Zona d'alta pressió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una zona d'alta pressió inusualment ben definida al sud d'Austràlia. La zona fosca és el centre de l'alta pressió i també on el cel és clar.

Una zona d'alta pressió, una alta (en anglès:high) o regió anticiclònica és una regió on la pressió atmosfèrica a la superfície del planeta és més alta que la de l'ambient que l'envolta. Els vents dins aquestes zones d'altes pressions bufen cap enfora degut a la densitat més alta de l'aire prop del seu centre i la fricció amb la terra. Degut a l'efecte Coriolis, els vents flueixen en sentit horari a l'Hemisferi Nord i en sentit antihorari a l'Hemisferi Sud. El sistema meteorològic que en resulta s'anomena anticicló. En general, les zones d'alta pressió estan associades amb aire més fred i més sec i també amb els cels clars per la seva formació dins de zones de subsidència o zones d'aire descendent a gran escala. Les zones de més alta pressió estan associades amb masses d'aire àrtic durant l'hivern. La zona d'alta pressió associada amb la branca descendent de la cèl·lula de Hadley , coneguda com l'alta subtropical dirigeix ones tropicals i ciclons tropicals a través dels oceans i és més forta durant l'estiu.

Formació[modifica | modifica el codi]

Mapa meteorològic dels Estats Units del 21 d'octubre de 2006.

Els sistemes d'altes pressions es formen degut al moviment descendent a través de la troposfera, la capa de l'atmosfera terrestre on hi ha els canvis meteorològics.[1][2] Els sistemes d'altes pressions s'anomenen de manera alternativa anticiclons. En els mapes en angès els sistemes o anticiclons es denoten amb una lletra H (de High,'Alt'),[3] posada dins les isòbares amb el valor de la pressió més alta .[4]

En climatologia[modifica | modifica el codi]

La cèl·lula Hadley transporta calor i humitat des dels tròpics cap les latituds mitjanes nord i sud.

En termes de la climatologia, les altes pressions es formen a les latituds del cavall ( horse latitudes), o la zona tòrrida,[5] entre les latituds de 20 i 40 graus des de l'equador, com a resultat que l'aire va ascendir a l'equador. A mesura que l'aire s'aixeca es refreda, perdent humitat; es transporta cap els pols on davalla creant la zona d'alta pressió.[6][7] La cresta subtropical és un sistema d'alta pressió càlid i per tant s'enforteix amb l'increment d'altitud.[8] Molts dels deserts del món s'han creat per aquests sistemes d'altes pressions.[9]

Algunes zones d'altes pressions climatològiques tenen noms basats en les seves regions com per exemple l'Anticicló Siberià que és molt estacionari.[10] Els vents superficials que s'acceleren cap avall en les valls formen el monsó d'hivern.[11] La influència de la zona d'altes pressions de l'Anticicló de les Açores també conegut, a Amèrica,com Bermuda High, porta fora bon temps sobre gran part de la zona de l'Oceà Atlàntic i onades de calor a mitjans i finals d'estiu a Europa occidental.[12] Al llarg de la seva perifèria sud la circulació horària impulsa ones de l'est i ciclons tropicals a través de l'oceà cap a masses de terra a la part oest de la conques oceàniques durant l'estació dels huracans.[13] La pressió atmosfèrica més alta mai enregistrada va ser de 1085,7 hectopascal mesurada a Tonsontsengel, Mongòlia el 19 de desembre de 2001.[14]

Connexió amb el vent[modifica | modifica el codi]

El vent flueix de zones d'alta pressió cap zones de baixa pressió.[15] Això es deu a les diferències de ddensitat entre dues masses d'aire. ls sistemes d'altes pressions més forts contenen l'aire més fred i més sec i més dens. Commés forta sigui la diferència de pressió, entre els sistemes d'altes pressions, més fort serà el vent.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glossary of Meteorology (2009). Level of nondivergence. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-02-17.
  2. Konstantin Matchev (2009). Middle-Latitude Cyclones - II. University of Florida. Retrieved on 2009-02-16.
  3. Keith C. Heidorn (2005). Weather's Highs and Lows: Part 1 The High. The Weather Doctor. Retrieved on 2009-02-16.
  4. Glossary of Meteorology (2009). High. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-02-16.
  5. Anders Persson (2006). Hadley's Principle: Understanding and Misunderstanding the Trade Winds. International Commission on History of Meteorology: History of Meteorology 3. Retrieved on 2009-02-16.
  6. Becca Hatheway (2008). Hadley Cell. University Corporation for Atmospheric Research. Retrieved on 2009-02-16.
  7. Glossary of Meteorology (2009). Subtropical High. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-02-16.
  8. Climate Change Research Center (2002). STEC 521: Lesson 4 SURFACE PRESSURE SYSTEMS AND AIRMASSES. University of New Hampshire. Retrieved on 2009-02-16.
  9. ThinkQuest team 26634 (1999). The Formation of Deserts. Oracle ThinkQuest Education Foundation. Retrieved on 2009-02-16.
  10. W. T. Sturges (1991). Pollution of the Arctic Atmosphere. Springer, pp. 23. ISBN 978-1-85166-619-5. Retrieved on 2009-02-16.
  11. Glossary of Meteorology (2009). Siberian High. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-02-16.
  12. Weather Online Limited (2009). Azores High. Retrieved on 2009-02-16.
  13. Chris Landsea. «Frequently Asked Questions: What determines the movement of tropical cyclones?». Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, 2009. [Consulta: 2006-07-25].
  14. Christopher C. Burt. Extreme Weather. 1. Twin Age Ltd., 2004, p. 234. ISBN 0-393-32658-6. 
  15. BWEA (2007). Education and Careers: What is wind? British Wind Energy Association. Retrieved on 2009-02-16.
  16. JetStream (2008). Origin of Wind. National Weather Service Southern Region Headquarters. Retrieved on 2009-02-16.