Zooxantel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Zooxantel·la
Eocè-Actualitat
Symbiodinium Wikipedia v2 (1).png
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Chromalveolata
Superfílum: Alveolata
Fílum: Dinoflagellata
Classe: Dinophyceae
Ordre: Suessiales
Família: Blastodiniaceae
Gènere: Symbiodinium

Zooxantel·la (Zooxanthellae) són protozous flagel·lats que són endosimbionts intracel·lulars de diversos animals marins i protozous, especialment corals dels grups anthozoa i scleractinia i de l'anèmona tropical marina Aiptasia.

Els Zooxanthellae viuen dins d'altres protozus (foraminifers i radiolaris) i en alguns invertebrats. La majoria són autòtrofs i proporcionen a l'hoste energia en la forma de compostos de carboni reduïts, com glucosa, glicerol, i aminoàcids, productes de la fotosíntesi.[1] Les zooxantel·les poden proporcionar més del 90% dels requeriments energètics del coral.[2] Al seu torn el coral proporciona protecció a les zooxantel·les, nutrients com nitrogen i fòsfor i un subministrament constant de diòxid de carboni necessari per a la fotosíntesi. Els nutrients disponibles, la llum incident i l'expulsió de les cèl·lules en excés limiten la seva població.

Els corals hermatípics (aquells corals que es troben als esculls de corall) depenen en gran manera de les zooxanthellae, cosa que limita el creixement del coral a la zona amb llum suficient (zona fòtica). La relació simbiòtica permet que els corals reeixin en la construcció de l'escull dins aigües tropicals. Tanmateix sota un alt estrès mediambiental, els corals moren després de perdre les seves zooxanthellae ja sigui per expulsió o digestió.

Altres organismes que poden contenir zooxantel·les són les esponges, les meduses, els mol·luscs bivalbs, "cucs" marins i alguns protistes, entre altres.

Hi ha diferents espècies de zooxantel·les, adscrites a diferents grups d'algues, però predominen els dinoflagel·lats, en general inclosos al gènere Symbiodinium, que sembla ser monofilètic.

Emblanquinament del coral[modifica | modifica el codi]

Coral normal (esquerra) i coral emblanquinat (dreta).

L'emblanquinament del coral (en anglès Coral bleaching) ocorre quan la densitat de zooxanthellae dins del teixit del coral passa a ser baixa o la concentració de pigments dins de cada zooxanthella declina. La pèrdua de color també prové de la concentració reduïda del mateix cnidari. El resultat és que apareix un esquelet calcari blanc i el coral pot morir si les condicions no milloren perquè tornin les zooxantel·les.

Història geològica[modifica | modifica el codi]

La relació simbiòtica entre scleractinians-zooxanthella va evolucionar diverses vegades de forma independent a mitjans del Triàsic[3] (cosa que va provocae que els corals del tipus tabulats i Rugosa s'extingixin). Tanmateix les proves genètiques suggereixen que Symbiodinium no es va començar a diversificar fins al principi i mitjà de l'Eocè, fa uns 50 milions d'anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://oceanservice.noaa.gov/education/kits/corals/coral02_zooxanthellae.html
  2. A Reef Manager's Guide to Coral Bleaching. Townsville, Australia: Great Barrier Reef Marine Park Authority, 2006. ISBN 1 876945 40 0. 
  3. «Where did it all begin?».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]