Zoran Djindjic
De Viquipèdia
Zoran Djindjic, Zoran Ðinđić o Зоран Ђинђић, (1 d'agost de 1952 - †12 de març de 2003) va ser primer ministre de Sèrbia.
Djindjic va néixer a Bòsnia, i va començar a interessar-se per la política sent estudiant de la Universitat de Belgrad. Com a socialista reformista, Djindjic va ser empresonat durant diversos mesos després d'haver intentat establir, junt amb altres estudiants croats i eslovens, una organització estudiantil no comunista. Després de sortir de presó, va continuar els seus estudis a Alemanya amb Jürgen Habermas a Frankfürt. El 1979 va obtenir un doctorat en filosofia per la Universitat de Constanza.
El 1989, Djindjic va tornar a Iugoslàvia, on, junt amb altres dissidents serbis, va fundar el Partit Demòcrata. Va ser elegit per al Parlament serbi el 1990. Després d'una intensa sèrie de protestes públiques contra les eleccions manipulades, Djindjic va ser nomenat alcalde de Belgrad el 1996, sent el primer alcalde no comunista des de la Segona Guerra Mundial.
Va tenir un paper important en les eleccions presidencials de Iugoslàvia el setembre de 2000 i en la caiguda del règim de Slobodan Milosevic, i després va liderar la coalició de 18 partits Oposició Democràtica de Sèrbia, aconseguint una aclaparadora victòria en les eleccions sèrbies el desembre de 2000. Va ser nomenat primer ministre el gener de 2001. Va contribuir de manera decisiva en enviar Milosevic al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de l'ONU a L'Haia.
Djindjic va ser assassinat el 12 de març de 2003, amb un tret al pit i un altre a l'estómac. Segons el govern serbi, no estava conscient i no tenia pols quan va arribar a la sala d'emergències. Havia aconseguit no poques enemistats a causa del seu tarannà prooccidental, a les seves polítiques reformistes, que havien vist créixer la taxa de desocupació fins i tot més del 30% a haver arrestat Milosevic i per lluitar contra el crim organitzat. Milorad Lukovic Legija, un excomandant de la policia especial va ser trobat sospitós d'estar implicat en l'assassinat. Té relacions amb el poderós clan Zemun de la màfia sèrbia, acusada de la mort de Djindjic.
Natasa Micic, la presidenta en funcions de Sèrbia, va declarar un estat d'emergència immediatament després de la matança. Zoran Živković va ser elegit pel Partit Demòcrata serbi com el successor de Djindjic.
