Zona d'especial protecció per a les aus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) és un territori declarat així segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada el 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres. Partint del principi que les aus constitueixen un patrimoni comú per a tota Europa, aquesta directiva pretén la conservació i l'adient gestió de totes les aus silvestres que viuen en el territori de la Comunitat Europea. Per a tal finalitat, defineix unes normes generals de protecció, en limita la relació d'espècies que poden ser objecte d'explotació cinegètica i els mètodes de captura, i regula també llur comercialització. A més, la directiva dóna suport legal a un dels principis més elementals de la conservació de la vida silvestre: la protecció dels hàbitats per a garantir la protecció de les espècies.[1]

Així, els estats membres tenen l'obligació de conservar els territoris més adients, en nombre i superfície suficient per a garantir la supervivència de les aus. A aquests territoris ZEPA, doncs, s'hi han d'adoptar les mesures més adients per a evitar la contaminació o el deteriorament dels hàbitats, i les pertorbacions que afectin les aus.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona d'especial protecció per a les aus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Xarxa Natura 2000». Web. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2014].