Zubayda bint Djafar

Zubayda bint Djafar ibn Abi Djafar al-Mansur, coneguda com Umm Djafar (vers 763 - Bagdad, 10 de juliol del 831) fou l'esposa del califa Harun ar-Raixid i mare del successor al-Amin. El seu nom verdader fou Amar al-Aziz (servidora de déu) però fou coneguda com Zubayda (boleta de mantega) que li va donar el seu avi al-Mansur pel seu aspecte físic. Fou bella i intel·ligent i una de les dones més admirades del seu temps. Patrocinà poetes, savis i musics i va dedicar diners a obres públiques especialment a la Meca.

Es va casar amb Harun el 781/782. El seu únic fill Muhammad (al-Amin) va néixer el 787. Sis mesos després una concubina persa va donar a llum a Abd Allah (al-Mamun) que va criar Zubayda al morir la seva mare al cap de poc; aviat se'n va donar compte que Abd Allah era més intel·ligent que el seu fill. No obstant Muhammad fou designat successor des de 792 però Harun mostrava preferència per Abd Allah el que la molestava seriosament.

El 809 al-Amin va pujar al tron. Quan el 811 va enviar un exèrcit al Khorasan, Zubayda va demanar al general Alí ibn Issa de que en cas de fer presoner a al-Mamun el tractés amb delicadesa i respecte. Durant la guerra Zubayda fou humiliada pels bagdadís rebels (812) i més tard per les tropes khorasànides del general Tahir que van ser responsables de la mort d'al-Amin (813). No obstant va escriure a al-Mamun i li va dir que la seva existència la compensava de les pèrdues i es va arribar a una conciliació. Alguns testimonis mostren una relació cordial amb el seu fillastre en els darrers anys de vida.