Zorba (musical)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Zorba

Fitxa tècnica
Música John Kander
Lletra Fred Ebb
Llibret Joseph Stein
Basada en la novel·la Zorba the Greek,
de Nikos Kazantzakis

Estrena 16 de novembre de 1968
Imperial Theatre
Nova York

Idioma original Anglès
Produccions destacables
1968 Broadway
1983 Revival de Broadway
Premis
Premi Drama Desk a les Lletres Més Destacades


Zorba és un musical amb llibret de Joseph Stein, lletres de Fred Ebb i música de John Kander. Adaptada de la novel·la Zorba the Greek escrita per Nikos Kazantzakis al 1952, i la pel·lícula homònima de 1964. Se centra sobre l'amistat que es desenvolupa entre Zorba i Nikos, un jove americà que ha heretat una mina abandonada a Creta, i la seva relació romàntica amb una vídua local i una dona francesa, respectivament.

El musical s'estrenà a Broadway al 1968 en una producció dirigida per Harold Prince. Va ser nominat al Premi Tony al Millor Musical, en un any que també concursaren Hair, Promises, Promises i 1776 (va guanyar el darrer). La producció original es representà en 305 funcions, tenint un revival al 1983 que es representà en 362 funcions, amb un repartiment protagonitzat per Anthony Quinn.

Produccions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

El musical s'estrenà a Broadway el 16 de novembre de 1968 al Imperial Theatre, representant-se en 305 funcions i 12 prèvies. Va ser dirigida per Harold Prince i coreografiat per Ron Field, el repartiment incloïa a Herschel Bernardi, Maria Karnilova, Carmen Alvarez, John Cunningham, i Lorraine Serabian. L'escenografia era de Boris Aronson, el vestuari de Patricia Zipprodt i la il·luminació era de Richard Pilbrow.

La producció rebé diverses nominacions als Premis Tony, guanyant el de Millor Escenografia.

Gira pels Estats Units de 1970[modifica | modifica el codi]

El musical va ser revisat per ser menys "auster", i va fer gira amb John Raitt, incloent una nova cançó per a ell ("Bouboulina"). Chita Rivera interpretà el paper de "The Cap". Les crítiques no van ser gaire bones, i el show no tornà a Broadway. [1][2][3]

Revival de Broadway de 1983[modifica | modifica el codi]

El revival del 1983 va ser dirigit per Michael Cacoyannis i coreografiat per Graciela Daniele, estrenant-se el 16 d'octubre de 1983 al Broadway Theatre, representant-se en 362 funcions i 14 prèvies. El repartiment incloïa a Anthony Quinn i Lila Kedrova (protagonistes de la versió cinematogràfica, juntament amb Robert Westenberg, Debbie Shapiro i Rob Marshall.

Revival previst per Broadway[modifica | modifica el codi]

Estava previst que al setembre 2011 s'estrenés un revival a Broadway, dirigit per David Leveaux i amb Antonio Banderas com a Zorba. [4] En una entrevista, el productor Fran Weissler comentà que el revival estava previst pel 2011-12. [5]

Elements de disseny[modifica | modifica el codi]

El director Harold Prince visità Creta i Mikonos, i l'escenografia original del show reflectia el color peculiar i la llum de les illes gregues. El blanc nu dels edificis contraposat al negre fúnebre de les robes. Memorablement, "Zorba" va ser presentat en un sever chiaroscuro."[6]

Números musicals[modifica | modifica el codi]

I Acte
  • "Life Is" – Cap i Companyia
  • "The First Time" – Zorba
  • "The Top of the Hill" – Cap i Cor
  • "No Boom Boom" – Madame Hortense, Zorba, Nikos i Almiralls
  • "Vive La Difference" – Almiralls i Ballarins
  • "Mine Song" § – Companyia
  • "The Butterfly" – Nikos, Cap, la Vídua i Cor
  • "Goodbye, Canavaro" – Madame Hortense i Zorba
  • "Gripapa" – Zorba, Cap i Cor
  • "Only Love" – Madame Hortense
  • "The Bend of the Road" – Cap i Cor
  • "Only Love" (Reprise) – Cap
II Acte
  • "Yassou" – Nikos, Zorba, Madame Hortense, Cap i Cor
  • "Woman" § – Zorba
  • "Why Can't I Speak" / "That's a Beginning" – La Vídua i Nena
  • "Easter Dance" § – Companyia
  • "Miner's Dance" § – Homes
  • "The Crow" – Cap i Dones
  • "Happy Birthday" – Madame Hortense
  • "I Am Free" – Zorba
  • "Life Is" (Reprise) – Cap i Companyia

§ = al revival de 1983

Recepció[modifica | modifica el codi]

D'acord a Sheldon Patinkin, el material era massa fosc i el llibret era massa dur per a un musical de Broadway. Té un cor seriós i sovint incòmode, la mort del personatge central femení, un suïcidi... i d'altres fets depressius. No els tornarà la inversió.[7]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1969 Premi Tony Millor Musical
nominat
Millor Actor Protagonista de Musical Herschel Bernardi
nominat
Millor Actriu Protagonista de Musical Maria Karnilova
nominada
Millor Actriu de Repartiment de Musical Lorraine Serabian
nominada
Millor Direcció de Musical Harold Prince
nominat
Millor Coreografia Ron Field
nominat
Millor Escenografia Boris Aronson
GUANYADOR
Millor Vestuari Patricia Zipprodt
nominada
Premi Drama Desk Lletres Més Destacades Fred Ebb
GUANYADOR
Escenografia Més Destacada Boris Aronson
GUANYADOR
Vestuari Més Destacat Patricia Zipprodt
GUANYADORA

Revival de Broadway de 1983[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1984 Premi Tony Millor Actriu Protagonista de Musical Lila Kedrova
GUANYADORA
Premi Drama Desk Actiu Protagonista Més Destacada en un Musical
GUANYADORA
Premi Theatre World Robert Westenberg
GUANYADOR

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, Cecil A. Musical Comedy in America: From The Black Crook to South Pacific, From The King & I to Sweeney Todd (1987), Psychology Press, ISBN 0-87830-564-5, p. 287
  2. "Production information, San Francisco Civic Light Opera production" chitarivera.com, retrieved November 18, 2010
  3. "Listing at Los Angeles Civic Light Opera" broadwayla.org, retrieved November 18, 2010
  4. Hetrick, Adam."EXCLUSIVE: Leveaux Will Direct Banderas in Broadway Zorba Revival" playbill.com, May 13, 2010
  5. Jones, Kenneth."Playbill.com'S Brief Encounter With Fran Weissler" playbill.com, August 7, 2010
  6. Hirsch, Foster. Harold Prince and The American Musical Theatre (1989), CUP Archive, ISBN 0-521-33609-0, p. 69
  7. Patinkin, Sheldon. "No legs, no jokes, no chance": A History of the American Musical Theater (2008), Northwestern University Press, ISBN 0-8101-1994-3, p. 400

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]