Zona econòmica exclusiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les zones econòmiques exclusives dels Estats del món, en blanc

Segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, una zona econòmica exclusiva, també coneguda com a mar patrimonial és l'àrea del mar sobre la qual un Estat té drets especial sobre l'exploració i l'ús dels recursos marítims. S'estén des del límit exterior del mar territorial una distància de dos-cents milles nàutiques (370,4 km), que es mesuren a partir de les línies de base i de manera perpendicular a aquestes. L'excepció són els casos en què les zones econòmiques exclusives se sobreposen; és a dir, que les línies de base de costa entre dos estats són a menys de de 400 milles nàutiques de distància. Quan això és el cas, els Estats mateixos han de delimitar-ne les fronteres, de llurs zones econòmiques exclusives.[1] En termes generals, qualsevol punt sobre una àrea de sobreposició passa a l'Estat més proper.[2] Els Estats també tenen el dret al llit marí fins a 350 milles nàutiques des de la costa, si aquesta s'estén més enllà de la zona econòmica exclusiva, tot i que no en forma part.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William R. Slomanson, 2006. Fundamental Perspectives on International Law, 5th edn. Belmont, CA: Thomson-Wadsworth, 294.
  2. Convenció de les Nacions Unides sobre el dret al mar.