subdueix sota la placa continental fet que produeix el trencament de la litosfera i la formació d'una fosa.

La fauna abissal està formada per peixos estranys com ara Argyropelecus, Idiacanthus, Melanocetus, Saccopharynx, Chauliodus o Cryptosaras entre altres.

Al fons de l'oceà no hi existeix vegetació que apliqui la fotosíntesi, és a dir, no hi ha algues verdes. La zona depèn en gran part de les partícules de detrits que cauen des de la superfície, excepte en les zones on es presenten les xemeneies hidrotermals, que depenen de l'energia volcànica, on la producció primària, depèn de la quimiosíntesi que es desenvolupa per espècies bacterianes, presents damunt el substrat o els organismes presents (com al cas de les brànquies dels pogonòfors).

Segons els biòlegs aquesta zona morfològica de la geografia del fons marí ocupa aproximadament més del 70% de l'àrea total dels oceans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]