Zoque de Chiapas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zoque de Chiapas
Parlat a: ChiapasChiapas
Regió: Mèxic Mèxic
Parlants: 20.000 (Zoque de Francisco León)
10.000 (Zoque de Copainalá)
2.150 (Zoque de Rayón)
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües totozoques

   Llengües zoque
     zoque de Chiapas

estatus oficial
Regulat per: SEP
codis de la llengua
ISO 639-2 zoc
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque

El Zoque de Chiapas és un continu dialectal del zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque. L'actual territori dels zoques en l'estat de Chiapas està comprès en tres zones específiques: el vessant del Golf, la Sierra i la Depressió Central, encara que a causa de la mobilitat geogràfica del grup, aquesta localització no pot prendre's com a definitiva.[1]Segons Ethnologue Francisco León i Copainalá tenen un 83% de mútua intel·ligibilitat.

Variants[modifica | modifica el codi]

Hi ha 3 variants dialectals reconegudes d'aquest idioma, que són:

  • Zoque de Copainalá (zoc) 10.000 parlants[2]
  • Zoque de Francisco León (zos) 20.,000 parlants[3]
  • Zoque de Rayón (zor) 2.150 parlants.[4]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El zoque chiapaneca és una llengua ergativa, amb un sistema interessant de marcatge de persona: existeixen unes marques específiques per a aquestes categoria quan van en l'oració principal diferents de les marques per a aquestes categories quan apareixen en una oració subordinada. Així aquest curiós sistema de marcatge de la persona diferencia morfològicament entre oracions finites subordinades i no-subordinades.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

La següent taula resumeix els numerals en 2 de les tres principals varietats del zoque chiapaneca comparant-les amb el protozoque.[5][6]

Numeral protozoque Zoque de Copainalá Zoque de Francisco León
1 *tum- tumi tumi
2 *mehʦ-, *wis- meʦa meʦkuy
3 *tuku- tukaʔy tuʔkay
4 *mak(ta)s- makškuʔ maksikuy
5 *mos- mosaʔ mosay
6 *tuhtu- tuhtaʔ tuhtay
7 *wis.tuh- kuʔyaʔy kuʔyay
8 *tuku.tuhtu- tukutuhtaʔy takutuh-
9 *maks.tuhtu- makstuhtaʔy maks.tuh-
10 *mahk- mahkaʔy mahkay

Codi ISO 639[modifica | modifica el codi]

Si bé són considerats una única llengua el zoque de Copainala, el de Francisco León i el de Rayón tenen un codi independent cadascun, que és zoc per a la varietat de Copainala, zos per a la de Francisco León i zor per a Rayón.[7][8][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Faarlund, Jan Terje. 2012. A Grammar of Chiapas Zoque. Oxford: Oxford University Press.
  • Wichmann, Søren, 1995. The Relationship Among the Mixe–Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6

Zoque de Copainalá[modifica | modifica el codi]

Zoque de Francisco León[modifica | modifica el codi]

Zoque de Rayón[modifica | modifica el codi]