Collaret

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Collaret romà.

Un collaret és una joia que es penja al coll, d'on prové el seu nom, formant un cercle, del qual poden penjar altres ornaments o no.

És una de les peces de bijuteria més antigues, ja que s'han trobat collarets de 75.000 anys d'antiguitat.[1] És un complement que s'ha usat per part d'homes i dones, si bé és més freqüent al llarg de la història entre aquestes. Segons com pengi i la seva llargària, el collaret rep diversos noms. El de gos és el que va cenyit a la pell a la base del coll; mentre que el collaret llarg o de princesa descendeix per sobre el pit i va més flonjo. El collaret egipci no té ornaments a la part del darrere i es col·loca sobre la roba com un tancament d'aquesta mentre que es diu cadena del collaret de longitud intermèdia que pot servir de suport per a altres joies, penjolls protectors o símbols, com la creu.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Collaret
  1. Gore, Rick «Neanderthals: The Dawn of Humans» (en anglès). National Geographic Magazine. National Geographic Society, gener 1996, p.3-35, p.3o [Consulta: 26 juny 2011]. «The recent discovery of 75.000 year old necklace beads in a cave in South Africa is evidence that Homo sapiens were "acting like modern humans"»