Abúlia
| Tipus | apathy-aboulia syndrome (en)  i hypobulia (en)  |
|---|---|
| Patogènia | |
| Afecta | ésser humà |
| Causa de | desig i volition (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | MG43.2 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0079784 |
| UMLS CUI | C0919974 |
.jpg)
L'Abúlia, en neurologia, es refereix a la pèrdua o afebliment greu de la força de voluntat i és un dels trastorns de la disminució de la motivació.
Abúlia cau enmig de l'espectre de la motivació disminuïda, amb l'apatia essent menys extrema i el mutisme acinètic més extrem que l'abúlia.[1] Un pacient amb abúlia és incapaç d'actuar o fer decisions de forma independent. Pot variar en gravetat des del subtil fins a l'aclaparador. També és conegut com la malaltia de Blocq (que també es refereix a abàsia o astàsia-abàsia). L'abúlia va ser considerada originalment i continua sent un trastorn de la voluntat.[2][3]
Símptomes i signes[modifica]
L'abúlia ha estat coneguda pels metges des de 1838. Tanmateix, en el temps transcorregut des del seu descobriment, la definició d'abúlia ha estat definida de moltes formes, algunes fins i tot contradictòries amb anteriors.[4] L'abúlia ha estat descrita com una pèrdua d'unitat, d'expressió, de comportament i de veu, amb una desacceleració i latència prolongada de la parla, reducció del contingut del pensament i de la iniciativa espontània.[5]
Els trets clínics més comunament associats amb l'aboulia són:
- Dificultat per iniciar i mantenir moviments a propòsit.
- Reducció o falta de moviment espontani.
- Augment del temps de resposta.
- Passivitat
- Reducció de la capacitat de resposta emocional i espontaneïtat.
- Reducció d'interacció social.
- Reducció d'interès en passatemps habituals.
Especialment en pacients amb demència progressiva, pot afectar l'alimentació.[6] Els pacients poden continuar mastegant o sostenint el menjar amb les seves boques durant hores sense empassar-se'l. Els metges poden utilitzar menjars dolços o salats per proporcionar interès i augmentar la ingesta oral, però sempre s'ha de netejar la boca d'aliments després de cada menjar.
Referències[modifica]
- ↑ , Marit, R. S., & Wilkosz, P. A. (2005). Disorders of diminished motivation. [Article]. Journal of Head Trauma Rehabilitation, 20 (4), 377-388..
- ↑ Berrios G.E. and Gili M. (1995) Will and its disorders. A conceptual history. History of Psychiatry 6: 87-104
- ↑ Berrios G.E. and Gili M. (1995) Abúlia and impulsiveness revisited. Acta Psychiatrica Scandinavica 92: 161-167
- ↑ Vijayaraghavan, L., Krishnamoorthy, E. S., Brown, R. G., & Trimble, M. R. (2002). Abúlia: A Delphi survey of British neurologists and psychiatrists. [Article]. Movement Disorders, 17 (5), 1052-1057.
- ↑ , Jahanshahi, M., & Frith, C. SR. (1998). Willed action and its impairments. [Review]. Cognitive Neuropsychology, 15 (6-8), 483-533..
- ↑ Starkstein, S. E., & Leentjens, A. F. G. (2008). The nosological position of apathy in clinical practice. [Review]. Journal of Neurology Neurosurgery and Psychiatry, 79 (10), 1088-1092.