Zoran Djindjic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zoran Đinđić
Зоран Ђинђић
Zoran Djindjic

Mandat
25 de gener de 2001 – 12 de març de 2003
Precedit per Mirko Marjanović
Succeït per Zoran Živković

Mandat
21 de febrer de 1997 – 30 de setembre de 1997
Precedit per Nebojša Čović
Succeït per Vojislav Mihailović

Naixement 1 d'agost de 1952
Iugoslàvia Bosanski Šamac, Bòsnia i Hercegovina (RFS Iugoslàvia
Mort 12 de març de 2003 (als 50 anys)
Sèrbia i Montenegro Belgrad, Sèrbia i Montenegro
Partit polític Partit Democràtic (DS)
Parella Ružica Đinđić
Professió Sociòleg
Nacionalitat Sèrbia
Signatura Zoran Djindjic signature.svg

Zoran Djindjic, Zoran Ðinđić o Зоран Ђинђић, (1 d'agost de 1952 - †12 de març de 2003) va ser primer ministre de Sèrbia.

Djindjic va néixer a Bòsnia i Hercegovina, i va començar a interessar-se per la política sent estudiant de la Universitat de Belgrad. Com a socialista reformista, Djindjic va ser empresonat durant diversos mesos després d'haver intentat establir, junt amb altres estudiants croats i eslovens, una organització estudiantil no comunista. Després de sortir de presó, va continuar els seus estudis a Alemanya amb Jürgen Habermas a Frankfürt. El 1979 va obtenir un doctorat en filosofia per la Universitat de Constanza.

El 1989, Djindjic va tornar a Iugoslàvia, on, junt amb altres dissidents serbis, va fundar el Partit Democràtic (DS),[1] que en realitat era una refundació del partit homònim creat el 1919.[2] Va ser elegit per al Parlament serbi el 1990. Després d'una intensa sèrie de protestes públiques contra les eleccions manipulades, Djindjic va ser nomenat alcalde de Belgrad el 1996,[2] sent el primer alcalde no comunista des de la Segona Guerra Mundial.

Va tenir un paper important en les eleccions presidencials de Iugoslàvia el setembre de 2000 i en la caiguda del règim de Slobodan Milosevic, i després va liderar la coalició de 18 partits Oposició Democràtica de Sèrbia, aconseguint una aclaparadora victòria en les eleccions sèrbies el desembre de 2000. Va ser nomenat primer ministre el gener de 2001.[3] Va contribuir de manera decisiva en enviar Milosevic al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de l'ONU a La Haia.

Assassinat[modifica | modifica el codi]

Djindjic va ser assassinat per un franctirador a Belgrad el 12 de març de 2003, amb un tret al pit i un altre a l'estómac, quan entrava a la seu del govern.[4] Segons el govern serbi, no estava conscient i no tenia pols quan va arribar a la sala d'emergències. Havia aconseguit no poques enemistats a causa del seu tarannà oberturista,[5] a les seves polítiques reformistes (que havien vist créixer la taxa de desocupació més del 30%), per haver lliurat Milosevic a l'ICTY,[1] i per la seva lluita contra el crim organitzat. Natasa Micic, la presidenta en funcions de Sèrbia, va declarar un estat d'emergència immediatament després de la matança. Zoran Živković va ser elegit pel Partit Demòcratic (DS) serbi com a successor de Djindjic. El multitudinari funeral de Djindjic es va celebrar, tres dies després del seu assassiant, a la Catedral de Sant Sava, amb la presència de totes les autoritats del país i més de 70 delegacions nacionals.[2]

Després d'un judici que s'allargà tres anys i mig, el 23 de maig de 2007 els dos principals responsables de l'assassinat van ser condemnats a 40 anys de presócadascun: Milorad Ulemek (àlies Legija, antic policia de la Unitat d'Operacions Especials, JSO) com a organizador i Zvezdan Jovanovic (subcomandant del JSO) com a autor material.[4] Els assassins estarien vinculats amb el clan mafiós Zemun, una coneguda organització criminal sèrbia.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Obituary: Zoran Djindjic» (en anglès). BBC News, 12 de març de 2003. [Consulta: 5 de març de 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Zoran Djindjic» (en castellà). Biografías Líderes Políticos. CIDOB, 16 d'octubre de 2009. [Consulta: 5 de març de 2010].
  3. «El Parlament serbi ratifica la nominació de Zoran Djindjic». Europa Press/Vilaweb, 26 de gener de 2001. [Consulta: 5 de març de 2010].
  4. 4,0 4,1 «Condemnen els assassins de Djindjic a 40 anys de presó». Diari de Girona, 24 de maig de 2007. [Consulta: 5 de març de 2010].
  5. Bogdanovic, Igor. Els Balcans. Barcelona: UOC, 2005, pàg.98-99. ISBN 8497883306, 9788497883306. 
  6. «Detenen 40 persones sospitoses d'estar relacionades amb l'assassinat de Djindjic». 3cat24.cat, 9 de novembre de 2006. [Consulta: 5 de març de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]