Cèrcol
| Tipus | instrument musical  |
|---|---|
| Originari de | Catalunya |
El cèrcol és un instrument idiòfon, com la pandereta, però sense pell i amb més sonalles, que van fixades a l'interior del cèrcol per un cordill en forma de creu.
Està desproveït de caixa de ressonància, és poc sonor i es toca de diverses maneres: es pot colpejar el cèrcol amb la mà i aleshores les sonalles entrexoquen, cosa que produeix el so, o pot agitar-se l'instrument sense colpejar-lo contra la cama o el braç.
És un instrument que permet acompanyar les danses: els mateixos ballarins el fan sonar al ritme de les passes, per això apareix també en els balls populars d'una gran quantitat de països de l'Europa mediterrània. A Catalunya, es fa servir en les colles de caramelles, que surten a fer les cantades pel carrer i no necessiten instruments gaire complicats.
Per Nadal i Carnestoltes es fa servir també el cèrcol com un acompanyant rítmic de les cantades i ballades populars.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Amades, Joan: Costumari Català: Auques, instruments musicals i Nadal. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997. ISBN 84-345-9682-2, plana 126.