Garbell (agricultura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Garbellar)
Garbellatge amb forques a l'antic Egipte

Garbellar amb el vent és un mètode agrícola desenvolupat per les cultures antigues per separar el grans dels cereals de les pellofes. També es fa servir per treure insectes del gra emmagatzemat. Abans d'aquest procés se separa el gra de la palla.

En la seva forma més simple implica llençar la mescla de gra i pellofa a l'aire i aquest aire s'emporta la pellofa, ja que aquesta és més lleugera que el gra el qual acaba caient i es recupera. Aquesta tècnica inclou usar una pala d'aventar (una mena de cistell que se sacseja per elevar la pellofa) o fer servir una forca o una pala d'aventar sobre un munt del gra collit.

Aventar (en anglès: Winnowing) també pot descriure la remoció natural de material fi d'un sediment més gruixut a càrrec del vent o del flux d'aigua, per analogia amb la separació agrícola del blat i la pellofa.

El garbell com a eina[modifica]

Una forma de separar el gra de la brutícia (pedres menudes, pols, palla) consisteix en emprar un garbell. El garbell és un receptacle amb els fons ple de forats tots d'una mateixa mida.[1][2][3] La classificació dels garbells depèn fonamentalment de la mida dels forats. El garbell gros (també anomenat garbell clar o colador) té forats grans que no deixen passar la palla i les escombraries més grosses. El garbell fi (o espolsador) permet separar la pols dels gran.[4]

A l'antiga Grècia[modifica]

La cistella de ventar en grec es diu λίκνον (líknon, que també significa 'bressol'), i destaca en els ritus reconeguts de Dionís i els Misteris d'Eleusis: segons comenta Jane Ellen Harrison «va ser un senzill instrument agrari incorporat i fet místic per la religió de Dionís».[5] Segons el mite, Dionís Licnita ('Dionís Garbellador') va ser despert per les dones de Dionís, les Tíades, en una cova del Parnàs per sobre de Delfos, i, d'altra banda, els nadons grecs es col·locaven en un garbell de ventar.[6] En l'Himne a Zeus de Cal·límac, Adrastea, posa l'infant Zeus en un garbell d'or, i la cabra d'Adrastea el llepa mentre és apeixit amb mel. A l'Odissea, l'oracle de mort de Tirèsias diu a Odisseu que se'n vagi d'Ítaca amb un rem tan lluny fins que algú li digui que allò és una pala de ventar (és a dir, tan lluny de la mar que no conegui els rems), i que allà construesca un santuari dedicat a Posidó.

A la Xina[modifica]

Màquina xinesa de garbellar, de l'Enciclopèdia Tiangong Kaiwu (1637) per Song Yingxing

A l'Antiga Xina, el mètode de garbellar va ser millorat amb el desenvolupament del garbell rotatiu que utilitzava un ventall per produir un corrent d'aire.[7]

En el Nou Testament[modifica]

En l'Evangeli de Mateu 3,12, es parla de la separació del blat i la pellofa (els bons i els dolents) pel "seu garbell en la seva mà".[8]

A Europa[modifica]

Le vanneur per Jean-François Millet, del segleXIX

Als assentaments saxons com un identificat a Northumberland com Bede's Ad Gefrin[9] (actualment dit Yeavering) es va veure en una excavació que aquells edificis antics tenien les entrades oposades i la raó d'aquesta disposició era que es feien servir per garbellar.[10] La tècnica desenvolupada pels xinesos no es va fer servir a Europa fins al segle xviii.[11][12]

Durant l'antic règim, existia l'ofici de garbellador públic, que s'encarregava de garbellar el blat[13] perquè fos mesurat per un mesurer[14] (oficis que sovint anaven junts) en una quartera. Els preus i les mesures eren públiques i estaven definides pel col·legi professional. A Mallorca, els porgadors (garbelladors) i els mesuradors constituïen un col·legi propi, que data del segle xvi i treballava a la plaça de la Quartera. El seu patró era la Visitació de Maria, celebrada el 2 de juliol, que no veneraven en cap capella determinada. L'escut del col·legi consistia en una barcella i un garbell.[15]

Als Estats Units[modifica]

El desenvolupament del mecanisme de garbellar winnowing barn va permetre augmentar molt el rendiment de l'arròs conreat a Carolina del Sud.

En sedimentologia[modifica]

El garbellat permet descriure la separació natural del material fi d'un sediment més gruixut mitjançant el vent o el flux de l'aigua, que és anàleg al procés agrícola de separar el blat de la pellofa. Una vegada dipositat el sediment, els canvis següents en la direcció o velocitat del vent o del flux d'aigua poden agitar els grans dins el sediment i permetre treure diferencialment els grans més fins. Això pot incrementar la mida mitjana dels grans d'un sediment una vegada s'ha dipositat.[16]

Mecanització del procés[modifica]

Màquina d'aventar de 1839

El 1737 Andrew Rodger, un granger de la finca de Cavers a Roxburghshire, va desenvolupar una màquina de triturar blat de moro, anomenada 'Fanner'. Aquests van tenir èxit i la família els va vendre a tota Escòcia durant molts anys. Alguns ministres presbiterians escocesos van veure els fanners com un pecat contra Déu, perquè el vent era una cosa feta especialment per ell i un vent artificial era un intent agosarat i d'usurpar allò que només pertanyia a Déu.[17] Durant la Revolució Industrial, el procés de ventall es va mecanitzar mitjançant la invenció de màquines de ventall addicionals, com ara els molins de ventall.[18][19]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Grup Enciclopèdia. garbell [Consulta: 4 juny 2023]. 
  2. «Garbell». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 juny 2023].
  3. «garbell». TERMCAT, Centre de Terminologia. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 juny 2023].
  4. ISBN 84-7822-017-8 Utillatge agrícola i ramaderia. Frederic Martínez i Floreal Palanca. Pàgs. 171 a 175
  5. Harrison, Prolegomean to the Study of Greek Religion, 3rd ed. (1922:159).
  6. Karl Kerenyi, Dionysus: Archetypal Image of Indestructible Life (1976:44).
  7. The Question of the Transmission of the Rotary Winnowing Fan from China to Europe: Some New Findings Arxivat 2008-04-05 a Wayback Machine., Hans Ulrich Vogel, 8th International Conference on the History of Science in China
  8. Romaguera, J.M.. Levangeli al mig de la vida. Centre de Pastoral Litúrgica, 2007, p. 22. ISBN 978-84-9805-227-5 [Consulta: 30 maig 2023]. 
  9. Münzenberg, Hessen. Chapel and Palas (G.Binding, Burg Münzenberg, 1962)
  10. M.W.Thompson, The Rise of the Castle (Cambridge University Press, 1991), 5-6.
  11. Broadcasting and winnowing, Peter Charles Dorrington
  12. Robert Temple, The Genius of China, p. 24
  13. «Garbellador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Mesurer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 112. 
  16. Compton, R. R., 1962, Manual of field geology, John Wiley & Sons, 378 p.
  17. Chambers, R. Domestic Annals of Scotland: From the Revolution to the Rebellion of 1745. W. & R. Chambers, 1861, p. 504 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  18. Shedd, C.K.. Handling and Storing Soft Corn on the Farm. U.S. Department of Agriculture, 1945, p. 4-PA33 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  19. Farm implement news co, Chicago. Farm Implement News Buyer's Guide. Farm Implement News Company, 1891, p. 1-PA70 [Consulta: 30 gener 2024]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbell