Zona de conservació del Ngorongoro
La zona de conservació del Ngorongoro (NCA) és una zona de conservació i un Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, des de 1979. Està situat a 180 km a l'oest d'Arusha als altiplans dels cràters deTanzània. Dins s'hi troba el cràter del Ngorongoro una gran caldera volcànica. Està situa a les coordenades 3° 12′ S, 35° 27′ E / -3.200,35.450Coord.: 3° 12′ S, 35° 27′ E / -3.200,35.450.
Taula de continguts |
Història i geografia [modifica]
Segons evidències fòssil d'Olduvai diverses espècies d'homínids hi van viure fa tres milions d'anys. Els Mbulu[1] apregueren a la zona fa uns 2.000 anys i els Datooga cap el 1700. Els Maasai van arribar al segle XIX.[2] Grans figueres del bosc de Lerai són considerades sagrades pels Maasai i Datooga.[3]
Els europeus no arribaren a la zona fins 1892.[4][5]
La zona del Ngorongoro era originalment part del Parc nacional del Serengeti quan va ser creat pels britànics el 1951.[6]també hi viuen persones.
Al sud i oest hi ha zones volcàniques altes. La Gran Vall del Rift fa de límit i impedeix les migracions d'animals.
Vida silvestre [modifica]
Hi ha uns 25.000 animals grossos molts d'ells ungulats amb molts depredadors. hi ha un 11-14 rinoceronts negres, alguns hipopòtams uns 7.000 nyus blaus (Connochaetes taurinus) i 4.000 zebres, de gaseles Thompson unes 3.000.
El 2001 hi havia uns 62 lleons també hi ha leopards, elefants - en declivi - i uns 4.000 búfals del Cap.
A l'estiu grans ramats del Serengeti hi passen incloent 1,7 milions de Connochaetes taurinus, 260.000 zebres, i 470.000 gaseles.[7]
Cràter del Ngorongoro [modifica]
Aquest cràter és un gran caldera volcànica intacta. Es va formar fa de dos a tres milions d'anys, fa 610 metres de fondària i el seu terra cobreix 260 km².
Els lleons no surten del cràter i per això presenten problemes genètics de consanguinitat. Dins del cràter no hi ha alguns animals que sí hi són fora, com és el cas de girafes i cocodrils.[8]
La pluviometria a sobrevent del cràter és d'uns 800 a 1200 mm anuals i està cobert per un estatge montà, en canvi a sotavent la pluja es redueix a 400-600 mm i hi ha praderies i matolls amb arbres com Euphorbia bussei. A la base del cràter hi ha una praderia oberta amb dues petites zones boscoses dominades per Acacia xanthophloea.[8]
Referències [modifica]
- ↑ Mbulu
- ↑ Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 197, 198 ISBN 1-84162-146-3
- ↑ Datago
- ↑ Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 198 ISBN 1-84162-146-3
- ↑ Africa's Great Rift Valley. Nigel Pavitt. 2001. pages 135-139. Harry N. Abrams, Incorporated, New York ISBN 0-8109-0602-3
- ↑ Robert M. Poole. «Heartbreak on the Serengeti». National Geographic. [Consulta: 2008-02-21].
- ↑ C. Michael Hogan. 2009. Painted Hunting Dog: Lycaon pictus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg
- ↑ 8,0 8,1 R.D. Estes, J.L. Atwood, A.B. Estes. «Downward trends in Ngorongoro Crater ungulate populations 1986-2005» (PDF). Biological Conservation (Elsevier), 2006. [Consulta: 2008-02-21].
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona de conservació del Ngorongoro |
- Ngorongoro Conservation Area at the UNEP World Conservation Monitoring Centre
- Tanzania Tourist Bureau website
- Official UNESCO website entry
- Ngorongoro Crater Safaris, Getting There, Treks and Culture
- Deocampo, D.M., 2004. Hydrogeochemistry in the Ngorongoro Crater, Tanzania, and implications for land use in a World Heritage Site. Applied Geochemistry, volume 19, p. 755-767
- Deocampo, D.M., 2005. Evaporative evolution of surface waters and the role of aqueous CO2 in magnesium silicate precipitation: Lake Eyasi and Ngorongoro Crater, northern Tanzania. South African Journal of Geology, volume 108, p. 493-504.
