Zoque de Chiapas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaZoque de Chiapas
Tipuscontinu dialectal i llengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants20.000 (Zoque de Francisco León)
10.000 (Zoque de Copainalá)
2.150 (Zoque de Rayón)
Autòcton deChiapas Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
Llengües mixezoque
zoque Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Codis
Glottologchia1261 Modifica el valor a Wikidata
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque

El Zoque de Chiapas és un continu dialectal del zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque. L'actual territori dels zoques en l'estat de Chiapas està comprès en tres zones específiques: el vessant del Golf, la Sierra i la Depressió Central, encara que a causa de la mobilitat geogràfica del grup, aquesta localització no pot prendre's com a definitiva.[1] Segons Ethnologue Francisco León i Copainalá tenen un 83% de mútua intel·ligibilitat.

Variants[modifica]

Hi ha 3 variants dialectals reconegudes d'aquest idioma, que són:

  • Zoque de Copainalá (zoc) 10.000 parlants[2]
  • Zoque de Francisco León (zos) 20.,000 parlants[3]
  • Zoque de Rayón (zor) 2.150 parlants.[4]

Gramàtica[modifica]

El zoque chiapaneca és una llengua ergativa, amb un sistema interessant de marcatge de persona: existeixen unes marques específiques per a aquestes categoria quan van en l'oració principal diferents de les marques per a aquestes categories quan apareixen en una oració subordinada. Així aquest curiós sistema de marcatge de la persona diferencia morfològicament entre oracions finites subordinades i no-subordinades.

Comparació lèxica[modifica]

La següent taula resumeix els numerals en 2 de les tres principals varietats del zoque chiapaneca comparant-les amb el protozoque.[5][6]

Numeral protozoque Zoque de Copainalá Zoque de Francisco León
1 *tum- tumi tumi
2 *mehʦ-, *wis- meʦa meʦkuy
3 *tuku- tukaʔy tuʔkay
4 *mak(ta)s- makškuʔ maksikuy
5 *mos- mosaʔ mosay
6 *tuhtu- tuhtaʔ tuhtay
7 *wis.tuh- kuʔyaʔy kuʔyay
8 *tuku.tuhtu- tukutuhtaʔy takutuh-
9 *maks.tuhtu- makstuhtaʔy maks.tuh-
10 *mahk- mahkaʔy mahkay

Codi ISO 639[modifica]

Si bé són considerats una única llengua el zoque de Copainala, el de Francisco León i el de Rayón tenen un codi independent cadascun, que és zoc Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine. per a la varietat de Copainala, zos per a la de Francisco León i zor per a Rayón.[7][8][9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Localización». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 22 desembre 2013].
  2. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Copainalá
  3. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Francisco León
  4. ↑ Ethnologue report for language code: Zoque, Rayón
  5. ↑ Mark Rosenfelder's Metaverse: Mixe-Zoquean
  6. ↑ Søren Wichmann, 2007, pp. 231-233
  7. ↑ «ISO 639-3 del Zoque de Copainala». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 22 desembre 2013].
  8. ↑ ISO 639-3 del zoque de Francisco León
  9. ↑ ISO 639-3 del zoque de Rayón

Enllaços i bibliografia[modifica]

  • Faarlund, Jan Terje. 2012. A Grammar of Chiapas Zoque. Oxford: Oxford University Press.
  • Wichmann, Søren, 1995. The Relationship Among the Mixe–Zoquean Languages of Mexico. University of Utah Press. Salt Lake City. ISBN 0-87480-487-6

Zoque de Copainalá[modifica]

Zoque de Francisco León[modifica]

Zoque de Rayón[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zoque_de_Chiapas&oldid=32147875»