Zuhayr as-Saqlabí
| Nom original | (ar) زهير الصقلبي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | 1038 |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Període | Al-Àndalus |
Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038). Era un mawla d'Almansor.
En perdre el poder els amírides (1009) un bon nombre de caps saqlabís (eslaus o esclavons) van abandonar Qúrtuba per crear-se un domini independent; un d'aquestos fou Khayran, el qual va governar al-Mariyya (1014-1028) nomenant com lloctinent a Múrsiya el seu company Zuhayr as-Siqlabí; el juliol de 1028 va morir Khayran deixant com a successor el seu company Zuhayr, governador de Múrcia, que va agafar el poder vencent l'oposició d'un altre oficial eslau de nom Musallam a Oriola. El nou emir va cedir Xativa al rei Abd al-Aziz ibn Abi Amir de València i va governar a la resta que incloïa a més d'Almeria, Oriola i Múrcia, les comarques d'Alzira, Llorca, Alacant, Albacete, Chinchilla de Monte-Aragón, Baeza i Jaén; a més va controlar Còrdova quinze mesos (1034-1035) però a Múrcia es van rebel·lar els tahírides de Múrcia, i a Llorca el Banu Labbun eren quasi independents. Va construir a Almeria la darrera extensió de la gran mesquita.
Va estar aliat a l'emir zírida Habús ibn Maksan de Granada (1019-1038). El 1035 els abbadites de Sevilla van començar a suposar un seriós perill quan van proclamar al fals Hisham com califa a Sevilla, al qual Zuhayr i Muhammad ibn Abd Allah al-Birzali senyor de Carmona van refusar reconèixer. Al-Barzali era el cap dels amazics zenetes, oposats tradicionalment als zírides que eren sanhadges, el que va trencar l'aliança entre Zuhayr i Habus. A la mort d'aquest el juny del 1038, el va succeir el seu fill Badis ibn Habús i Zuhayr va marxar per atacar Granada i va acampar a un lloc anomenat Alpuente (al-Funt). A la rodalia fou emboscat per Badis ibn Habús que el va derrotar en una batalla d'una hora. Zuhayr devia morir a la batalla però el seu cos no fou trobat. Abd al-Aziz ibn Abi Amir de València va annexionar Almeria al cap d'un mes.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia de l'Islam, XI, 604